Entrevista exclusiva

In english, briefing at the end, after the picture______________________

Marc Fonoll: “Bé, sí, sí, sóc a Cardedeu”.

Després de fer creure a tot un país que es trobava en terres tailandeses, Marc Fonoll surt del seu amagatall i reconeix estar a terres catalanes des de fa 36 hores. Segons ell mateix, la decisió d’haver amagat la seva visita a la mare pàtria hauria estat presa “no per res, només per allò de l’efecte sorpresa, mola més”.

Marc Fonoll en la seva arribada a Cardedeu, d’incògnit.

No entenc res, ets a casa?
Altrament no estaríem parlant cara a cara, no creus?

Bé, sí, però et fèiem a Tailàndia!
Vaig ser-hi, no era pas mentida. El que passa és que vaig modificar una mica la data dels esdeveniments dels fets. Tot el que em va passar a Bangkok; el cine, la compra de la maleta o trobar-me amb la Xalita… tot va passar, però tot va ser durant el dia 3, divendres. El dia 4 volava de Bangkok a El Cairo i d’allà a Barcelona… 27 horetes d’avió en dos dies de viatge. Gens cansat (riu).

Costa d’entendre-ho. Vas viatjar a Tailàndia per ser-hi només un dia?
No, no! Hi torno el mes que ve.

M’estàs fent un embolic.
Com bé deus saber, els vols d’anada i tornada són més barats que els que són només d’anada. De manera que el que vaig fer va ser pagar-me un vol “d’anada” només pel trajecte “curt” (Seül-Bangkok) i un vol d’anada i tornada pel trajecte llarg (Bangkok-Barcelona-Bangkok).

Un vol de tornada a Bangkok previst pel…
10 de març.

Perdona la indiscreció doncs, però; què fas aquí?
El meu objectiu és aconseguir un visat per treballar a Nova Zelanda a finals del proper abril. Si l’aconsegueixo, m’agradaria ser a allà un any més, aquest cop però, treballant. El fet és que no m’agradaria haver de “perdre” un mes de visat de treball (duren un any des del dia d’entrada al país) passant per casa. I la idea de no ser a Catalunya fins a mitjan de 2013 se’m feia molt llarg. Enyoro casa meva, la família, els amics, el menjar. Volia fer la visita i ara, abans de poder treballar legalment a terres kiwis, era un moment perfecte.

I el secretisme era necessari?
Si et dic que d’aquí 2 mesos tu i jo marxem de viatge a Paris, tu t’aniràs fent a la idea, faràs preparatius, maletes, t’informaràs que què hi pots fer i tota la pesca. Quan arribi el dia et farà gràcia, segur, però l’efecte sorpresa, el de “l’oooh”, no hi serà pas. Si en canvi, un divendres qualsevol et preparo jo la maleta, et pujo al cotxe, et planto a l’aeroport i et dic: “ah, és que anem de vacances a Paris”, estic segur que l’efecte “contrapeu” tindria efecte molt més positius. Més enllà, per suposat, que t’hauria estalviat tots els nervis que es passen fins el “dia D”, els que jo he patit.

Quan fa que tens bitllet cap a Catalunya?
Des del 18 de novembre.

Ningú no ho sabia?
Tothom que no viu a Catalunya n’estava al cas. Amics coreans, japonesos, polonesos, tailandesos, alemanys, xilens… tots. Han estat uns bons còmplices. Si hagués intentat callar-ho només per mi, hagués explotat. He anul·lat l’efecte “secret de 3 no val per res”.

Cap català doncs?
Dues. La catalana que era Nova Zelanda quan vaig comprar els bitllets (l’Alba). I la catalana que va sortir del país per trobar-me a Tòquio. Quan em vaig trobar amb ella a l’aeroport de Narita li vaig donar a conèixer la notícia. Era absurd no explicar-li tenint en compte que havia de passar 52 dies amb ella rodejada de gent que n’estava al cas. A més, ara te’n se li en fot que jo sigui per aquí. Total, ja m’ha patit durant un mes i mig.

És a dir, l’Alba és còmplice.
Exacte. De fet va ser ella qui em va venir a buscar a El Prat.

Ets un cabrón, ho saps.
Mai me n’he amagat.

Plans?
Molts i cap. Vull fer moltes coses, però el secretisme ha aconseguit que arribi aquí relaxat, sense una agenda plena de compromisos. Tinc temps. Farem sobre la marxa.

Telèfon?
629.27.59.15. Però no tinc absolutament cap contacte. Espero que ningú esperi una trucada meva, perquè no tinc ni un sol número de telèfon. Una altra cosa positiva… així no m’oblido de trucar a ningú.

Sorpresa a Sabadell
__________________________________________________________

I’d translate the whole interview to myself (kinda egocentric), but would be kind of stupid cos who reads me in english, already knew I was coming home. During the interview I just explain why I am here, why I didn’t tell anyone, why I was coming secretly and all that stuff.

So, I just wanna say “thank you” to all of you for keeping my secret about coming to Catalonia so well. Oh, and if you read me in english but you didn’t know I was visiting Catalonia, we should talk more often, don’t you think?

That’s all… soon I’ll publish more news about my “new trip around home”, although it might be less often than usual. But considering all of you asked me about my place, about where I live and about my friends, I’ll try to post some of my adventures here. At least in english. ;)

Have fun!

Anuncis

3 pensaments sobre “Entrevista exclusiva

  1. I can see their face, how happy they are that you are back in CAT.
    (^_____________________^)

    PS. Bon dia, Catalan people..!, i didn’t mean to lie to all of you, just wanted the big surprise successful…

  2. No deixes de sorprendren’s, benvingut !!!
    Per cert, totxu, amb calça curta has arribat ? Passa per Osona i t’ho explicaran! bbbrrrrrrr ! quina rasca! Apa doncs, ens llegim. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s