Acudint a la justícia

_________________________________________
Who is Who completament actualitzat
Nova secció “FAQ“, disponible!
Brad’s Music actualitzat
Nova eina “Brad’s Music Spotify”!
________________I tot, gratis!!!________________

Hi ha coses que no entenc. Dilluns en va passar una i jo, tossut i amb principis, no penso passar per alt una violació dels meus drets de privacitat. Demà acudiré a la justícia ordinària per interposar una denúncia en contra dels propietaris de l’apartament al que estic instal·lat des de fa tres mesos.

Dilluns a tres quarts d’una vaig arribar a casa per fer un most. Només arribar vaig detectar quelcom diferent. Al vidre del balcó hi havia un adhesiu que hi deia: “Prohibit llençar cigarretes i/o deixalles pel balcó”. Vaig preguntar a la Chalita i en Caio (companys de pis) si ells havien posat l’adhesiu o si havien deixat entrar algú a casa per enganxar-lo. La seva resposta em va sorprendre: “No”.

El “no” va significar que algú de “l’staff” de l’edifici havia entrat durant el matí per enganxar un paper a un vidre. El fet és que fa dos mesos va passar una cosa semblant. Una inspecció es va presentar a la porta de casa per verificar si teníem el pis cuidat i en condicions. Però la inspecció va ser diferent, l’havien notificat per correu a la meva bústia. Aquest cop, ni mail, ni trucada ni carta.

De manera que vaig tornar a l’escola, però després de la classe de la tarda vaig anar a la recepció i vaig preguntar si algú havia entrat a casa meva per enganxar un paper a un vidre. La resposta va ser senzilla “sí, és possible, aquest matí s’han enganxat els adhesius als balcons”. Em va sorprendre la seva naturalitat i immediatament vaig respondre: “i per què entreu a casa meva sense demanar-me permís?”. Aquest cop, la seva cara es va veure alterada, com si l’hagués ofès: “Home, primer, sàpigues que quan vas entrar a viure aquí vas signar un contracte en el que ens autoritzes a entrar a la nostra propietat i segon, vam notificar el tema dels adhesius el divendres”.

– Divendres? I com ho vareu notificar?
– Tens un paper enganxat al suro que hi ha davant dels ascensors.
– I un paper al suro és una “notificació”?
– Sí clar.
– Però per la inspecció de fa un parell de mesos, vareu deixar una carta a la bústia.
– I és una despesa innecessària.
– Llavors haig de llegir sempre tot el que hi ha al suro?
– Sí clar.
– Però si hi teniu posada publicitat d’internet i tot.
– Llegeix-la també.

Aquest comentari em va encendre una mica, però llavors, com que la conversa ja era massa llarga, va aparèixer un home amb mal humor i em va preguntar si m’estava queixant pel tema adhesius. Llavors em va convidar a seguir-lo i jo, bon minyó, ho vaig fer. Em va portar fins davant de la notificació en qüestió.

– Aquí ho tens, i això fa tres dies que és aquí.
– Jo no haig de per què llegir-me el que hi ha en aquest suro.
– Això és problema teu.
– No. Si tu vols entrar a casa meva, vull que m’ho facis saber personalment, no amb un paper i quatre grapes.
– Mira, aquí això funciona així, nosaltres no podem perdre el temps avisant als 150 apartaments que tenim a l’edifici.
– Doncs hauríeu.
– El que tu diguis.

I sense dir res més, el senyor va desaparèixer i jo, amb la mosca el nas, vaig enfilar a la tretzena planta.

Ahir, amb més temps, vaig preguntar a en Gabriel (professor de matí) què li semblava el que m’havia passat i em va dir que de cap manera un propietari pot entrar a casa meva sense notificar-m’ho personalment. Em va recomanar buscar la llei que ho expliqués.

Dit i fet, m’he descarregat la llei i tinc entre les meves mans la legislació vigent, la qual, si he interpretat bé, em dóna la raó. Demà, llei en mà, aniré a la policia a denunciar que aquesta gent ha entrat a casa meva sense el meu permís.

Segurament no passarà res, però jo deixaré constància.

Mai se sap. Jo si fos ells mai faria les coses d’aquesta manera perquè sinó, si un dia arribo a casa i m’han fotut el portàtil i la senyera, els primers en ser assenyalats seran ells mateixos, portadors de claus i irrespectuosos amb els 40 metres quadrats que tinc llogats a la ciutat d’Auckland.

I ara, amb aquest post extra, marxo a fer nones!

Fins demà!

Anuncis

7 pensaments sobre “Acudint a la justícia

  1. Jope! Em sembla una passada que algú pugui entrar al teu pis sense que ho sàpigues, xafardejar, enganxar-hi coses, obrir-te la nevera o remenar-te els calaixos. O, encara que no faci res de tot això, que hi hagi la possibilitat. Els propietaris sempre poden entrar als pisos que tenen llogats, però picant a la porta i sempre i quan algú de dins l’obri.
    Ara bé, aniràs fent amics així… Però t’entenc. Jo estaria pujada dalt de l’armari amb un sobrexcés d’adrenalina cridant com tarzán (o xita?).
    Explica com acaba, eh!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s