Et poso al dia…!

Tu!

Mira que fa dies que no parlem… com és això? Tant de facebook, twitter, mail, skype i no sé res de tu. Serà possible!

Bé, mentrestant, potser que sigui jo qui et posa al dia de la meva vida. Diria que no la fem petar des de que vaig marxar de Catalunya, per tant deixa’m explicar-te què tal m’està anant per Tailàndia (espero que sàpigues que sóc aquí) i també per informar-te que tinc els dies contats per aquestes terres…!

Anem a pams. Fa des del març que sóc aquí… amb la Xalita, la recordes? Bé, vaig venir a Tailàndia per poder fer una mica de calaix abans de tornar a Nova Zelanda. Una amiga em va passar una informació per ser professor d’anglès a Tailàndia i jo, no content havent treballat de repartidor de pizzes, cambrer, periodista i banquer, vaig apuntar-me a aquesta nova professió.

Ha estat tota una experiència. No sé com explicar-ho, però bàsicament ha estat una introducció descomunal a la cultura tailandesa. El món en el que vivim és gegant i tot i que compartim milers de coses, som diferents en milers d’altres. Ha estat apassionant viure 6 mesos immers en el dia a dia d’un institut públic… amb tot el que això comporta evidentment. No tot ha estat flors i violes, però no em puc queixar. He estat pagat per ensenyar una llengua que no és la meva però sincerament, considero que he après molt més del que he ensenyat. No sé si això diu gaire a favor meu, però és el meu sentiment.

No m’enrotllaré parlant sobre el país, costums i tradicions, però vull que sàpigues que considero que no podria haver invertit de millor manera el meu pas per terres del Siam. No queda bé dir-ho, però estic orgullós de mi mateix.

Escola a part, Tailàndia fantàstic. A la gent li fa por… potser no por, però respecte. A vegades veiem aquests llocs exòtics i tropicals com un tot un perill per ser-hi. Tonteries. Encara recordo quan vaig anar a vacunar-me per venir cap aquí. El metge em va “aconsellar” que ni em rentés la cara amb aigua de l’aixeta… o que no acceptés aigua que no va precintada, també em va recomanar allunyar-me el màxim d’animals domèstics i, molt murri ell, que evités les mossegades d’escorpí. Bajanades. En 8 mesos al país, a banda del tema escorpins, he viscut com un més. Sí, fins i tot bevent aigua sense precintar, d’una gerra a un “restaurant” de carrer. I segueixo viu. Més viu que mai de fet.

Ara arriba el moment de posar un punt i a part. Tailàndia s’acaba. No sé si n’estàs al cas, però la Xalita i jo vam aconseguir un visat per Nova Zelanda. És un visat una mica estrany però a grans trets, podrem ser durant tot un any al país i podrem treballar com a mínim, la meitat d’aquest temps. Tot i això, la nostra esperança és aconseguir un visat de feina “de veritat” i poder treballar-hi tot l’any.

I això és ja!!! El divendres que ve, el dia 2, marxem de Tailàndia. En principi teníem un viatge de 10 hores amb escala a Singapur, però vaig estar-m’ho mirant i ens costava el mateix aquell bitllet que dos bitllets per separat, un fins a Singapur i un altre fins a Auckland. Total, que el dia 2 tenim bitllets a Singapur amb Airasia i el dia 3 bitllets a Auckland amb Jetstar… a veure què tal és Singapur! Tenim 36 hores per visitar el país… no ho diguis a ningú, però encara no tenim hotel. De fet, estem valorant la possibilitat de no agafar-ne cap, són molt cars! Ja veurem.

Així que el dia 4 tornaré a ser a Nova Zelanda… ara mateix Auckland i Barcelona es porten 11 hores però tranquil·litat, quan arribi allà ens en portarem 12. Fàcil de calcular eh? Les 6 aquí, les 18 allà!

Sobre què faré per terres kiwis… no en tinc ni idea. De fet encara no tinc clar ni a quina ciutat viuré. Estic pendent d’una oferta de treball a Auckland, si va bé, seré per allà una bona temporada. Si no va bé, suposo que marxarem de la gran ciutat en busca d’una vida més tranquil·la a algun poblet del sud del país. Si això és el que acaba passant, no t’estranyi que d’aquí dos mesos sigui granger. Quins tombs que fa la vida eh?

Oh, per cert! Saps què m’ha passat…? No puc votar pel 25N. Es veu que visc “al marge de la llei”. Bé… jo diria que la llei viu al marge de mi. Es veu que els que volem votar pel 25N hem de demanar-ho des del país on som abans del 27O. Llavors, a partir de l’1N, l’oficina del cens electoral ens envia els documents per votar i quan ho rebem, retornem el sobre amb el nostre vot a dins ben posadet. El que passa és que la documentació l’han d’enviar al mateix país des d’on es sol·licita i clar… jo fins el 27O sóc aquí a Bangkok però a partir del 2N ja no. Resumint, que vaig enviar un mail a la Generalitat (no em facis dir el departament en qüestió) i m’han respost que no puc votar. Que la llei no contempla un cas com el meu. Per tant, qualsevol català que sigui a l’estranger i que canviï de país entre el 27O i mitjan de novembre (quan es rep la documentació), no votarà. Democràtic eh?

Sembla mentida que puguis segellar l’atur per internet (que implica que l’Estat et paga diners sense certificar que qui ho faci siguis tu) però en canvi, quan vols votar (primer Dret democràtic de tot ciutadà) no puguis. Curiós.

Em queda per explicar-te els viatges que he anat fent aquest últim mes per Tailàndia… però porto escrita una parrafada bastant considerable així que millor un altre dia.

I tu què? Què m’expliques de nou? Em poses al dia o què?!?!?!?!

Salut i un somriure ben gran.

Anuncis

5 pensaments sobre “Et poso al dia…!

  1. Els catalans que sou a l’estranger teniu molts problemes per votar, hi ha gent que el que fa és buscar un amic que habitalment no voti i delegar-li el seu vot. Si et pot servir d’ajuda …..

    Ahh i a disfrutar que ja veig que ho saps fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s