Bentornat a NZ / Welcome back to NZ

In English, after the picture!!!_______________________________________________

Bentornat a Auckland
Aterrar, recollir l’equipatge, agafar l’Airbus i plantar-se al centre de la ciutat on vas viure durant onze mesos després d’uns altres onze mesos fora. Tornada a casa. Així és com m’he sentit durant el meu segon primer dia a Auckland. És ben estrany això de sentir-se a casa a l’altra punta del món, però recórrer Queen Street, reconèixer les botigues a banda i banda de l’avinguda, passar per aquell lloc on un dia vas comprar un Rubik’s, creuar Mrs.Higgings i poder sentir la seva olor de galetes acabades de fornejar, tornar a dir “gràcies” cada cop que baixes del bus i descobrir alguns canvis a la ciutat són, si no exactament, les sensacions que es tenen quan després d’una bona temporada, un torna a casa.

Només hi falta la gent. Si el meu 2011 va ser l’any més feliç de la meva vida va ser, sens dubte, gràcies a tota la gent que vaig conèixer. Gent que aparentment semblava efímera, però que s’han convertit en amics de debò i amb els que (alguns) ja m’he retrobat a diferents països del món. Però aquesta segona etapa a les antípodes dista molt d’aquella en la que només venia a gaudir d’un any d’estudis i bona vida que van provocar, amb el pas dels mesos, que l’adjectiu més utilitzat amb la meva persona fos el de “vividor”. Ara toca treballar.

Però no em puc queixar. Des de que marxés aquell 15 de desembre del 2011, he tingut l’oportunitat de trepitjar i/o conèixer països tant interessants com Japó, Corea del Sud, Malàisia, Laos o Singapur a més de fer una visita d’un mes i mig per terres catalanes i, per si fos poc, descobrir la màgia de Tailàndia treballant-hi durant 6 mesos i recorrent-la durant 2.

Amics, estic bé. Segueixo feliç de la vida. Menjo, bec i vaig de ventre cada dia. Estic saludable. Més enllà de seguir amb el dit petit del peu trencat, una espatlla que es luxa constantment i miop com mai, estic bé. Podria estar millor? Segur, si tots vosaltres vinguéssiu cap aquí, segur. Però sou uns pesats de la vida i no feu l’esforç.
Però jo us seguiré esperant.

Back to Auckland!!!

Landing, collecting luggage, taking the Airbus and getting to the city where you lived for eleven months after spending another eleven months away. Back home. That’s how I felt after my second first day in Auckland. It’s weird to feel at home on the other side of the planet, but I promise, walking up Queen St. and recognising that shop where you bought a Rubik’s, passing in front of Mrs.Higgings and feeling that sweet smell of just baked cookies, saying “thanks” every time you hop off the bus and discovering some changes that the city has experienced after almost a year are, if not exactly, almost the same feeling as the ones that someone might have after getting back home after quite a long time.

Just the people are missing. If 2011 was the happiest year of my life it was, with no doubt, because of all the people I met in Auckland. People who seemed to be casual became real close friends. I even had the chance to meet (some of them) around the world. However, this new life in New Zealand has nothing to do with that time when I came here to study English and enjoy “the good life” in a way that made people back in Catalonia call me “vividor”… an adjective related to those people who travel and enjoy life for a long time without being worried about making money to live.

Despite the fact that now I’ll have to work, I can’t complain whatsoever. Since I left New Zealand last December 15th, I had the chance to visit such a variety of countries such as Japan, South Korea, Laos, Malaysia or Singapore and, at the same time, I also visited my friends and family during one month and a half and, if that wasn’t enough, I also had the opportunity to discover the charm of Thailand working there for six months and visiting it for two more months.

I’m good. Really good. I am happy. I eat, drink and go to the toilet every day. I’m healthy though. Despite my broken little toe, an “easy-dislocating” shoulder and blind like never before, I’m healthy. Could I be better? Sure, if you all were here I’d be even better. However, you are so stubborn and you don’t do me the favour of coming.

But no worries, I’ll keep waiting for you.
Sweet as…!

Anuncis

7 pensaments sobre “Bentornat a NZ / Welcome back to NZ

  1. Amic Marc…
    Entre la foto que penges al post més la foto que expliques, em dóna la tranquil·litat de que estàs on vols estar i que el costat dret i l’esquerre de la balança conviuen en benentesa, i això fa que, sense haver-te vist mai, et vegi feliç i conscient d’un benestar, probablement, fruit de no ser “Un pesat de la vida i de fer l’esforç”.

    que vagi molt bé, ens anem llegint

  2. Benvolgut Marc, ara feia temps que no et seguia tant de prop … a Taradell també m’han passat coses i algunes m’han fet apartar del dia a dia de la resta del món mundial. Però he olorat que ja havies aterrat al meu país somniat, així que faig l’esforç de treure el nas!
    Me n’alegro molt que tot et vagi bé. Si d’aquí uns anys encara hi ets, tingues per segur que tindràs la meva visita com em dic Dolo! No és cap amenaça, NZ, però tornaré !!!!
    Una abraçada! Dolo.

    • Dolo!!!
      Quant de temps! Doncs sí sí, ja torno a ser per aquí, tot un plaer. Tornar a sentir la brisa polar i confirmar que internet segueix tan malament com sempre és una alegria tremenda.
      Aquí t’espero!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s