Happy New Year!!! /// Feliç any nou!!!

Post in english, after the picture!!!________________________________

Impressionant. No tinc una paraula més adient per definir el dia d’ahir. Una experiència extraordinària. Un luxe. Poques persones d’occident podran gaudir mai al llarg de la seva vida d’un dia com el que ahir vaig tenir el plaer de viure. Les cerimònies de l’any nou xinès a terra coreana són una vivència ideal per entendre de manera fantàstica part de la cultura coreana i, per extensió, de l’asiàtica. Em sento extremadament afortunat. Molt.

A les 10 del matí estàvem tots llests per començar l’any nou i tot el que això significa. El primer pas va ser demanar als avantpassats de la família de la Ji Hye (besavis) que ens brindessin salut i prosperitat per aquest 2012. Per fer-ho, vam situar una taula al menjador plena de menjar (fruites, teokguk (sopa), peix, pastís d’arròs, herbes, castanyes, tofu…) presidida per barres d’encens cremant.

El procediment és un pèl complex d’explicar, però bàsicament vam fet reverències davant la taula, alhora que anàvem movent els coberts de la taula per tal que els avantpassats poguessin “menjar” de tot. Durant tota la cerimònia, la porta de casa va estar oberta per tal que els avantpassats poguessin entrar. Un cop fetes les reverències, recordats els que ja no hi són i demanats els desitjos va ser hora d’esmorzar.

Acabat el primer àpat del dia amb un te ben calent, vam enfilar-nos al cim del Bulmosan per resar al temple de Gangyu. Vaig desitjar-vos tot de coses bones per tots vosaltres, així que estigueu tranquils que aquest 2012 serà fantàstic. Com que la mare de la Ji Hye és una habitual a aquest temple, vam tenir l’oportunitat de fer un te amb el monjo del Gangyu. Durant una hora, vam poder veure la manera de fer d’un monjo budista que va preguntar-me si m’interessava incorporar-me a les files del budisme i esdevenir monjo.

Entre una cosa i l’altra ja es van fer les 4 de la tarda i, després de tant àpat coreà i de ser tan ben tractats vam exigir que ens deixessin cuinar. Vam improvisar pa amb tomàquet i truita de patates (originals, sí) i la vam oferir als pares de la Ji Hye i a dos cosins seus que es van apuntar al sopar familiar. Sensacional. 19 ous de truita van volar.

I per culminar al dia, visita a l’àvia de la Ji Hye i la seva família. Allà, vam fer una reverència a l’àvia materna i, posteriorment als seus tiets. Crec que val la pena mencionar com funciona això de les reverències. A mi, com a mínim, em va semblar molt interessant.

La tradició marca que has de fer una reverència, sempre, a les persones de generacions més adultes. Sempre. Així, la persona d’edat més avançada s’asseu sobre les seves cames i la més jove s’inclina totalment fins tocar amb el cap a terra com a mostra de respecte cap al més adult. Feta la reverència, la persona adulta dóna un sobre amb diners per al més jove.

Això del diners ho fan com a mostra, per part de l’adult madur, de gratitud i dura fins que la generació jove té feina o es casa. Quan el jove troba feina o anell al dit, la reverència es fa igual, però és el jove qui ha de donar un sobre amb diners a l’adult com a “retorn” de la gratitud rebuda durant la infantesa.

Per altra banda, les persones de la mateixa generació es posen en cercle i tot ells es fan una reverència alhora, d’igual a igual i, com és de suposar, sense diners pel mig. Així doncs, jo, sense feina ni dona, vaig fer una reverència als pares de la Ji Hye, una a l’àvia i una altra als seus tiets. Tots ells, posteriorment, em van donar un sobre amb diners. Una de les situacions més compromeses que he viscut al llarg de la meva vida i a la que, per tradició, no ens podíem negar a acceptar.

Acabada la cerimònia de les reverències (fantàstica), va arribar temps pel pica pica. Una mena de sopar familiar però sense sopar, només el sobretaula. Com que de coreà en parlo poc, vaig ensenyar a un cosí de la JH com solucionar un cub de Rubik.

Llavors semblava que la cosa acabava, però al pare de la JH li va donar per exigir-me un truc de màgia del que ell mateix havia estat víctima unes hores abans. Així que, com qui no vol la cosa, vaig exhibir les meves habilitats amb les cartes davant d’una audiència d’unes 20 persones que van acabar aplaudint.

Tornada a casa i punt i final d’un d’aquells dies de la meva vida que mai, mai, mai, podré oblidar.

Full album, click the picture!!! /// Àlbum complet, clicant la foto!!!

Amazing. I don’t have better word to describe my yesterday’s time. An extraordinary experience. A luxury. Just a few people from western countries will ever experience such a day as the one I had the pleasure of live. The cerimonies of New Years Eve in korean soil are an ideal way of understanding part of the korean culture and thus, the asian. I feel extremely lucky. Really.

At 10am we were ready to begin the New Year and all what that means. First step, ask for health and propsperity to Ji Hye ancestors. To do so, we prepared a table on the living room with lots of food such as fruit, fish, soup, rice, herbs, chestnuts, tofu. Between the food and us, two burning incense bars.

Because how the table is set and all the procedure is quite complicated to explain, I’ll just sum it up telling that we had to bow the ancestors, moving the chopstick now and then, so the greatfathers could taste all the food. During all the ceremony, the house main door was open, so the ancestors could get inside the house.

We had breakfast and later we went to the top of Bulmosan to pray at the Gangyu Temple. I wished good things to all of us so don’t worry about this 2012, it will be awesome. Because JH’s mum came quite ofter to Gangyu temple, we had the chance of sharing a cup of tea with Gangyu’s monk. For an hour or so we could speak with the monk, who asked us to join the Budhist religion.

Time flew, and it was 4pm. After eating many korean food and felt like so well treated, we demand to cook. Our dish, “truita de patates” and “pa amb tomàquet” (quite typical, I know it) and we offered to JH’s parents and two of her cousins. Good enough. 19 egg omelette was eaten satisfactory.

And to culminate our New Year’s day, we visited JH’s grandmother, uncles and aunts. There we had to bow to every older generation as a show of respect. Everyone had to bow at least once but the grandmother, who hadn’t had to do so. I felt all the way of bowing really interesting.

The day seemed to get to the end but then, JH’s father asked me to play magic to his family. I couldn’t deny his desire, so I played a trick which I played before to him. The audience of 20 people, finished clapping so I have to guess it was “good enough”.

Time to go home and finish one of these days that never, never, never will I forget. So happy.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s