Tinc feina! / I got a job!

In english, after the picture!!!___________________________________

Sabeu què? Avui fa un any i mig que vaig deixar de treballar a la caixa. Bon dia per encetar una nova etapa laboral, no creieu? Doncs així és, després de 550 dies sense feina, de 18 mesos de vida de burgès i d’invertir tot el 2011 a aprendre anglès en comptes de guanyar-me les garrofes, m’he enfundat camisa i pantaló per embarcar-me en una nova feina: professor d’anglès a Tailàndia.

Us explico com ha anat la cosa, que té tela. Jo ahir a la nit no tenia feina, estava pendent d’un parell d’ofertes, però res concret i, en qualsevol cas, lluny de la ciutat (cosa que em molestava una mica). Però a les nou de la nit vaig rebre una trucada màgica; tenia una entrevista a una escola a Bangkok. Cal dir que Bangkok és uuuuuna mica més gran que Barcelona (15 vegades) i al final, tenir feina a la ciutat tampoc significa tenir-la “al costat de casa”. He necessitat gairebé dues hores per arribar a l’institut en qüestió.

L’entrevista ha estat… estranya. He arribat a l’institut acompanyat d’una representant de l’agència a través de la qual he aconseguit la feina. Ella és tailandesa. La senyora que m’ha entrevistat, amb cara de males puces, s’ha mirat el meu currículum com si fos el menú d’un restaurant de fregits. Només m’ha fet dues preguntes; la primera, quina era la meva experiència fent de professor a Tailàndia. La segona, en què dimonis tenia jo una llicenciatura. Podeu imaginar la cara de la senyora quan he dit que “d’experiència” res de res i que de llicenciatura, de periodisme.

La resta de l’entrevista ha estat una conversa en tailandès entre la meva acompanyant i la senyora poc simpàtica. Llavors, quan em veia camí cap a casa i sense feina, la senyora m’ha tirat un paper sobre la taula tot dient: “pots donar classe 23 cops per setmana?”. He posat cara reflexiva i he dit que sí.

Llavors ha passat el més curiós. La senyora malhumorada, que ha resultat ser la cap del departament d’anglès, m’ha convidat a seguir-la. Hem pujat escales, un pis, hem caminat per un dels passadissos de l’institut i de sorpresa m’ha obert una porta, m’ha empès cap a dins i ha tancat la porta quedant-se ella fora. Dins de l’habitació, 40 estudiants, 2 retoladors i jo.

Així he començat la meva vida laboral 18 mesos després. L’indret, per als més interessats, és la bonica escola de nom fàcilment recordable, Suwanplubplapittayakom.

Demà, a les 10 i 10, impartiré la meva cinquena classe a uns alumnes que, en principi, parlen el millor anglès de tot l’institut, la 6/1. El 6 significa que tenen entre 16 i 17 anys, l’1, que són els millors estudiants de l’institut en aquesta franja d’edat. Com que l’institut s’acaba després de 6è… haurien de ser la crême de la crême. Ja us explicaré!

L’escola en qüestió / The school

Do you know what? Today has been one year and a half since I quit my job at the bank. Good day to restart my working life, isn’t it? So that’s it, after 550 days as an unemployed, after 18 months living like a king and after investing the whole 2011 learning english instead of earning a life, I put on my shirt and trousers and I embarked in a new job: english teacher in Thailand.

Last night I didn’t have any job. I had a couple of offers on the table, but nothing really attractive for me because both offers implied moving out of Bangkok and I didn’t want to leave the city. But at 9pm I got a call; I had and interview in Bangkok. Awesome. It’s fair to say that Bangkok is a bit bigger than Barcelona (about 15 times bigger), so having a job “in the city” doesn’t mean “next to your home”. It took about two hours to go from my home to the high school.

The interview was, at least, weird. I got to the high school with one person from the agency I got the offer from. She’s thai. The woman who interviewed me seemed to be angry with the world, she had a look to my cv like if it was a menu from a shitty restaurant. She just asked me two questions. The first, what experience I had teaching in Thailand and the second, what was my bachelor degree about. You can guess the face of the “angry” woman when I said “I have no experience” and “I have a degree in journalism”.

The rest of the interview was just a convesation between the moody woman and my “escort”. And then, when I though I had no chance, the bad-mood woman threw me a paper and asked “can you teach 23 periods a week?”. I hesitated a little bit but finally I said “yeah…”.

And then, the unexpected happened. She asked me to follow her, we went one floor up, we walked a little bit and then she opened a door. She pushed me inside a room and then she closed the door, keeping herself outside the room. Inside that room, 40 students, 2 markers and me.

In that way is how my working life has re-started. And for the curious ones, the high school has a cute-short name really easy to remember: Suwanplubplapittayakom.

Tomorrow I’ll explain how my second teacher day has been. See you then!

Anuncis

3 pensaments sobre “Tinc feina! / I got a job!

  1. woooo!!!que wai Marc me n’alegro molt!!!Tens molts sort!Po 2 hores vol dir que cada dia hauràs d’invertir 4 hores en arribar-hi? O vol dir que avui t’has liat i per això has trigat tant? Una abraçada!!!

    Norma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s