Wellington i Kaitoke Regional Park

Tantes coses maques havia llegit sobre Wellington que les expectacions van acabar superant la realitat. Potser va ser culpa d’un clima una mica moix o potser de les meves limitacions econòmiques. La visita al Keitoke Park va ser prou interessant. El lloc on “Rivendell” va ser filmat (LOTR) no era com imaginava, però el parc en sí és preciós. El verd dels arbres, un riu impecable, ponts en suspensió, tot genial.

Jetstar va ser la companyia escollida per volar des de Auckland fins a la capital del país, Wellington (50€). Nova Zelanda en tema capital és com Canadà, Estats Units o Austràlia. Wellington, com passa amb Ottawa, Washington o Canberra, no és ni la ciutat més poblada ni la més coneguda del país que governa.

En qualsevol cas vam arribar a Wellington (Charlie, Ria, Jenny i jo) a dos quarts de quatre de la tarda de dimarts passat. Núvol i fresca ens esperaven impacientment. La primera tarda va servir per passejar per la ciutat, fer les primeres fotos i fer el nostre primer i penúltim sopar de restaurant. Allà vaig conèixer la Lilly. I qui és la Lilly? Una granota de peluix que la Ria té com a mascota. Que mona…

El dimecres va ser el dia per conèixer la ciutat. Pujar al Mount Victoria fent ús del tramvia, baixar pels jardins botànics de la ciutat i acabar desembocant davant el Parlament de Nova Zelanda on, per sorpresa, ens vam trobar un acte de nomenament del nou Governador General del país, Jerry Metaparae. Aquesta figura política és el Representant de de la Monarquia a Nova Zelanda. Per entendre’ns, en Jerry fa “d’Elizabeth II”.

Després de veure com nomenaven a en Jerry com a Governador, vam passejar tranquil·lament fins el Museu de Nova Zelanda. El Te Papa. Allà vam veure la primera cosa “més algo del món”. M’explico. Durant els deu dies he vist el calamar més gran del món, l’indret del món amb el nom més llarg, el primer lloc del món en veure la llum del sol, el far més a l’est del món… Wellington va servir per veure això, el calamar exposat en museu més gran del món.

El Te Papa ens va deixar esgotats i vam fer un fast food. És una putada no tenir més facilitats econòmiques, perquè a Wellington està ple de restaurants preciosos on gastar-se uns dòlars en bon menjar. Però del canut no vessen diners, de manera que unes hamburgueses van fer el pes.

Durant la tarda vam passejar pel Passeig de Gràcia de la ciutat, “Cuba Street”. El carrer porta el nom del vaixell que hi va desembarcar l’any 1840. Gran part del noms anglesos que hi ha a Nova Zelanda (el nom del país és un bon exemple) tenen històries similars. Quan el capità Cook va arribar a aquestes terres va començar a anomenar els llocs segons li recordava casa seva o les experiències que li anaven passant.

Un cafè a un bar anomenat Cubita va posar punt i final a la nostra experiència a la capital, però no a la regió de Wellington. Llevar-se, dutxar-se, esmorzar-se i apa, a buscar el cotxe de lloguer per desplaçar-se en direcció nord.

Wellington i Keitoke Regional Park, clica aquí!!! (o la imatge)

Vam caminar un parell d’hores fins arribar a l’oficina de lloguer de cotxes i allà van intentar cobrar-me uns 30€ més del preu que jo havia contractat per internet. No va colar, vaig reclamar el que havia reservat i vaig sortir vencedor. Estic fet tot un guerrer.

Un cop dins un cotxe amb més de 160.000km, vam iniciar la nostra aventura sobre rodes. Primer, volteta de rigor al Sud de la regió, rodejant una petita península on es poden trobar pingüins i foques. Nosaltres vam trobar coloms i gavines, ves quina cosa. Però ves per on, en comptes d’exòtics animals, vam trobar “paua”. Aquest molusc és típic de Nova Zelanda i pel que em van dir els meus companys coreans, és extremadament car. No he trobat traducció al català, però el nom en llatí és “Haliotis iris”, pels experts. Jo no n’havia vist un (o una) en ma vida.

Visitada la península vam enfilar cap al Kaitoke Regional Park amb l’esperança de reviure Rivendell. De revivències res de res, però el parc natural és preciós. El vam recórrer durant un parell d’hores i vam seguir la nostra ruta en direcció Napier. Es va fer fosc i com que no teniem cap reserva enlloc vam decidir aturar-nos a Woodville, un poble enmig del no res. El més interessant de la ciutat va ser trobar-nos-hi la fàbrica de l’estimada cervesa Tui. Vam mirar de visitar-la el dia següent, però el preu era el mateix que l’exigit per visitar la Heineken d’Amsterdam i com ja he dit abans, els diners no eren la nostra millor virtut durant el viatge. Entusiasme, passió i ànims tant com vulgueu, però de diners, res de res.

El lloc on vam dormir a Woodville, estrany. Vam aturar-nos davant d’una cosa semblant a un bar on hi havia un cartell que hi deia: “cabines dobles, 25$” (15€). Vam parar el cotxe i un xaval ens va voler fer fora al·legant que el bar estava tancat. “No, no, si el que volem és dormir”. “Aaaaah…”. En va ensenyar unes cabines, un lavabo exterior i, sense renegar gaire, vam acceptar dormir-hi.

El lavabo no tancava, ens faltava una clau de l’habitació i feia fred, però va ser genial. Vam fer les nostres primeres partides de pòquer i vam gaudir de l’experiència de creuar 10 metres d’intempèrie per arribar a un lavabo amb dutxa on la porta quedava sensiblement oberta Preciós.

Vam llevar-nos i vam conduir cap a l’indret del món amb el nom més llarg del món. Però això us ho explico demà…

Anuncis

Un pensament sobre “Wellington i Kaitoke Regional Park

  1. Hey kiwiboy!!!!! How are you??
    Jo preparant maletes, quina emociooooo!!!!!!
    Les fotos són molt maques! Pero de qui es la “matuja” de pel que es veu a la foto “avió” jajajaja!!!
    Cuidat molt i parlem a la tornada! Disfruta el mundial de Rugby.
    Muaaa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s