Aterrant a Bangkok

Canvi radical. El desembre era a Nova Zelanda, al gener vaig ser a Japó i Corea, al febrer a Catalunya i ara a Tailàndia. Llocs ben diferents tots ells. Potser els dos països nord asiàtics tenen més similituds, però Tailàndia és un altre món. Un món en el que m’hi mouré, si tot va bé, set mesos. No serà fàcil acostumar-se a la vida tailandesa però treballaré dur per aconseguir-ho. Perquè em ve de gust.

La calor. Primer obstacle a superar. Jo us puc dir una vegada i una altra que aquí fa una calor infernal, però si no veniu fins fins aquí no sabreu de què us parlo, és inimaginable, és sempre, és tot el dia, tota la nit. Els metros i els centres comercials són el refugi per excel·lència. De fet, dins dels metros hi podrien viure pingüins sense cap mena de problema.

La pobresa. És innegable que Tailàndia és un país pobre. El que també és cert és que aquest és un país del tercer món on es pot viure com al primer món. M’explico. Visc a un cinquè pis on per entrar una màquina em demana la meva empremta digital. Tinc connexió wifi gratuïta, aire condicionat, em moc per la ciutat en metro, skytrain i menjo a restaurants del més normals; les compres les faig a hipermercats i els centres comercials de per aquí són igual o més moderns que els que tenim per les nostres terres.

La visita d’avui, al temple Wat Po.

Ara bé, tots aquests luxes van acompanyats d’una pobresa evident. De carrers bruts, sense voreres, amb mala olor (alguns), carrers amb carrets que venen menjar pel que nosaltres comprem un xiclet, motociclistes sense casc, vehicles de dubtosa seguretat viària, inadaptació total amb persones amb discapacitats… Tailàndia (o com a mínim Bangkok) té molta feina per fer.

De moment, sóc al pis i ja he explorat part de la ciutat. Per acabar-ho d’adobar, m’he comprat la EOS60D que tant necessitava. “Comprar-la” és un dir, diguem que he bescanviat el meu “cupó regal aniversari” per un objecte real. A hores d’ara, la bateria s’està carregant. Per cert, que fills de **** la gent de Cànon que tenen els sants ous de modificar el model de la bateria de manera que no em valen les que ja tenia d’abans. Quina ràbia. Ganes de canviar a Nikon durant 10 segons. Com que els objectius vells encaixen, no ho he considerat.

Sento no penjar fotos, però no he tingut temps de copiar-les i tal… a veure si demà amb més calma faig el meu primer àlbum al país.

Fins llavors!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s