El gos / The dog

In english, right after the pic____________________________________

Un dels llocs on més em deixo caure més al cap del mes és el mecànic del carrer de casa. La meva moto és una mica un “desastre” i cada dos per tres està al taller. Es veu que és una moto de passeig i jo la faig servir a nivells pels quals no està dissenyada. En qualsevol cas, la cosa positiva del mecànic és poder relacionar-me amb el gos del propietari, un labrador de color negre preciós de nom Euro.

Més enllà del seu familiar nom i del fet que el gos tingués una germana anomenada Dòlar que va morir fa un temps, el gos destaca pel seu particular comportament a les vuit del matí i a les sis de la tarda.

Cada dia a les vuit del matí i a les sis de la tarda, a Tailàndia, sona l’himne nacional a tota televisió, ràdio, parc o institució pública. També al meu taller, on la ràdio sona de fons. Si l’himne t’enganxa a un lloc públic, et poses dempeus, deixes de fer el que estiguis fent i esperes que l’himne acabi. A un lloc privat no cal.

I què té a veure aquesta dada amb l’Euro? Doncs que l’Euro canta l’himne.

Molt fort. Estic esperant que em reparin la moto, sonen les sis de la tarda, l’himne fa presència al taller i el gos, dintre de l’oficina, comença a cantar. Impressionant. El proper dia faig un vídeo, paraula.

L’himne acaba i l’Euro surt de l’oficina, veu una mica d’aigua i marxa a fer un vol.

Tota una experiència.

Per cert, no sé si recordeu la Sue (Who is who), però ahir va arribar a Bangkok. Serà per Tailàndia un parell de setmanes i ha vingut acompanyada d’una amiga seva, la Ji Yea. A ella només la vaig conèixer durant el meu últim matí a Seoul, fent un cafè a -17º. Benvingudes!

With Sue, Ji Yea and Chalita 30′ ago / Amb la Sue, la Ji Yea i la Xalita fa 30′.

If there is one place I visit the most in Thailand, this is my mechanic. My bike is kind of a disaster and I’m at the shop more often than I’d like. Apparently I bought an inapropiate motorbike for my driving style. It’s more to stroll than to rush. Anyway, the positive thing about going to the mechanic is the chance I get to meet the owner’s shop dog, a beautiful black labrador called Euro.

Besides his familiar name and the fact that he had a sister called Dollar, the dog stands for his behavior at eight in the morning and six in the afternoon.

Here in Thailand, everyday at 8am and 6pm the national anthem can be heard in any TV, radio, park or public institution all around the country. Well, in all those places and also in the workshop where I take my bike, where the radio sounds in the background.

So what? You might be thinking – Well, I’m waiting for my bike to be repaired and suddenly the anthem is played. When the first notes sound, Euro starts singing. Amazing. Next time I’ll record it, promise.

And when the anthem is finished, Euro gets out of the shop’s office, drink some sips of water and go for a stroll around the street.

What an experience!

By the way, I don’t know if you remember Sue (Who is Who), but yesterday she got to Bangkok. She’ll be here for a week and a half and she has come with her friend Ji Yea. I met her in my last day in South Korea, when we had a coffee at -17º. Anyway, welcome girls!

With Sue and Ji Yea in Seoul (1/2/2012) / Amb la Sue i la Ji Yeai l’1 de febrer.

 

Anuncis

2 pensaments sobre “El gos / The dog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s