Esquiant al Tongariro National Park

English speakers who don't care about the article, 
you can find all pics by clicking here.

Quatre dies sense publicar al bloc. Com ho he trobat a faltar… aquestes estones en les que gaudeixo escrivint en català i comunicant-me amb tots vosaltres. Però ja he tornat! Content, feliç i orgullós del meu cap de setmana al centre de l’illa Nord del país. Dormint a Turangi i esquiant a Whakapapa, cara nord del Mont Ruapehu, el volcà més actiu de Nova Zelanda (darrera erupció: 2007).


Mt.Ngauruhoe, cim coronat el passat mes de març, ara cobert de neu.

Vuit vam ser els intrèpids que vam decidir mobilitzar-nos 350km al sud d’Auckland per gaudir d’un fantàstic (i car) cap de setmana. La Ria, l’Alba, la Chalita, la Bora, en Mikael*, en Leo*, en Charlie i jo érem a les quatre de la tarda del divendres camí a Turangi, un poblet situat al sud del llac més gran de Nova Zelanda, el llac Taupo. (*Leo i Mikael, incorporats al Who is Who)

       
A) Auckland. B) Turangi; C) Whakapapa

Vam arribar al hostel quan eren les deu de la nit. Com que la darrera vegada que hi vaig ser, el propietari no va deixar de dir-me “espanyol”, felicitar-me pel Mundial i ignorar les meves proclamacions com a català, vaig decidir que aquest cop seria andorrà. I així ho vaig indicar al formulari de petició d’habitació online. Només arribar al hostel, en Ian (el propietari) es va mostrar encantat de poder tenir un client d’Andorra, un país que ell no n’havia sentit a parlar mai.

Després de respondre les preguntes típiques “on és Andorra” i “quina llengua parleu allà”, vam preparar els entrepans pel dia següent, uns mítics spaghetti amb tomàquet per sopar i tot seguit, cap al llit, que dissabte tocava llevar-se a les quarts de set del matí.

El temps que necessitàvem per llevar-nos, dutxar-nos, esmorzar, vestir-nos i estar llestos per sortir va semblar estar feta a mida i a tres quarts de nou, tal i com havíem previst, sortíem cap a Whakapapa (que, per cert, es pronuncia Fakapapa, sent la tercera la síl·laba tònica). L’arribada a l’estació d’esquí va costar 40 minuts i una certa preocupació per tema benzina. El Toyota Previa carregat amb 8 persones va resultar ser un aspirador de “Sense Plom 91”.

Dividiria la nostra expedició en tres grups. Els que havíem esquiat més “habitualment” (en Charlie i jo); els que tenien experiència però feia temps que no esquiaven (Alba, Ria, Mikael); i els esquiaven per primera vegada (Chalita, Bora, Leo). Vam dedicar la primera hora i mitja a explicar als “beginners” com funcionava això de l’esquí i després cadascú va anar més a la seva. Genial. Tothom va gaudir gran part del dia de les pistes del seu nivell. Els principiants van poder anar perfeccionant el seu estil sense pressió i la resta vam anar bastant a la nostra.

Clica la imatge per veure tot el meu cap de setmana!

La notícia més destacada és que tot i caure vàries vegades (un parell d’elles amb força i sense control), no em vaig luxar l’espatlla. Un èxit. Per altra banda també cal destacar la densa boira de dissabte a la tarda. Amb en Charlie vam pujar fins al cim de la muntanya i allà ens vam trobar que no vèiem tres dalt d’un burro, només blanc. Vaig cedir l’honor d’anar primer al coreà que va intentar, sense èxit, seguir el traçat de la pista. Jo, a 5 metres de distància vaig veure (borrós) com en Charlie de cop i volta s’estampava contra una paret de neu. No va ser culpa seva, senzillament no la va veure a temps. Però la imatge del coreà clavant els esquís contra la neu per acabar sortir volant pels aires no me la traurà ningú de la ment. Ric mentre ho escric i recordo els fets. Tampoc es pot queixar gaire, hagués pogut ser un precipici!

A les quatre de la tarda vam fer via cap al hostel celebrant que, després de baixar els 2000m del Ruapehu en punt mort, vam tenir suficient benzina per tornar a Turangi. Per si el dia hagués estat poc espectacular, de tornada al poble vaig topar-me amb l’arc de Sant Martí més espectacular de la meva vida. No us podeu imaginar com brillaven els colors al peu de l’arc. Amb quina nitidesa lluïen, amb quin glamour emergien de la terra per enfilar-se ben amunt i tornar a baixar, amb més subtilesa, fins al centre d’una esplanada, sense vergonya a mostrar el seu punt de fusió amb la terra. Sense olles plenes de monedes d’or, només l’arc. Impressionant. Tant a prop érem de l’arc que no va cabre sencer a cap foto. A la meva ment queda!

Impressionant Arc de Sant Martí

El segon dia d’esquí es temia complicat. Ens vam llevar adolorits, coixos i tard. Però només va ser un miratge. Un cop vam arribar a les pistes i vam vestir botes i esquís vam pujar sense temor, valents com mai, cap al cim del Whakapapa. Després del primer descens vaig haver d’aturar-me per jaure a la neu, mort i amb els músculs dient-me “maco, o pares tu o et parem nosaltres”. Els vaig escoltar i després de deixar-los descansar cinc minuts vaig continuar amb “normalitat”.

Si bé en Leo i la Chalita van progressar notablement el seu estil sobre la neu, la Bora es va quedar estancada i els seus descens per pistes blaves comportaven caigudes i més caigudes. Absurdes, però caigudes al cap i a la fi.

La fi de l’esquiada va arribar a les quatre de la tarda del diumenge. És al·lucinant la infinitat de sons que es poden emetre per la boca després de dos dies esquiant. “Uuuh”, “aaaah”, “fuuu”, “hoooo”, “shhs”, “ooooh”… si ja són infinits en català, imagineu si hi sumem tailandès, coreà i francès.

Aturada de rigor a un McDonald’s qualsevol per adquirir un cafè per emportar i arribada a la ciutat d’Auckland als volts de les deu de la nit, just per posar punt i final al cap de setmana de desgast físic deixant-nos caure morts als nostres llits i dormir durant un bon grapat d’hores.

Abans d’acomiadar-me, us deixo un link de l’any 1995 sobre el volcà que hem esquiat, el Ruapehu (en maori: “Pou de soroll“).

Advertisements

6 pensaments sobre “Esquiant al Tongariro National Park

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s