Divendres de llàstima

No vull dir que hagi estat un dia dolent. O un dia “fastigós”. No. És senzillament que sento que els divendres a Auckland son el dia més trist de la setmana. És quan la gent que estudia amb mi, la gent que viu amb mi, la gent amb la que passo les tardes, marxa.

L’adéu de la classe del matí. La de l’esquerra és la coreana del Hakuna Matata! I la de la meva dreta, la professora que vaig visitar a casa seva el dilluns passat!

El comiat de la Frkiyia (o algo així). És la noia alemanya/turca del centre de la foto

Avui ha estat el torn d’en Danilo i la Britta. Ja us ho havia comentat, però avui ha estat l’últim dia que els veuré en molt de temps. Qui sap, potser algun dia viatjo al Brasil i a Alemanya i els visito, però potser no.

Més enllà dels comiats, he viscut un dia més aviat tranquil. He anat a estudiar, he pres el meu cafè amb llet, he tornat a classe, he dinat un plat de pasta, he tornat a classe i després m’he trobat amb en Juan i la Jess i hem anat a fer unes cerveses a Queen Street. L’hem fet petar una bona estona i a les 18 hem decidit anar tirant. El fet és que durant el dia no m’he creuat la Britta i em sabia molt greu que marxés sense dir-li adéu. De manera que he enfilat cap a casa seva i li he fet una visita sorpresa.

Amb la Jess i en Juan a la QT Tavern

Ara arribo de fer-la petar. No sabeu la il·lusió que fa ser a casa després d’estar cinc hores sense deixar de parlar en anglès. D’intentar, no només parlar, sinó raonar en anglès… poc a poc ho vaig aconseguint, costa molt, acabo esgotat, però molt satisfet.

Diria que la Britta és amb qui més “intensament” he parlat anglès des de que estic aquí, és genial. Ara em tocarà buscar un nou amic/ga amb qui poder passar hores fent pràctiques.

Ah! Amb en Juan em decidit que demà marxem a Waiheke, una illa a quaranta minuts d’Auckland, diuen que és molt maca. I la setmana que ve tenim llogat un cotxe. Pretenem anar cap al Nord, però abans volem trobar dues persones que ens acompanyin per abaratir costos. Segur que trobem algú o altre!!!

I ara tinc son. Si demà no escric res, és que estic dormint a Waiheke. Qui sap!!!

Anuncis

5 pensaments sobre “Divendres de llàstima

  1. Avui m’has posat trista, has aconseguit que em sàpiga greu que marxi la Britta…
    En fi. Espero fotos de l’illa aquesta!

  2. Animat fonoll!!! Llegint el blog d’avui dona la sensacio que estas bastant desanimat. Es normal que la gent vagi marxant, pero segur que no trigues gens a fer amistats noves. Podries començar per la coreana de la teva classe i aixi ens resolts el dubte del tatuatge!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s