Dress Smart, Onehunga i Sushi

Diumenge tristot. Dia gris, plujós i fins i tot una mica fred. Però més actiu que no pas ahir. Visita al barri d’Onehunga, adquisició d’una samarreta, tornada a la ciutat i sushi per sopar com a voluntat capritxosa.

M’he llevat a les 11. M’he dutxat ben dutxat i a les 11.15 ja estava llest per sortir a caminar per la ciutat. La Ji Hye s’ha llevat a les 11.00, ha entrat al lavabo a les 11.30 i a les 13.13 hem estat llests per sortir a moure les cames. Dones, què feu a la dutxa? Vull dir, entenc la part del sabó, del xampú, del suavitzant i tal, però després què hi feu? Com es pot tardar dues hores en dutxar-se i vestir-se???

Un cafè que havia de ser d’esmorzar a passat a ser pràcticament de dinar. Estrany, però útil en qualsevol cas. Objectiu després del cafè, arribar al Dress Smart, un outlet shopping situat a l’austral barri d’Onehunga. Tothom en parlava meravelles i jo, que sóc molt de visitar-les, m’hi he apropat. No ens enganyem… preus acceptables, però res de l’altre món.

Per ser sincer, el més interessant del lloc ha estat una peça d’art urbà obra de l’artista neozelandesa Karen Kennedy consistent en banc i una taula d’escacs fets de ceràmica, així com gaudinià però més infantil… no sé si m’enteneu, millor us deixo una foto:

Chess Table and Sofa, Onehunga, South Auckland

He arribat a casa xop com una rata bussejant (expressió coreana per definir algú que està molt moll). Sabeu aquella pluja fina però consistent, pesada i molesta? Doncs aquesta és la que hi havia entre la parada de bus i casa meva.

He arribat a l’apartament i després de 3 dies de constipat he fet bondat. La Sue i la Ji Hye han anat a casa l’Alba a sopar, jo m’he quedat llegint els diaris tot copsant l’optimisme sobre Grècia i fent uns riures llegint que les prostitutes a Tordera que es declarin insolvents a l’hora de pagar multes, hauran de fer-ho amb “serveis a la comunitat” (més).

I quan em pensava que el dia s’acabava, el cos m’ha demanat sushi. Ves quina cosa. A Cardedeu, mai de la vida em plantejaria un sushi per sopar, però a Auckland, on es sopa a les 6 de la tarda, a les 8 es poden trobar bones ofertes. De manera, que amb 3€ m’he permès un sopar prou digne.

Sushi. Menjat amb chop-sticks (“palillos xinos“), com Japó mana

I per dormir, pijama i un capítol de House, en anglès i sense subtítols. No us penseu que ho entenc tot. Però quan no entenc alguna cosa penso: “Beh, segur que és el nom d’una d’aquelles malalties impronunciables”.

Anuncis

3 pensaments sobre “Dress Smart, Onehunga i Sushi

  1. Em pregunto, i espero que no t’ofengui la meva ignorància, per què el sushi es menja amb palillus xinos, és que el Japó no en té, de palillus? Per cert, divendres vaig anar a dinar a un japonès i vaig haver de demanar una forquilla catalana, res m’arribava a la boca!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s