Paradoxes

Burger King amb Coca Cola Light. Cervesa sense alcohol. Dolços sense sucre… em venen al cap alguns exemples de contradiccions que veiem, patim o executem dia a dia. Però com que la rutina està plena de sorpreses, un dimecres qualsevol de setembre pot servir per afegir una d’aquestes contradiccions a la meva llista.

He sortit a córrer. Digueu-me valent. El fet és que el clima primaveral acompanyat de la llum solar de l’horari d’estiu convida a coses d’aquestes. El fet no és aquest, sinó la troballa feta a mig trajecte, quan la imatge d’una noia m’ha fet trontollar les meves humils bases del sentit comú.

Al gra. Mentre corro, sempre em creuo gent que fa el mateix que jo. Corre i escolta música. Avui hem innovat. Durant el meu trajecte cap al barri de Ponsoby m’he creuat una noia suada i amb vestimenta de córrer aturada, aparentment reposant. El més graciós però, era que mentre agafava aire per seguir amb la seva ruta, feia un cigarret.

La imatge m’ha impactat. He pensat en recomanar-li la lectura d’algun bloc dedicat al tema o senzillament preguntar-li com ho portava això de córrer i fumar alhora. Però entre tants pensaments, ja era molt lluny com per tornar enrere.

Les classes, una migdiada massa llarga i el meu cafè de les 10.45 han completat un dia qualsevol.

Uuuuaaaah (és un badall).

Bona nit.