DMZ, espectacular.

Post in english, after the picture!!! Full, àlbum, here and clicking the pic.__

Impressionant, sense al·lè, pèls de punta, tensió, esgarrifances… no us podeu imaginar el cos que deixa una visita a la DMZ, la frontera entre la República de Corea (Sud) i la República Popular Democràtica de Corea (Nord). No es pot explicar, cal ser-hi per poder percebre el clima que s’hi respira. Un clima militar, tens, estricte, controlat. Mai m’havia sentit tant vigilat, mai havia sentit la curta distància amb un país de manera tant llunyana. Els soldats nord coreans, aliens a tot el que passa més enllà de la seva frontera, eren allà, davant meu. Tant a prop. Tant lluny.

Si no sabeu de què va la  DMZ, es recomanable un clic aquí abans de llegir aquest post. Un cop d’ull a la Wikipedia tampoc està de més, jo ho vaig resumir una mica…

Ha tocat llevar-se a les 4.30am per poder visitar la DMZ en un tour organitzat per les forces militars americanes, en control (juntament amb l’exèrcit coreà) del sud de la zona desmilitaritzada de Corea.

A les 9 en punt del matí un soldat americà ens ha fet una introducció de 15 minuts explicant-nos la naturalesa de la DMZ. Ha parlat en un to militar espectacular, com a les pel·lícules de Hollywood. Posava la pell de gallina, allà res és broma. No s’ha d’oblidar que és la frontera més militaritzada del planeta. La seqüela més viva de la guerra freda. Una àrea amb una història fascinant.

Des d’allà hem agafat un bus que ens ha portat fins a l’Àrea de Seguretat Conjunta (Joint Security Area, no he trobat info en català o castellà). Bàsicament la JSA és l’únic lloc on les forces de les dues coreanes es troben per parlar. Allà, dins d’un dels quarters custodiats pel Sud, es pot “trepitjar” Corea del Nord creuant la taula principal de negociació, situada just a sobre de la frontera entre les Corees.

A la JSA hi hem estat mitja hora. Controlats en tot moment. Prohibit fer fotos a l’oest, a l’est o al sud. Només cap al Nord. El motiu; preservar la seguretat i confidencialitat del Sud. La tensió que he sentit a aquella zona ha estat extrema. Especialment des de fora del quarter, veient com un soldat nord coreà em mirava amb prismàtics i conscient, alhora, que a 100 metres davant meu, en terres de Pyongyang, m’estaven enregistrant, controlant i fent fotos “per la seva pròpia seguretat”. Absolutament impressionant. Un silenci fred tallat únicament per la potent veu del nostre soldat-guia americà. Altre cop pell de gallina.

La resta del tour ha estat una mica més relaxat. Primer, aturada al “check-point number 3” (dit Charlie), on hem pogut veure la ciutat nord coreana de “Kijong-dong“, coneguda com la “ciutat propaganda”. Allà, una bandera nord coreana de 270kg intenta onejar en el que és considerat un poble fantasma. Ningú hi viu. Ningú hi camina. Llums dins edificis buits estan programats per encendre’s i apagar-se simulant una vida que no existeix.

El següent “stop”, a l’indret on “l’incident de la destral” va succeïr (no info en català). Hi ha una petita placa en record dels dos sodats americans que el 1976 van ser matats en mans de soldats nord coreans mentre talaven un arbre per millorar la visió entre dos dels punts de control de la zonat.

Un parell de minuts després, temps pel “pont de no retorn“. No hem pogut baixar del bus, però hi hem pogut fer fotos. El pont porta aquest sinistre nom degut a que aquelles persones que el creuaven, no podien tornar mai més al seu país d’origen. Impactant.

Canvi de bus i sortida de la JSA per visitar el 3r túnel d’infiltració. No hi hem pogut fer fotos, però sí que hi hem pogut caminar, endinsant-nos 700 metres dins la terra. Aigua gotejant, caminar ajupits, marques de la dinamita usada per volar la pedra i restes de pintura de color carbó, la que els nord coreans feien servir per argumentar que aquell túnel era construït per l’extracció de mineral i no per infiltrar-se al sud… molt tenebrós.

La visita ha continuat a un punt d’observació des d’on tampoc es podia fer fotos, però es podia gaudir de les vistes de tota la JSA, el poble fantasma, de la DMZ en general. Llàstima no poder guardar-ne un record en forma de retrat.

Temps per dinar uns bimbos i final de la visita a l’estació de tren de Dorasan. Allà hi ha una línia de tren fins a la capital de Corea del Nord. Ha estat divertit. M’he volgut fer una foto amb un soldat sud coreà que m’ha dit que “podia fer-la” si el guanyava jugant al “pedra paper tisora”. No us ho creureu, però hem jugat 9 cops i hem empatat totes les vegades. Ha desistit al veure que no podia guanyar a un civil, ens hem fet una foto i he tornat cap a Seül on, senyores i senyors, Mikaël Ragusa (Nova Caledònia, Who is Who) ha arribat. S’estarà a Corea 25 dies per després tornar a casa i començar a estudiar Logística.

Si mai trepitgeu Seül, feu el favor de viure aquesta experiència. Per contractar el tour (uns 60€): Aquí. Impressionant. Molt molt.

FULL ALBUM, CLICK THE PIC!!! /// ÀLBUM COMPLET, CLICA LA FOTO!!!

Impressive, breathless, goose skin, tension, chilly… you can’t imagine how someone feels after visiting the DMZ, the border between the Republic of Korea (south) and the Democratic People’s Republic of Korea (North). I can’t really explain it, you have to be there to understand it, to feel the environment. A militar atmosphere, tense, strict, controlled. Never had I felt so watched. I had never felt the short distance upon some country that far. The North Korean soldiers, oblivious to everything beyond their boundary were in front of me. So close. So far.

If you have no idea about what the DMZ is, I recommend having a look to Wikipedia before reading this post…

We had to get up at 4.30am to visit the DMZ in organised tour by the American Army, who controls (in cooperation with the South Korean army) the southern part of the Korean Demilitarised Zone.

At 9 o’clock an American soldier was giving us a 15′ briefing about the nature of the DMZ. He talked in a militar tone, like in a Hollywood movie. I felt scared! Nothing there must be underestimate. Everything’s serious. After all, thats’ the most militarised border in the planet. One of the most tense fronts during the Cold War and still nowadays.

From the Visitor Centre we toke a bus to the Joint Secuirty Area. In the JSA we could step in North Korea after trespassing the negotiation table in one of the quarters in the area.

At the JSA we spent 30 minutes. We were controlled all the time. It was forbidden to take pictures to the west, the est or the south. We only could take pictures to the North side. The reason; to preseve the security and confidentiality of the southern part of the JSA. The tension I felt there was extreme. Specially from outside the barrack, where a Noth Korean soldier was staring at me using binoculars, where I was aware that 100 metres in front of me, the North Korean army was taking pictures and shotage of us, for “their own security”. Absolutely impressive. A cold silence only cut by the strong and deep voice of our soldier-guide. Again, goose skin.

From there, the tour became a little bit more relaxed. First, we stopped at the “check point number 3” (also called Charlie). From there we could see the Norh Korean City of “Kijong-dong“, also known as “the propaganda city”. In the village there is an amazing 270kg North Korean flag trying to flow above a “ghost town”. No one lives there. Nobody walkes there. Lights in the buildings are programmed to switch on and off simulating a life which doesn’t exist.

Next stop was where the “axe murder incident” happened. There is a small commemorative plaque in memory of the two american soldiers who were killed by North Korean forces while cutting a tree in order to improve the eyesight between two checkpoints in the area.

Two minutes later we got in front of the “bridge of no return“. We couldn’t get off the bus, but we did take pictures. The bridge holds this sinister name because years ago, the people who decided to cross the bridge, couldn’t go back to their country never more. Shocking.

Then we changed the bus and left the JSA. Our destination: the “3r infiltration tunnel“. We couldn’t take any picture there, but we could walk through 700 meters to the north. Leaking, narrow, short… the tunnel was tenebrous. There are some rests of dynamite explosions made by North Korean soldiers 50 years ago.

The tour continued to an observation point where we couldn’t take pictures either. What we did was to enjoy a wide view of the DMZ (JSA, the ghost city, the bridge…). If we could have taken some pictures would have been better but I guess “security is first”.

Time for a fast sandwich lunch and visit to Dorasan Station. The main atraction there is to have a look to a railtrack which leads to Pyongyang. It was fun. I wanted to have a picture with a South Korean soldier and I ask him to do so. He agreed “only if I could win him playing “rock, scissors, paper””. We played. You won’t believe it but we played like 9 times and we always got draw. Finally he accepted the photo, aware that he couldn’t win a mere civilian. After my picture we went back home where guess what?! Mikaël Ragusa was in (New Caledonia, Who is who). He’ll be in Korea for 25 days when he’ll go back home to study Logistics. LSI students from New Zealand are moving to Korea!

So, tu sum up, if you ever step in Seoul, please visit the DMZ. It’s completely worth it. To book it: Here. (60€, 100NZD). Amazing, indeed.

Do not forget to check out the photo album!

Anuncis

5 pensaments sobre “DMZ, espectacular.

  1. primer de tot alegrar-me que ho pots explicar. em feia patir aquesta sortida.
    segon, dir-te que ets capaç d’encomanar el teu entusiasme a través del que escrius, gairebé ho visc.
    tercer, les fotos fent pedra-paper-tisora m’han fet molta gràcia. és la teva ànima bessona? Quina és la probabilitat que això passi? curiós i divertit.
    segueix explicant!

  2. no entiendo bien, de qué se trata ese puente sin retorno? y cómo que hay un tren a pyong yang? no entiendo nada chancho! escríbeme al mail, explícame! y tampoco entendía al soldado mirando la caseta…. tengo muchas dudas! me estoy poniendo al día! está genialísimo tu blog! hazme una reseña muy detallada de DMZ, es fascinante!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s