Una ressaca de mundial

Totes nits memorables comporten una ressaca. Sovint entenem ressaca en el sentit més literal de la paraula. I no vull dir el relacionat amb la xurria de la riba de mar, sinó amb el malestar produït per la ingesta excessiva d’alcohol o drogues. Però a mi m’agrada pensar que una ressaca pot ser quelcom dolç, una sensació d’esgotament producte del plaer viscut la jornada anterior. Sense alcohol o drogues pel mig.

I això és el que he viscut avui després d’un parell de dies de marató Mundial. Després d’un divendres de pub habitual, vaig començar el dissabte a la biblioteca per acabar-lo caient del meu llit intentant obrir una finestra. De regal, vaig destruir el meu cistell de la roba bruta i em vaig luxar l’espatlla. Entremig, una festa d’aniversari, una escapada a un dels pubs referència de la ciutat i uns quants Woodstock (per allunyar-me de l’habitual cervesa).

Ahir, final del Mundial. La vaig viure amb la Sue, la Satoko, en K, en Stephan, l’Alba, en Roman i la Tina (d’aquesta setmana no passa que us els penjo al Who is Who) i va ser fantàstic. Vam anar a viure’l a una de les pantalles gegants que hi havia per tot Auckland. Més enllà del fred que vaig patir (no em vaig sentir els dits de les mans durant tota la segona part), va ser excel·lent. Molt recomanable això de viure una final d’un Mundial al país amfitrió amb el país en qüestió jugant-la i a més a més guanyant-la quan només ho havien fet un cop en tota la seva història. Si mai podeu, feu-ho!

Les fotos del cap de setmana, clicant la imatge
Weekend’s picutres clicking the image above!

Després de guanyar el Mundial vam enfilar Queen Street amunt, tot veient éssers humans de tota mena. Vaig acabar a l’ascensor de casa amb un tio vestit amb un mallot negre que el cobria des dels dits dels peus fins el cap. Fins el cap vull dir que la malla li cobria la cara, del tot. Feia por, la veritat. Va ser graciós quan va gosar dir: “una nit ben boja, eh?”.

Avui, temps de rua. Ha estat el pitjor de tot el cap de setmana. Amb molta diferència. Qui hagi estat el geni que l’ha organitzada l’haurien de penjar de l’skytower i esperar el que fes falta fins que li caigués un llamp al damunt. Impresentable.

El recorregut que els All Blacks han fet amb el trofeu ha estat d’1km de distància, el que equivaldria que el Barça es passegés amb la Champions des de Colón fins a Plaça Catalunya. I per si fos poc, l’equip no anava en un autobús descapotable, sinó en cotxe tipus pick-up, de manera que o estaves a primera fila o no veies un borrall.

Com que era dels que no veia tres en un burro (o 15 dalt d’un cotxe), ni tan sols m’he esperat que la rua acabés de passar per “davant meu”, he fotut el camp com he pogut, he anat a casa, he encès la tele i he dit: apa, des d’aquí és millor. És el que té viure cèntric.

Una estona després ha vingut un grapat de gent a casa i l’hem fet petar fins acabar jugant al pòquer. No us diré pas que he guanyat perquè ja ho deveu haver deduït.

Bona nit!

*per fotos de la rua del New Zealand Herald, clic aquí!

Anuncis

5 pensaments sobre “Una ressaca de mundial

  1. ningú em creurà però…. saps per què aquest any, All Blacks sí? ho saps????? doncs jo sí.
    Falta l’enllaç amb la teva intervenció a cat ràdio…

  2. unaltre luxació????? vols dir que no exageres una mica ja?? una cola, dos també… però tanteeeesssss!!!! ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s