New week, new peolpe!

“Nova setmana, nova gent”. Aquest podria ser un dels eslògans de LSI. Si “l’adéu” als meus amics significa veure el got mig buit, “l’hola” als nouvinguts és veure’l mig ple.

M’he llevat amb temps però per variar m’he trobat en Ryuta ocupant el meu lavabo. Aquest japonès no entén que el seu vàter és el que té al costat de la seva habitació. Quan li dic: “Ryuta, aquest és el meu lavabo” em diu: “sí sí, però és que al de dalt hi ha en Camilo”. Un argument poc sòlid si tenim en compte que ell comparteix lavabo amb en Camilo i jo amb en Knight.

Això ha significat que abans de poder-me rentar la cara i fer el rigorós pipí de bon dia he hagut d’esmorzar, terrible, desesperant. Mal inici de dilluns com podeu imaginar. Però ha estat només l’inici. Després el dia ha estat rodó.

Com a mostra de “n’estic fins la punta de la… (del nas) dels autobusos d’aquesta ciutat”, m’he presentat a la parada més tard del normal i “txa-txàn!”, hem arribat junts. Per tant, no he hagut d’esperar. Luxe. He arribat tan puntual a classe que no hi havia ningú. Bé, de fet sí. Hi havia un noi donant voltes pel hall de la tercera planta, un noi que no tenia vist d’abans. Ha entrat a classe darrera meu i s’ha presentat com a nou estudiant per aquesta setmana.

Us el presento perquè l’he fitxat com amic. Es diu Piotr Szymanski, és de Varsòvia (Polònia), té gairebé 21 anys i està estudiant per ser pilot d’avió (lo típic). M’ha dit que no cal que li digui Piotr (que sona algo així com “Piatrah”), que es girarà si li dic “Peter”. En Peter (doncs) va arribar a Nova Zelanda l’octubre passat, va estar estudiant i pilotant durant quatre mesos i, per motius referents a la seva llicència de vol que no he pogut entendre, va creure convenient combinar els estudis de pilot amb els d’anglès. Així que dilluns passat va començar a LSI. L’apunt interessant és que no ho va fer a Auckland, sinó a Christchurch, de manera que és un supervivent del terratrèmol.

Ell era a la segona planta de l’edifici de LSI quan va començar tot. Recorda poca cosa per l’estat de xoc que li va provocar el sisme, però té imatges mentals d’haver-se arraconat a una de les parets de l’aula i haver vist, a través de la finestra, com l’edifici que tenia al seu costat es desplomava com un castell de cartes. Va creure que el seu seria el següent. Afortunadament no va patir ni una rascada. Després del terratrèmol va aconseguir sortir de l’edifici i va ser atès pels serveis d’emergència. 4 dies sense aigua, sense llum fins que, finalment, divendres, va volar cap a Auckland.

Parla un molt bon anglès, se’l veu molt bon tio i serà a Auckland fins a finals d’abril, de manera que és un bon fitxatge per les properes vuit setmanes. De moment anem junts a classe i avui hem fet el cafè i hem dinat plegats.

Per altra banda, la setmana passada vaig anar amb en Juan a mirar lloguers de cotxe pel proper cap de setmana (el que ja comença a apropar-se). En vam llogar un, veient que “o llogues una setmana abans o no queden cotxes per llogar”. Com que només érem dues persones, la cosa picava bastant i vam pensar en comentar a un parell de persones més que s’apuntessin amb nosaltres. Doncs bé, si no em fallen els càlculs, hem passat de ser dos viatgers a ser-ne 10 o 12.

Demà anirem a ampliar la reserva… llogarem un parell o tres de cotxes o potser una furgoneta per vuit persones i un cotxe. Així, aquest divendres faré una minicampana i marxaré al nord de Nova Zelanda. Visitaré Bay of Islands, Cape Ringa i les platges de Paihaia. Es veu que és al·lucinant. Els meus acompanyants, ara per ara: Juan, Ryuta, Sue, Peter (aquests ja els coneixeu) i una amiga d’en Ryuta (Aya), la Isidora (Xile), en Nader (Xile), dos amics de la classe d’en Juan i, possiblement, en Camilo. Serà genial.

Així que la meva tasca més urgent és començar a buscar on dormir, on aturar-nos, on menjar, què fer, què veure… la veritat és que tinc un molt bon pressentiment amb aquest viatge.

Ja veureu!!!

Ah, i de regal, unes fotos que tenia pendent de penjar-vos!!! Les del comiat!

Oriol i Antonio, no hi sou, vam oblidar fer la foto oficial!!! Sniff…

Anuncis

4 pensaments sobre “New week, new peolpe!

  1. No pares de fer amics,eh!!! Quin noi més sociable. I pensar que la Norma i jo vam haver de fer tota la feina a Vic…. Veig que et vam ensenyar b!!!! jejejeje
    Q vagi bene el viatge.

    Per cert!!! La millor foto la que surts amb la Júlia and family.És la primera vegada que et veig amb una nena als braços!!!!

    Et queda mooooolt b!!!! JIJIJIJI

    Petons pel príncep del futur!!!!

  2. Avui volia evitar fer comentaris més que res perquè ja he rebut alguna acusació que deia que escric més al teu bloc que al diari… però és que la foto número 11 m’encanta i ho havia de dir ;)
    pd: crec que he sumat bé.

  3. M’agrada en Peter! m’inspira bon rotllo!

    Les fotos m’encanten i coincideixo amb el Tajat que la millor és la 11!

  4. Espero que cap “isleño” us sugereixi anar a una platja propera i encantadora…. que ja saps com acaben aquestes coses, eh Jonàs….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s