Bike or suicide / Moto o suicidi

In Catalan, after the line!!!!________________________________________

Those are the two options I have in mind right now. Going to work by bus is not a live-style to consider. For a couple or days or three it’s fine, but if I had to take 4 different buses every morning and every afternoon, I’d just die. Therefore my next goal has become getting a second hand motorbike which costs me, more or less, the same amount of money I can get whenever I wanna sell it.

This morning I could reach the school, just, 4 minutes late… and that was after a one hour and 37 minutes trip. How come? Well, I took a minivan from home to the 69 bus stop where I took the bus which brought me to the Victory Monument where I took the 108 to the beginning of the school’s street where I took a minibus to the school’s front door just on time to stand up for the principal’s morning speech. The funny thing is that although I start working at 8, my first class was at 10 past 10. So I spend 2 hours and 6 minutes doing nothing.

After that the day begun. The “6 level” class was a bit boring, I had to deal with 16 year old students (42 of them) and they didn’t seem to be very interested in learning English. Too many hormones moving around I guess. I did what I could and then I had fun with the 1st and 2nd level classes. They are fun, they love me correcting their pronunciation mistakes. I can make them laugh and that’s kinda heartwarming.

But I want a motorbike anyway!
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________

Són les dues opcions que tinc en ment. Anar amb bus fins a l’escola no és un sistema de vida a contemplar. Així en plan de broma i durant tres dies fa gràcia, però si cada dia haig d’agafar 4 busos diferents, ho porto clar. Així que el meu proper objectiu és aconseguir una moto de segona ma que em costi, aproximadament, els mateixos diners que en pugui treure quan la vulgui vendre d’aquí a cinc mesos.

He aconseguit entrar per la porta de l’escola, només, 4 minuts tard i després d’assolir l’impressionant marca d’1:37:02 de porta a porta. Això ha estat després d’agafar una mini furgoneta a la porta de casa fins a la parada del bus 69 que m’ha portat fins Victory Monument on he agafat el 108 que m’ha deixat al principi del carrer on hi ha l’escola i m’he enfilat a un minibus per arribar 4 minuts tard a “fitxar”. El més graciós és que la meva hora d’entrada és a les vuit del matí, però no tenia la primera classe fins a les 10:10. Total, un cop allà no he fet res durant 2 hores i 6 minuts.

Després ha començat la marxa. La classe de 6è és un avorriment. Els 42 xavals de 16 anys amb els que tracto no callen ni a trets i l’anglès els importa el mateix que la vida d’un elefant al Rei. He fet el que he pogut però sincerament, no ha estat massa. En canvi, les classes de 1r i 2n són molt més divertides; puc fer riure a la canalla i m’ho passo pipa corregint els seus errors de pronunciació. I ells també, o això sembla.

Però vull una moto!!!

Anuncis

10 pensaments sobre “Bike or suicide / Moto o suicidi

  1. ai marc, em perds (o em perdo) però no tenies ja una altra feina aconseguida, com és que vas anar a parar a la senyora poc simpàtica? aiii, que t’he de seguir amb més freqüència…
    valeva! records, primu!

    • Et perds. La feina que vaig tenir van ser només 2 dies… :D Ara ja estic fix a la nova escola, a l’altra punta de Bkk.
      Sí sí, m’has de seguir més sovint!
      Cada dia!

      • Estic fent els deures. Estic al datu, i t’agradarà saber que a més a més t’has convertit en la companyia ideal de camí a la feina de la laura, una amiga meva (laura, si no comentes tu, ho faig jo :-) Oju amb el trànsit!!!

      • M’agrada ser la companyia de la gent. Soc companyia perque la taladres amb coses meves o perque llegeix el bloc???
        Saludus des de Tailandia Laura!

  2. jo agafo dos trens i un autobús, amb una horeta de viatge… ja porto un mes i mig i sembla que m’acostumo, però jo vull un cotxeee!! :)
    molts ànims amb les classes, hi ha professors que et marquen la vida!
    una forta abraçada!

  3. Si vols triumfar més que el colacao amb els alumnes, l’únic secret (i no li diguis a ningú), és primer que has de fer la classe com a tu t’agradaria que te la fessin i després disfrutar tu més que ells al fer-la! Creu-me que funciona!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s