Rutina escolar / School routine

Quan jo anava a l’Institut feia tard a classe. Sempre. Cada dia. Fer tard significava que si les classes començaven a quarts de 9 jo arribava tres minuts més tard, o cinc, o vuit… Això a Tailàndia no funciona. De fet és radicalment diferent. Us imagineu entrar per la porta de l’Institut una hora i mitja abans que comenci la primera lliçó? Doncs això és el que passa aquí.

Llests per tocar himnes / Ready to play anthems!

Cert és que abans de que comenci la primera classe tenen uns 40 minuts de cerimònies rutinàries, però tot i així, els estudiants encara arriben amb moltíssim temps de “per si les mosques”. I el més curiós és que arriben desperts. Jo quan eren dos de deu encara portava els llençols enganxats, ho recordo nítidament, massa i tot diria.

Cada dia de classe hi ha 40 minuts de prolegomens. Una mica abans de les 8 hissen la bandera alhora que canten l’himne de Tailàndia. Acabat l’himne resen, és un Institut budista. Després de resar canten una segona cançó, aquesta és una mena de “himne de l’escola”. La lletra, que no entenc, intenta enfortir el sentiment de pertànyer a l’escola i sentir-se’n orgullós. I quan cançons i pregàries acaben, és el torn del discurs. A vegades és el director del centre, a vegades professors i esporàdicament un dels monjos de l’escola.

Tot plegat, uns 40 minuts que els nanos es passen a la pista de l’escola. El pitjor… que si el monòleg del director s’allarga, el sol envaeix la pista i els alumnes comencen a suar la cansalada de debò. No us feu a la idea el que pica el sol a dos de nou a Tailàndia.

I avui, ves per on, us adjunto dos vídeos, el de l’himne del país i el de l’himne de l’escola.

When I went to high school I was late. Always. Every single day. With being late I mean that if the lesson started at 9am, I was there between 3 and 8 minutes late. I did the same in New Zealand I guess. Kind of way of being, maybe. Well, this doesn’t happen in Thailand. Can you believe that students here get to school one hour and a half before the first class starts? Well, that’s exactly what happens here.

Actually they have like 40 minutes of ceremonies before the first class start but still, they get there so early. And the most weird thing is that they look awake. I remember when I was their age, at 10am I still had the sheets sticked on my face. Nice clear memories though… too clear I guess.

What I was saying, they have 40 minutes of stuff to do before study. A bit before 8 they sign the national anthem while hoisting the flag. Anthem finished they pray. Later on they sing another song, kind of “school song” to cheer them up and to make them feel proud of being part of the school. And then, a 30 minute speech by the principal or a teacher. The bad thing… if the speech is too long, the sun shows up at the football pitch and the kids start sweating like hell. You can’t imagine how strong the sun at 8.30am is.

And today, for a change, I share both songs with you. First the anthem and then the School Song.

Anuncis

4 pensaments sobre “Rutina escolar / School routine

  1. Fa gràcia que aquesta experiència com a professor t’estigui fent recordar els teus temps escolars. M’ha alegrat constatar que, quan anaves al cole, no arribaves tard perquè t’hi portava jo, però em feies suar la gota gorda! Et treia els llençols perquè no teniem calefacció, t’obria llums, finestres, persianes… posava música, em posava a cantar un “quinto levanta!”… Recordo que un dia et vaig arribar a tirar aigua al damunt!!!! Quins temps!

  2. ja he vist els vídeos i tinc preguntes: 40 minuts a peu dret? … i tocar bé, el que es diu tocar bé… no gaire, no? i això és cada dia, cada dia, cada dia escolar????!!!! i cada dia hi ha un discurs diferent? i què els diuen??? i tu, quin paper hi fas en tot això? et relaciones amb d’altres profes?
    Molt interessant tot el que ens expliques i costa d’entendre maneres de fer tan diferents.

    • Dempeus només hi són per escoltar els himnes i resar (uns 10 minuts), després els alumnes seuen. Els professors ens quedem de peu. I sí, això passa absolutament cada dia lectiu. Els discursos són diferents i es parla, bàsicament, de coses que puguin estar relacionades amb l’escola (actes, fets, futur, passat…). El meu paper, acte de presència. Estic en hores de feina i, per tant, em toca ser allà. A ells els agrada que el professor estranger sigui present pels himnes com a mostra de respecte i integració. Pels discursos posteriors, si puc, desaparec i vaig a fer feina. La relació amb altres professors és pràcticament nul·la (els saludo a tots a l’estil tailandès, però res més). El 95% no poden dir 3 paraules seguides en anglès.
      Interessant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s