Aventura a dues rodes / Two wheels’ adventure!

Si sou els típics “freaks” que teniu una llista de “coses a fer abans de morir”, si us plau, afegiu-hi “circular amb moto per Bangkok en hora punta”. Quina experiència!!! A veure, a mi això d’anar amb moto em fascina, m’encanta. I la conducció per ciutat, per estrany que sembli, em sembla divertida. No tan com una carretera de muntanya amb una bona moto, però més que no pas una avorrida i monòtona autopista.

Circular per Bangkok a dos quarts de vuit del matí és una vivència única i incomparable a cap altre embús de trànsit a cap altre punt del planeta. La limitada i cara (pels natius) xarxa de transport ferroviari (metro i skytrain) fan del col·lapse rodat una aventura única que es repeteix cada matí de l’any, sense distincions entre dies laborables i festius.

Cal tenir en compte que formar part del caos des de dins d’un cotxe, taxi o bus és un malson. Un dels pitjors. Però viure-ho pujat en una moto de baixa cilindrada, fàcil de conduir i realment versàtil, fan del caos una mena de joc. No em mal interpreteu, no vull dir que conduir sigui un joc, el que vull dir és que circular entre centenars de milers de cotxes provoca al pilot una mena de sensació de videojoc, de cosa increïble que no pot ser certa.

Ahir em vaig perdre, com un passerell. Em vaig confiar amb un mapa de google maps sense ampliar. Un cop era al mig de la carretera, la situació em va poder. No vaig perdre el sentit de l’orientació, sempre sabia cap a “on” volia anar, però cert és que vaig agafar trencants erronis que em van fer perdre un temps preciós i van acabar convertint el final del trajecte en un “per favor, vull arribar ja”.

Aquí, el mapa que jo tenia en ment:

Aquí, el “gir” que jo tenia en ment que havia de fer. 

I aquí, el mapa en ment, però ampliat:

Aquí, la realitat de la carretera…

Però més enllà d’agafar la sortida correcte, l’entreteniment està en anar avançant cotxes per les grans avingudes, col·lapsades i totalment aturades. Un dia d’aquests em dedicaré a contar quants cotxes avanço en un sol matí, us en fareu creus. Ara, entre cotxes i busos, la ment va a 100 per hora intentant preveure qualsevol entrebanc; una porta que s’obra, una altra moto que avança, un bus que s’atura de cop i volta, un taxi que gira bruscament per recollir un client, ser suficientment ràpid per arrencar quan un semàfor es posa verd i evitar ser atropellat pels cotxes del darrera…

El que dic, una experiència apassionant. Si puc, també us la gravaré… però hauré de buscar un sistema per lligar la càmera al meu pit perquè evidentment no conduiré amb una sola mà.

En qualsevol cas, el que en bus tardava 2 hores en fer, avui ho he fet en 33 minuts i a un ritme bastant pausat per allò de ser novell. A la tornada, drama. Diluvi. Ara, ha plogut durant 10 minuts, he quedat xop, però a Bangkok fa tanta calor que quan he arribat a casa estava completament sec.

Bona nit!

________________________________________________________________

If you are one of these “freaks” with a list of “must-do things” in your life, please add “driving a motorbike in Bangkok in a rush hour”. What an experience!!! Let me explain… I love driving motorbike, I really do. And, honestly, driving in the city is much more internesting than doing so through a boring motorway.

First of all let me make clear that if you have to be part of the heavy traffic of Bangkok in a car, taxi or bus, you’ll live just your worst nightmare ever imagined. But if instead, you can experience that from a motorbike… it might be interesting. Personally, I started feeling like if the traffic was a game. I don’t mean that driving is a game, don’t misunderstand me… but driving between thousands and thousands of cars make the pilot to think that he is part of a videogame, that such an uncountless number of cars can’t be real anywhere in the world.

To me, the entreteintment relies in overtaking thousands of cars in the biggest avenues in Bangkok, totally collapsed and with no car movement in them. But the adventure isn’t only in the “driving thing”, what’s more important is the mind, which works so fast to make sure that nothing goes wrong. No car’s doors opening, no people crossing any avenue, no taxis changing lane unexpectedly, being fast enough to move when the traffic light turns green to avoid getting run over… hard job for any brain at 7am!

Anyway, what it took my 2 hours by bus, I could do it this morning in 33 minutes. Nice time though… by the way, on the way back home, the challenge was double because it rained for a while, a lot. I got soaked but because Bangkok is so hot, by the time I got home, I had got dried. Amazing.

Good night!

Anuncis

4 pensaments sobre “Aventura a dues rodes / Two wheels’ adventure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s