Cartera perduda…

És el fet que eclipsa el bon dia que he tingut avui. Un dissabte tranquil a casa d’en Charlie, menjant, bevent, escoltant música i fent-la petar amb els amics. Però no tot és de color de rosa. Resulta que aquest migdia, quan em dirigia a casa el coreà, he oblidat la meva cartera al bus. Hagués pogut oblidar la cervesa, però no, he decidit oblidar documentació i targetes.

El record més viu que tinc de la meva infantesa es del dia que vaig oblidar un abric a un camp de futbol. La bronca que em va caure per oblidar aquell abric un dimarts d’entrenament no me la podré treure del cap mentre sigui viu. Des d’aquell dia, la frase “un dia et deixaràs el cap”, no em deixa de ressonar dins la testa. Un exemple del trauma que em va causar aquell descuit el vaig viure quan vaig ser entrevistar per treballar a Caixa Manresa. La Elisabeth em va demanar: “digues un adjectiu negatiu que et defineixi”. La meva resposta no va tardar en arribar: “la mama diu que sóc un despistat”.

Des de la setmana passada teníem planejat un dinar a casa d’en Charlie. Ens va proposar visitar-lo i gaudir d’una jornada culinària coreana i fer-la petar fins l’hora que ens vingués de gust. I així ha estat.

Hem agafat el bus que ja fèiem tard. Havíem de ser a les 15 a casa en Charlie i fins a les 15 i 10 no hem pujat al bus. La culpa, per suposat, del transport públic de la ciutat, que ens ha tingut més de vint minuts esperant. És un drama, us ho prometo.

A casa en Charlie ens hem reunit: en Charlie (sí), la Ria, en Markus, la Chalita, l’Alba, la Britta, en Brad i la seva xicota. La majoria els coneixeu… de nova tenim l’Alba, que és la noia de Sant Feliu Saserra que s’estarà aquí fins a finals d’any. La Britta és la noia alemanya que ha estat estudiant amb mi, però que demà torna cap a casa. En Brad és el meu professor de les tardes, el Sud-Africà i la seva xicota, és això, la seva xicota.

El menjar, un èxit. En Charlie sabia que el tema picant ens tira una mica enrere i ens ha fet menjar no-picant. Tot boníssim. M’ha sorprès molt gratament. Jo, com a convidat de luxe, m’he treballat una truita de patata i ceba que he dut com a present a can Charlie. Prou bona per ser la primera a les antípodes.

La tarda ha estat bastant tranquil·la. En Brad ha portat el seu equip de música, amb la seva taula de mescles i hem estat “jugant” una bona estona. És divertit això de fer de DJ!!! Us ho recomano.

I a tres quarts d’onze hem marxat en direcció a la parada de bus amb l’Alba, en Markus i la Chalita. I ha estat llavors, quan he arribat a la parada, que he vist que no duia la cartera. He enviat un sms al Charlie dient que me la portés demà a la ciutat, però m’ha respost dient que a casa seva, de cartera, res de res. M’he preocupat i he començat a recordar que no tenia cap imatge fotogràfica traient la cartera a casa en Charlie i que, per tant, podia haver-me-la deixat al bus.

He arribat a casa (d’això fa res) i he trucat a la companyia de busos que, senyores i senyors, m’han confirmat que tenen la cartera. Demà l’aniré a recollir. Creieu que hi seran els $16,40 que hi havia dins?

Sóc afortunat, ho sé.

Bona nit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

16 pensaments sobre “Cartera perduda…

  1. Primer de tot, per al·lusions, l’abric que et vas deixar al camp de futbol TE L’ACABAVA DE COMPRAR i en aquella època (potser segueixo igual) no hi havia diners per anar comprant abrics cada dia. I des d’aleshores, t’ho has deixat tot: les bambes, els llibres, la cartera, els deures, l’esmorzar… Eres un drama! Pregunto: Quants cops t’has deixat la cartera????? Ni ho pots respondre. I sí, certament, algun dia et deixaràs el cap. I ara em ve a la memòria el que va dir la teva mestra, quan ens vàrem queixar que fossis així, ens va dir: ja ho tenen això els nois molt intel·ligents! I el teu pare li va respondre: M’està dient tonto?
    M’alegro que l’hagis trobat. Ets afortunat, això sí que ho tens.

    • El problema és que l’abric era massa gruixut pel fred que feia.
      I si una professora va dir que era despistat perquè era molt intel·ligent, potser li hauriem de fer cas… no?

  2. tens una flor al cul!!!!! I aixo que diu la teva mare que ets intel.ligent, no tho creguis, que tho diu perque es la teva mare (amor de mare en diuen) :p . cuida’t i seguiex escribint al blog tots els dies que estic molt enganxat

    • Jo no he dit que sigui intel·ligent!!!! Només em faltaria pujar-li l’ego! La mestra ho va dir, i dient-ho ens va dir tontos a tots els que no som despistats. El que passa és que ser més intel·ligent que aquella mestra no era gaire difícil…

  3. Hola marc. Soc la maite, la mare de l’oriol. No sabia que tenies un blog. Molt xulu. Fa bona pinta la truita aquesta. El meu fill només sap escalfar coses al microones. Quan vivia sol a tarragona no se com su feia. Ara que ha tornat a casa esta més gras perque menja millor. Això de la cartera molt be. Alla on ets et tornen la cartera i aquí a barcelona has de vigilar que no et robin el bolsu. Passau be marc.

    • Quan me mare m’ha dit que volia fer un comentari per estrenar el seu nou portàtil no m’imaginava que aprofitaria per fer públic que té un fill poc destre dins d’una cuina. Cosa per cert que la podriem discutir. No entraré en discussions i em limitaré a fer públic que a ella se li acostumen a cremar les torrades. Tampoc diu que te un fill que ha invertit un mati de diumenge en instal.lar-li el portàtil ni diu lu contenta que està de tornar a tenir el fill a casa. Dit això, la cartera bé, sí.

      • Quan diu “mare de l’oriol” vol dir “mare del tajat”. Ho dic per no implicar a la resta d’oriols que consulten el blog en les nostres pugnes familiars.

      • Tajat, si has necessitat un matí per “instal·lar” un portàtil, tens un problema.
        Dit això, gràcies per introduir a la dona que et va portar al món al meu bloc. M’encanta sumar lectors. Espero fidelitzar-la!!!

    • Maite!
      Un plaer rebre un comentari teu!!! La truita, sé que queda malament dir-ho, però estava boníssima… llàstima que la vam compartir 11 persones i em va tocar un tros molt petitó. Aviat en faré una altra.
      Pel que fa a les habilitats de ton fill a la cuina, jo l’he vist “cuinar” pizzes al forn.
      I el tema cartera… estic encantat amb la gent d’aquí, no deixen de sorprendre’m!

      Bé, espero que t’hagi agradat el bloc i que ara, després de llegir el teu fill a El 9, facis una ullada a les meves aventures!!!

      Fins aviat!!!

      • Error. Me mare mai ha llegit cap article meu a El 9. Aixo sí, a vegades veig alguna notícia meva al terra de la cuina quan la maite fa salxitxes o fregeix peix o ha fregat el terra… amb el teu blog farà igual. Només llegeix novel.les rares.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s