Fent el pingüí / Being a penguin

Post in english, after the line…. (no pics today!!!)_____________________

Heu vist mai un pingüí pel carrer? Heu parlat mai amb un pingüí? Us agradaria? Si un amic vostre tingués un pingüí, aprofitaríeu per veure’l de més de prop que al zoo? Doncs bé, no he conegut cap pingüí, però avui ha estat el segon dia que he experimentat el que és ser-ho. I és molt divertit.

En el nostre primer dia a Gimhae ens hem limitat a anar a fer un cafè amb unes amigues de la Ji Hye. Els seus noms: Suin, Arom i Yuran. Pel que he extret de la conversa, les noies no han sortit mai de la seva vida de Corea i han viscut tota la seva vida a Gimhae (que seria com viure a mitja hora de la nostra Tarragona). De manera que turistes, alguns n’han vist, però això de parlar amb una persona que no és coreana, era inèdit.

Així que aprofitant que la seva amiga Ji Hye ha estat mig any a Nova Zelanda i ara té un amic català instal·lat a casa (i una amiga seva), per què no?! El problema, com no, la llengua. Tot i que els coreans són uns cracks de la gramàtica anglesa, no és menys cert que parlant tenen molt problemes. Així que la Ji Hye ha hagut de treballar de traductora.

M’he sentit com el pingüí del que us parlava quan elles es posaven a riure (de manera tímida) i comentaven coses entre elles (en coreà, evidentment) com si els fes moltíssima vergonya parlar amb nosaltres. Com si el pingüí no se sentís estrany envoltat d’humans. Una sensació molt estranya, però divertida alhora.

M’han caigut molt bé. Totes tres. A veure si les podem tornar a veure!
__________________________________________________________

Have you ever seen a penguin on the street? Have you ever talked to a penguin? Would you like it? If a friend of yours would have a penguin, will you make use of it to see it closer than in a zoo? Well, I haven’t met any penguin, but today has been my second day experimenting what a penguin feels like when it meets human beings. And it’s real fun.

In our first day in Gimhae we just had time to share a cup of coffee with some friends of Ji Hye. Their names: Suin, Arom and Yuran. After talking with them I came up with the conclusion that without having been travelling overseas and having lived great part of their lifes in Gimhae (small city next to Busan), the chance of meeting some people from abroad was kind of interesting experience for them.

So, using her friend Ji Hye who has an awesome guy living with her (and a friend of him), why not trying talking to them? The problem, of course, the language. Penguins and humans don’t speak same language. It’s amazing how korean people are extremely good at grammar and still, they have a lot of difficulties communicating verbally. Therefore, Ji Hye had to be translator.

I felt like the penguin I was talking before when they started laughing and talking to each other in korean… like if they were feeling sort of shy speaking to me and Alba. Like if the penguin wouldn’t feel weird surrounded by human beings. Strange feeling, but so wonderful.

I had a great time with them. Hope I have the chance to meet them again!

Anuncis

2 pensaments sobre “Fent el pingüí / Being a penguin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s