Dolça ressaca

Avui les cames ja responien amb més bona predisposició que ahir. Es veu que és veritat allò de que el cos necessita descansar. La recuperació muscular m’ha permès arribar puntual a classe i he pogut “gaudir” de les divagacions d’en Gabriel. El cafè de les 11 m’ha anat com anell al dit, ho reconec.

La lliçó d’aquesta setmana va sobre la “fama”. El món ja no és el que era… recordo quan era jove (encara més que ara) i tots els meus companys de classe volien ser famosos. Ara això  ja no es porta… de fet, sóc l’únic de la classe al que no li importaria ser famós.

Més enllà de la classe, avui he acceptat un repte. Un repte que de moment no us explico perquè crec que pot ser més divertit explicar-lo el  dia 24 de març. Haureu d’esperar 10 dies… però no us espanteu ni espereu coses extraordinàries. No penso estar 10 dies sense menjar ni pretenc preparar pa amb tomàquet i truita de patates per tota l’escola en un acte de patriotisme. No és això. Però estic entusiasmat amb la idea i espero assolir-lo…!

I un dels altres reptes que tinc per assolir és el de tallar-me el cabell. Començo a semblar afro, i no és el meu estil (per ara). Avui he decidit el lloc on demà em prendran el pèl. Tinc cita a les deu del matí i el més interessant és el preu que pagaré pels serveis prestats: res, zero, niente, nothing, gratis! Ara, em tallarà el cabell un estudiant de perruqueria. Hauria d’estar preocupat?

Si surt bé, la setmana que aniré a un estudiant de cirurgia perquè m’operi de la vista. Què català que sóc. Estic tan orgullós…!

I més enllà de buscar perruqueria, avui he anat de compres amb en Jan i en Piotr. Digueu-me incult, però fins ahir no tenia ni idea de què era “St.Patricks day”. Mai l’he celebrat i no recordo haver-ho vist a les notícies. Però es veu que el 17 de març és St.Patrick, patró d’Irlanda, i el món es paralitza per celebrar-ho.

Total, que hem anat de compres perquè per St.Patrick, un ha d’anar de verd. Verd i begut. Després de rondar per Queen Street (per variar), hem acabat comprant un barret verd, unes ulleres verdes, un corbatí verd i pintura verda per la cara. Si això hi sumem que m’enfundaré una samarreta verda, quedarem moníssims… però això no serà fins dijous. Quina por de festa. Agafaré la càmera… no?

Ja heu mirat les fotos de Tongariro i Rotorua?

Fins demà!

Advertisements

11 thoughts on “Dolça ressaca

  1. Hola Marc!!!!la notícia del 24 de març és que ja no portaràs lentilles perquè t’hauran operat de la vista???jejejejeje!!!Les fotos de l’última escapada són espectaculars!!!quina enveja!!!!Un petó molt gran guapo!!!

  2. Això que expliques del color verd… a “El fugitivo” en Harrison Ford es barreja entre una multitud que tothom va verd (potser no tant com dius tu) però fins i tot el riu el tinten de verd. Cultura de pel·lícula.
    Emporta’t la camara, per suposat! Serà molt curiós!

  3. foll, m’ha agradat el teu descens del volcà, m’has recordat una vegada que un italià i jo baixavem del Teide a les Canàries igual que tu, ben desorientats i fent el mateix slalom que vosaltres!M’alegra saber que estàs ben adaptat i t’ho passes tant bé!
    Per cert, Cuba molt recomanable!
    una abraçada!!!!!

  4. Diria que vaig visitar Irlanda en plena festa de St Patrick… ja fa temps. És impressionant. I com beuen. Però també era molt present el trèvol. Pel que fa al repte del dia 24… m’ho espero tot. Ah! i encara no he pogut mirar les fotos. Demà (per a tu ja dijous, clar!), tot fent un cafè, ho faré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s