The motorbike destroyer / El destructor de motos

Renting a motorbike in Phuket is a must-do. For 150bath (roughly 4€) you can get a 125cc motorbike to move around. I’ve been in Phuket for a month and I had the chance to drive up to four different motorbikes. First thing to point out, Yamaha’s way better than Honda. Second thing to consider, be carfeul with you driving style, there is no company who rents bikes with insurance, so “if you break, you pay”.

I don’t know how, and don’t know even when, I just know that last evening I destroyed “something” inside of my Yamaha. First I thought it was a flat tyre and actually it was. But it wasn’t “just” a flat tyre. After changing my damaged piece of rubber I realised that something worse was happening with my vehicle. The direction of it was going crazy. I had to drive 15km bloody carefully to avoid a really too early death, waiting for me in every single bend. I succeded though. My experience delivering pizzas for like 3 years driving shitty bikes was the base of my triumph.

As soon as I got to my hotel I saw that the rim of the bike was also dented. As I said, I have no idea when I completely shattered my cute blue Yamaha. So, with a broken handlebar (I guess) and new tyre with a squashed rim I had to give the bike back to the shop who had my passport as a warrant for the 125. The contract specified that any damage the motorbike could suffer, it would be paid by me.

I planned my evil plan at night. That plan had two basic stages.

The first step was the difficult one. Aware of the not intensive checking of the bike at returning time, I just made sure that the shop wouldn’t be able to see the not-really-perfect rim. To do that, I just parked the bike with the uneven surface well hidden. I knew they wouldn’t start the engine, so I wasn’t worried about the handlebar stuff. Next customer will notice that for sure. And the second step, equally imprtant, I had to go into the shop happily whistling. Modesty aside, my plan was awesomely performed.

The guy from the shop didn’t even have a look to the bike. He just gave me my passport and said “thank you”. I took my passport and I started running away from there.

Moral of a fable, the Monty Python were absolutely right: “When you’re chewing on life’s gristle; don’t grumble, give a whistle!”. I am sure, my whistling was the key of my success.

See you in Bangkok!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

By the way. Like this is how one of the walls in our school finished.
Per cert, així és com hem deixat una de les parets de la nostra escola.

Llogar una moto a Phuket és una cosa d’aquelles que s’ha de fer. Per uns 4€ qualsevol persona (amb o sense carnet) pot conduir una 125 per tota l’illa. He estat a Phuket durant gairebé un mes i he tingut l’oportunitat de conduir fins a quatre motos. La primera conclusió, Yamaha millor que Honda. Segona, precaució amb l’estil de conducció. Enlloc et lloguen una moto amb assegurança així que “tu ho trenques, to ho pagues”. Pitjor si et roben la moto, llavors toca pagar 1250€.

El fet és que no sé com, ni tan sols sé quan, el que sé és que en algun moment ahir al vespre vaig destruir alguna cosa en l’interior de la meva Yamaha. Primer vaig pensar que tenia una roda punxada, i de fet la tenia. Però un cop canviada vaig saber que “no només” havia anat amb una roda sense aire. La direcció de la moto anava boja, semblava que conduís per un camí de pedres quan era a una autopista. Va tocar conduir 15km amb una precaució extrema, evitant la mort a cada corba. Haver treballat 3 anys amb les motos de la pizzeria va ser la clau del meu èxit.

Tan bon punt vaig arribar a l’hotel vaig veure que més enllà de que la direcció de la moto anava al seu aire, la llanta posterior estava considerablement abonyegada. Repeteixo, no sé en quin moment vaig destruir la moto. Li vaig aplicar un sistema de conducció una mica agressiu, però de cap manera suficientment exigent com per causar tal destrossa. Així que amb una moto bastant anàrquica pel que fa a la conducció però amb un pneumàtic nou i alhora que una llanta poc uniforme havia de presentar-me a la botiga per tornar-la i recuperar, així, el meu passaport. El contracte deia ben clar que qualsevol destrossa anava a càrrec meu.

Durant la nit vaig elaborar un pla malèfic. Un pla amb dues fases.

La primera fase era la més complicada de dur a terme. Conscient que la botiga no feia controls exhaustius a la moto però sí que se la mirava, havia d’amagar la part desigual de la llanta de manera que “les vistes” de la moto foren suficientment boniques com per no moure-la. El tema direcció no m’importava, mai engeguen la moto… el proper client ja s’ho trobarà. La segona fase, no menys important, entrar a la botiga feliçment xiulant. Modèstia a part, el meu pla ha estat dut a terme a la perfecció.

Mireu si he xiulat bé que el tio de la botiga ni tan sols ha sortit a mirar-se la moto. M’ha donat el passaport, les gràcies i m’ha desitjat un bon viatge. Jo he agafat el passaport i he començat a córrer.

Moralitat, els Monty Python tenien raó amb allò de “quan la vida no et somriu, no et capfiquis! Xiula!”.

Ens veiem a Bangkok d’aquí 16 hores!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s