Wolchusan

Post in english, below the picture!!!_______________________________

12/01/2012 (sense internet, penjo el post amb 24 delay)

Dia de muntanyisme. Sis hores de ruta per la rocosa muntanya de Wolchusan ens han portat al cim de 806 metres a través d’uns 9,5km de recorregut. Creuar el “cloud brigde”, tot un plaer. Fer la ruta en un dia d’hivern amb tota la muntanya nevada, un orgull. M’ha agradat molt desconnectar del dia a dia “de ciutat i temples” per agafar una mica d’aire a les alçades coreanes.

Per quan visitis Corea i vulguis fer la ruta, aquesta informació t’interessa:

De Gwangju al peu del Wolchusan, en cotxe: 1h.
Anar al cim i tornar: 5 hores (parant per dinar, fent fotos…)
Dificultat: No massa. La ruta està molt ben marcada i plena d’escales o cordes per ajudar-te.
Hivern: Jo l’he fet un 12 de gener i he sobreviscut. Patina (hi ha gel i neu), però és molt assequible. El blanc de la muntanya paga la pena. Problema: Una secció de la ruta estava tallada, de manera que de tornada hem hagut de repetir una part del recorregut.
Estat físic: El meu castigat cos de 27 anys de saviesa ha pogut amb el repte.

Un Hyundai Sonata de lloguer que funciona amb gas en comptes de benzina ens ha portat aquest matí al peu del Wolchusan. A les 12 del migdia hem començat a caminar. Tot un repte tenint en compte que l’Alba va amb un menisc a punt d’agafar-se la baixa i que a la Ria, això de pujar muntanyes no li va; diu que “per què pugem si després hem de baixar?”.

El primer stop ha estat a un petit temple on el més destacat ha estat trobar una safata amb pollastre intentant descongelar-se.  Ni 3 minuts després seguíem la ruta fins al Cloud Bridge, un pont en suspensió entre dues altíssimes parets de roca massissa. Preciós. Sóc molt de ponts de color vermell. De fet, el motiu pel qual hem fet aquesta ruta és per què fa tres mesos vaig veure la foto d’aquest pont a internet i vaig dir-me: “guaita, quan passi per allà, a veure si hi faig cap!”. (Sí, quan parlo per mi mateix, parlo així més de pagès).

Després de la tradicional sessió de fotos, caminada fins l’hora de dinar. Hem menjar davant d’una cascada. Nogensmenys, d’aigua no en queia, estava totalment congelada. Una pena, però interessant en qualsevol cas.

I des d’allà, a pinyó fix fins al cim. La mala notícia, hem hagut de lamentar la baixa de l’Alba a falta de 800 metres per assolir el cim. El seu menisc ha dit que no pujava més. Així doncs, ella i ell (el menisc) han començat a baixar. Mentrestant, amb la Ria i en Charlie hem fet via i hem respirat satisfets un cop a la petita esplanada al pic del Wholchu.

Destacar la tradició coreana de portar música al mòbil mentre es camina, al més pur estil metro de Barcelona. Ben estrany. A més, la música coreana, amb tots els meus respectes, fluixeja.

La baixada, veloç. Ens hem assegut sobre les nostres mans i el que ens havia costat 35’ de pujada, en 10’ de baixada ja ho teníem fet. De fet, l’ascensió al cim en ha costat 3 hores i mitja, la baixada, 1 hora i mitja. Bona marca tenint en compte que la ruta està pensada per ser feta en 6 hores. A més, hem parat per dinar i fer desenes i desenes de fotos…!

I ara, a descansar les cames que s’ho tenen merescut. Un massatge no m’aniria malament, però l’Alba i la Ria són unes ràncies i no s’estiren.

Ah! I de camí al Motel on fem nit, ens hem aturat a Posung, la capital del te verd a Corea. El motiu, un festival de llum. Bonica il·luminació, de debò!

Full album, click the picutre!!! / Àlbum complet, clica la foto!!!

12.01.2012 – No internet connection, so the post is with 24h delay

Hiking day. 6 hours on the rocky mountain of Wolchusan have taken us to its 806m top through 9,5km. To cross the “cloud bridge”, was so cool. To have done  the route in a winter day, pride. I’ve to admit that I liked to change my city temple daily routine to take a breath on the high korean altitudes.

If you visit Korea, this information might be useful if you plan going to Wolchusan:

From Gwagju to the bottom of Wolchusan: 1h by car.
Go to the top ans back to the parking: 5 hours (stopping for lunch, taking pictures…)
Difficulty: Pretty easy. The track is perfectly marked and full of steps and ropes to help your way up and down.
Winter: I did it on the 12th of january and I’m alive. It was slippery (there were snow and ice), however, it’s not that hard. Furthermore, the white on the mountain looks wonderful. Problem: There was one way to the top closed because of the danger, so we had to come back for the same route for a while.
Physical condition: My 27 year old damage body, coped successfully with the challenge.

A Hyundai Sonata which Works with gas instead of petrol brought us to Wolchusan. At 12pm we started walking. It was quite a big challenge since Alba has an injured knee and Ria doesn’t really like hiking. She says kinda “why should we go up if we will go down again?”.

Our first stop was to have a look to a small temple. The most impressive thing was to see a piece of chicken “trying” to be defrozed. We spent less than 3 minutes there and we kept going to our next goal, the Cloud Bridge. Actually, the reason why we decided to do the hiking was because three months ago I saw a picture on internet with that red bridge and I thought: “wow, once in Korea, I’d like to go there!”. So there we went.

After the traditional photo minutes, walking till lunch time. We ate korean sushi in front of a beautiful cascade. Nevertheless, we couldn’t see even a drop of water, it was completely frozen… interesting waterfall anyway.

From there, straight away to the top. The bad news, Alba stepped back. Her knee said it was enough, so 800 meters  left to the top, she went back. Shame, pitty. Charlie, Ria and me however, we went up quite fast to reach the top as soon as we could. We did it 35 minutes later and, once on the top, we took our breath back. There, I gave a present to Ria, cos I knew she did a huge effort going to the top considering she really dislikes walking like that. She smiled sweetly. About the felling on the small flat land on the top of the Wholchu, sweet as…

 

Let me to point out the korean way of walking up and down to the mountain listening music with their mobile phones. Kinda weird. It’s like Barcelona metro, but in the nature. At least the people in tha nature are not like the ones on the catalan subway. By the way, even though I’m not an expert about korean music, I feel able to assure: “it could be better, much better”.

The way down, really fast. We sat down on our hands and we slided down to the mountain. Fun and quick. The way up which had taken us 35 minutes, was done in 10’. Actually, if the way up took us 3 hours and a half, the opposite way was achieved in 90’. Nice register considering the fact that the route is supposed to take 6 hours. We were one hour faster although we stopped to have lunch and I also did to take hundreds of snaps. Yeah.

And now, time to have a rest. Our legs deserve it. I think I need a massatge, but Alba and Ria are kind of nasty girls and they don’t wanna touch my lovely back.

Oh! On the way to the Motel we had a walk around Posung, the capital city of the green tea in South Korea. The reason,  there was a light festival. Nice illumination indeed!

Anuncis

6 pensaments sobre “Wolchusan

  1. a destacar: el lavabo del motel (tot en general!!)
    les dificultats per caminar de tots quatre el dia següent de l’ascensió al cim de Wolchusan!!!

    • Hahaha… no t’ho creuràs, però és el comentari que vaig fer quan la vaig veure. Però no puc comparar la caminada, perquè Montserrat no l’he pujada a peu :D

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s