Cansat

Deu ser que em faig gran. Canes, mal d’esquena, cansament perpetu… O això o els nens i nenes amb els que tracto són uns mal parits que estan accelerant el meu ritme d’envelliment. Jo sempre havia volgut viure fins als 116 anys, per allò d’arribar al 2100, però cada dia ho veig molt complicat. Al pas que vaig, arribar als 28 serà tot un èxit.

En serio, és esgotador. I aquells que us dediqueu a l’ensenyament a Catalunya us haurien de llençar a una de les arenes on em toca torejar cada dia. Qui els va parir…

Fa poc em vaig assabentar que un professor català ha d’impartir unes 18 hores setmanals de classe. Algunes d’aquestes hores, evidentment, són amb els mateixos grups d’éssers humans i, en condicions normals, cap dels grups supera els 30 individus.

Aquí un servidor ha de sobreviure a 23 grups de tailandesos diferents. Afortunadament, només 6 d’aquests grups estan compostos per la suma de 45 mascles i femelles. Els 17 restants, a 35 per classe. Bé, menteixo, tinc una classe especial amb 12 alumnes.

A les classes no tenim portes. Ni rajoles. Ni taules o cadires amb menys de 25 anys d’antiguitat. Ni aire condicionat. Ni videos, DVD’s, teles o projectors, res de res. De fet, no hi ha ni retoladors per escriure a les pissarres blanques. Cada professor es compra i protegeix els seus.

Però tenim dos ventiladors de sostre per aula de 45 alumnes.

M’agradaria dir coses positives sobre els xavals als que intento ensenyar anglès. En serio. I estic segur que d’aquí un temps només en recordaré coses maques. Però ara per ara, quan em llevo a quarts de set del matí, només penso en el llarguíssim dia que tinc per endavant, ple de lluites i de “feu el favor de callar”. De apropar-me a 50 adolescents per dia per requisar els mòbils, llibretes d’altres assignatures, iPods o qualsevol cosa amb la que els vingui de gust fer soroll. De suar per tots i cadascun dels porus de la meva pell durant tota la meva jornada laboral i de, ni tan sols, ser entès per la resta del professorat.

Sóc una mena de cowboy solitari.

Sobreviuré i, després, descansaré.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s