Roppongi i Imperial Palace (Tòquio II)

Post in english, after the picture!!!________________________________

Post a càrrec d’Alba Barrientos, en Marc s’ha agafat el dia lliure:

Després d’onze mesos llegint aquest bloc, avui tinc l’oportunitat d’escriure’n un post. El dia ha començat comprant esmorzar a un supermercat i agafant el metro. És digne de menció, doncs el metro és car, no hi ha l’opció de comprar bitllets integrats, com els coneixem a Catalunya, ni abonaments per més d’un viatge, ni tampoc fer transbord amb un mateix tiquet. Així es complica la planificació del dia. Però amb en Marc, tot estalvi.

A:Roppongi. B:Tokyo Tower. C:Imperial Palace. D:Hotel.

Hem començat per l’anomenat barri de Roppongi i Midtown. Business buildings i centres comercials, tot molt cuidat. Molt brillant. Ens hem permès el luxe de passejar i fer fotos dels jardins que envolten aquesta zona. Fins i tot hi hem trobat una aranya com la que hi ha a Bilbao. Però en cap cas poden faltar imatges d’anime a tot arreu, fins i tot un apartat pel “Doraemon” a l’aparador de la TV Asahi.

Un cop vista la grandesa del Tòquio actual, ens hem aventurat cap a la trobar la grandesa del Tòquio més tradicional, el Palau Imperial. Hem caminat buscant l’orientació necessària. Una altra dada digne d’anomenar: Tòquio té molts mapes per turistes, que faciliten els punts d’interès turístic i les rutes a seguir, el problema és que cada un d’aquests mapes té una orientació diferent (el nord va girant, mai saps on és).

El fred ha començat a deixar-se sentir. Els núvols i el vent. Fantàstic, sobretot per l’hora de dinar (un altre cop de supermercat, estem trobant l’eficiència). L’arribada al Palau pagava la pena. Només hem tingut accés als jardins i la muralla, tot i alguna troballa inesperada: la torre que fa que Marc s’orienti aquí (està obsessionat).

De tornada a l’hotel, tot caminant, hem decidit sortir a la nit. A veure què tal això de fotografiar la ciutat de nit il·luminada. L’opció de sopar fora de la minúscula habitació que compartim quelcom diferent dels noodles és molt atractiva!

A destacar l’afició d’en Marc pels tons sèpia en comptes de la claredat dels blaus. Incomprensible. També el descobriment sobre el significat del meu nom en coreà: “part-time job”. Fantàstic!

Click the picture to see the full album / Clica la foto per veure l’àlbum!

__________________________________________________________
This post is Alba’s work, Marc is having his day off:

After eleven months reading Marc’s blog, today I’ve got the chance to write a post in it. Well, today we started like yesterday, having some convience store breakfast and taking the subway. I have to say that the metro in Tokyo is quite expensive, you can’t buy any sort of discount ticket for usual travellers or change the train with the same ticket. So it’s harder to plan route’s day. But with Marc you have to, because you must save money.

We started in Roppongi’s neighborhood, where we walked across some business buildings and shopping centres. Everything was clean, shiny, impecable. We stopped as many times as we needed to take pictures of the gardens and the surroundings of the area. It was weird when we found a spider sculpture like the one in Bilbao (Basque Country). We also found some anime images on the TV Asahi.

Once the most modern and astonishing city of Tokyo was checked, we went to the Imperial Palace to discover the traditional Tokyo. We walked looking for the correct way… actually it’s amazing to see how all around the city you can find a lot of tourist’s map, but each one is orientated in a different way, so is quite challenging to know where the north is.

In the afternoon we could feel Tokyo’s temperature… it became cloudy and windy. Great, specially at lunch time (we bought some take away food, like yesterday) when we ate shivering. The palace was worth it despite we just could visit the gardens and the wall. We also made some unexpected finding, the other “Tokyo Tower”, the one which Marc’s in love with.

Going back to the hotel we decided to go out in the evening, so let’s see how it goes taking pictures in the dark, just with city’s illumination. The option of having dinner out of our tiny bedroom is kinda attractive.

By the way, have you noticed how Marc likes to put some “brown” in his picutres, instead of keeping the “real” blue? I can’t understand it. Oh! And it has been also interesting to discover that my name’s meaning in korean is “part-time job”. Sweet as…!

Anuncis

10 pensaments sobre “Roppongi i Imperial Palace (Tòquio II)

  1. Hello part-time job..!!!,, ^______________^

    such a good writer..! i guess you are over the moon, finally, you are the country that you’d love to be. And yes I’m jealous..

    So enjoy….!!!!!!!!!!!

  2. Brutal!! Quina passada de país! La japo amb màscara, maleta groga i sobant al metro, impagable. És estrany que el Fonoll no t’hagi tamptejat per llogar una bici.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s