Takapuna

Sí, ho sé, ho sembla, però no, no ho és, no és una paraulota. Takapuna és una de les moltes platges que es poden trobar a Auckland i als seus voltants. La de Takapuna està ubicada al Nord de la ciutat, creuant el Harbour Auckland Bridge, un parell de quilòmetres més enllà del Mount Victoria de Devonport. El bus 875, per exemple, t’hi porta en qüestió de vint minuts.

Takapuna, pràcticament equidistant d’Auckland i Rangitoto

El meu segon dilluns ha servit per intentar atacar la meva autoestima. Eren tres quarts de nou del matí quan arribàvem al centre de la ciutat i, mentre caminàvem fins a l’escola, en Danilo (el company de casa brasiler) m’ha dit: “bé, i ara toca fer l’examen setmanal”. La meva cara ha estat de: “què!? com!? què!? quan!? qui!? què!? on!? que què!? ah!? eh!?” Suposo que m’imagineu. Doncs bé, resulta que LSI fa un examen cada dilluns per constatar els coneixements adquirits la setmana anterior. El que no estaria de més és que el professor avisés als nouvinguts d’aquesta fantàstica i meravellosa tradició.

Evidentment, he suspès. Un 4 i encara gràcies. L’atac a l’autoestima no ha valgut per res, segueix tan fantàstica com sempre ja que he comunicat al professor que no hagués estat de més fer-m’ho saber per tal que em pogués preparar una mica, encara que fos rellegint el que havíem fet la setmana passada. De fet, fins i tot estic satisfet amb la nota.

Després de classes he preguntat a en Camilo i a en Juan què pretenien fer per la tarda i m’han convençut més la Camila i la Britta. Ells, volien anar al bowling i elles a la platja. Jo, sensat de mi, m’he decantat per l’activitat que només es pot fer de forma estacionària. Ja tindré temps, durant l’hivern, de tancar-me a la bolera. Mentre duri el bon temps, aprofitem-lo!!! S’hi ha apuntat també l’Ana, un noia mexicana.

L’elecció d’avui ha estat Takapuna. La platja, prou bé. Millor que Mission Bay, però hi havia algunes algues a l’entrada del mar. Tot i això he aprofitat per fer un altre bany pacífic i, aprofitant la meva nova càmera, he retratat la platja del dret i del revés. També he capturat la imatge d’un peix no gaire viu, però molt útil.

Quatre fotos per escalfar els motors de la Canon Ixus 210. Clica i fes F11!

Després de la platgeta, sopar de campió. Bou amb bacó, mongeta tendra, arròs, amanida de carbassa amb formatge feta i pastís de pa de pessic amb gerds. Per recuperar forces.

Què m’oferirà el demà?

Anuncis

4 pensaments sobre “Takapuna

  1. Molt puta tu…. jajaja no és questió estacionaria, poguent triar anar a la platja amb tres noies pq hauries d’anar al bowling amb dos tius?? noi intel·ligent!!! jeje

    La platja és una passada!!!

  2. ay chancho tienes el cuello todo rojo!
    las playas son raras (mas no feas), se nota que se trata de playas dentro de la ciudad, por más que te vayas un puente lejos de Auckland, aún se siente…
    sigue preguntando por ahí que seguro hay alguna playa no tan lejana y paradisíaca… y por cierto… cómo que un 4!!! tanta playa pues!
    mua!

    pd.- el cielo puede ser más azul? compartimos el océano, pero no el cielo… una pena!

  3. Ana, Camila i Britta formen un trident interessant…

    pd: el dia del teu comiat et vaig humilar al bowling. ara m’hi has fet pensar! :)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s