친애하는 한국 / Estimada Corea,

No te’n surts en Coreà? Llegeix la traducció al català després de la foto.
(Post publicat en anglès el passat 29 de desembre de 2012)._____________________

한국 친구들에게.

나를 아직도 기억하고 잊니? 나는 작년에 5주 동안 한국에서 너를 만났던 Marc야.
솔직히 말해서 너희들을 알기 전에 나는 너와 즐거운 시간을 보낼 것이라고 전혀 기대도 못했어.

비록 너네들이 준비했던 모든 것들, 밥, 김치, 많은것들, 추운날씨, 나의 망가진 몸에도 불구하고 나는 즐겼어.
후쿠오카로부터 배를 타고들어와 부산에 처음 도착했던게 엊그제 같아. 내가 거기서 처음했던일을 기억하니? 나는 롯데리아에 갔어! 그땐 롯데리아가 너네나라식의 맥도날드라는 것을 알지못했어. 나는 좋아했는데, 내 친구는 “엄청나게매워”라며 고통스러워했어. 걔는 자기가 매운걸 좋아한다고 생각했거든.진짜 웃겨. ㅋㅋ

그리고 나서 나는 기차(KTX) 를 타고 너희들이 있는곳을 방문했어. 내가 가장 강하게 기억하고 있는 한국에서의 기억중에 하나가 (나의 의지와는 반대로) 엄청 추웠던 날씨야. 그렇게 되어서는 안된다는 것을 알고있지만 나를 반겨주러 오는 엄청 추운길을 너네는 허락해주었어. 카탈로니아 사람들은 따뜻한 피를 가졌고 공격적인 겨울온도에 적응되어있지 않아.

추운날씨는 관광지나 사람들을 보며 나는 썩그렇게 즐겁지는 않았어. 그렇다고 서운해 하지는 마 왜냐하면 나는 너의 음식이나 경치 때문에 온게 아니니까. 단지 나의 친구들이 거기 살기 때문이였어. 너도 이해하겠지, 잘 알다시피 마침내 나는 너의 모든 친절로 즐겼어.

너 내가진짜 거기서 얼마나 많은 친구들을 만났는지 알고있니? 진짜 놀라워!!! 보라, 미카엘, 제니, 이단, 클레어, 리아, 지혜, 리오, 수, 지예, 세미 등등. 그리고 또 그들의 친구 몇몇을 만날 기회도 가졌어. LSI 뉴질랜드는 진짜 놀라워.

단지 ‘너’에대해서만 말하는게 아니야. 네가 부르는 ‘서구국가들’로부터온 많이 않은사람들이 너를알고, 나또 한 그래. ‘그 지역의 투어 가이드’를 가진다는것은 내가 한국에 있는동안 정말 최고의 일이였어. 우리는 월출산에 올라갈 때 많은 관광객을 만나지 못했어 다시말해 ‘진짜 나라’는 걸어져간다 라는 의미인거 같아 나에겐.

음, 너도 이 글을 읽을 수 있다시피 이 편지는 아무것도 아니지만 1년의 그리움이야. 이제 추억과 아시아에 있는 다른나라들의 기억속에서 나는 너의 정말 긍정적인 것들의 추억들에 대해 적응을 해야해. 나는 여전히 내가 한국을 즐겼다고 생각해. (왜냐하면 내가 거기서 만났던 사람들 때문에) 그래서? 결국, 나라는 아무것도아니야 단지, 사람들이 거기에 살 뿐이지. 안그래?

잘지내,

(Translated from English to Korean by Ji Hye Kim. 1000 thanks!)

IMG_014111

36 days in Korea, 36 pics! / 36 dies a Corea, 36 fotos!

Estimada Corea del Sud,

Em recordes? Sóc en Marc, aquell tio que et va visitar ara fa cosa d’un any i durant cinc setmanes. Sincerament, abans de conèixer-te mai havia esperat gaudir-te tant com ho vaig fer. I sí, ho faig fer. Et vaig gaudir; tot i el fred, tot i el kimchi i tot i la teva obsessió per l’arròs que va saturar les meves vies de digestió.

Sembla que fóra ahir quan vaig arribar a Busan des de Fukuoka amb aquell ferri atrotinat. Recordes el primer que vaig fer quan et vaig trepitjar? Sí Corea, sí, vaig anar a un dels teus “Lotteria”, clar que llavors no tenia ni la més remota idea que aquell restaurant era el teu “McDonalds” personal. Em va agradar… i va ser divertit com la meva acompanyant d’aventures va patir la seva primera experiència: “la-puta-això-pica-la-hòstia” del viatge. Dic que va ser divertit perquè la tia portava quinze dies ratllant-me en que a ella sí que li agradava el picant i que a Corea podria gaudir plenament del menjar, no com jo.

Al gra. Vam agafar un tren bala, o KTX com tu li dius, i vam començar a visitar-te. Un dels records més vius que tinc del meu pas per “tu” és, en contra la meva voluntat, el fred. Sé que no hauria de ser així però reconeixeràs que et vas passar tres pobles. Els catalans no estem acostumats a aquestes temperatures d’hivern agressiu!

Però no tot va ser fred. Vull dir, el clima no va frenar les meves ganes de descobrir-te o de gaudir de la teva gent. Remarco això de la gent perquè et vull confessar que el motiu pel qual vaig decidir visitar-te no van ser ni els teus paisatges ni el teu menjar… va ser la teva gent, els meus amics nascuts dins les teves fronteres. Aquests amics que em van rebre amb els braços oberts. A més, sé que m’entendràs perquè tot i que aquesta va ser la raó principal, al final també et vaig gaudir a tu i vaig poder descobrir que tenies motius de sobres per ser visitada per tu mateixa, per la teva bellesa i singularitat.

Te n’adones de la quantitat d’amics que vaig retrobar durant aquells 36 dies? Impressionant…! La Bora, en Mikaël, la Jenny, l’Ethan, en Charlie, la Ria, la Ji Hye, en Leo, la Sue, la Ji Yea, la Semi i, per si fos poc, també vaig poder conèixer alguns dels seus amics. Sigui com sigui, molts retrobaments, molts instants inoblidables.

I encara no he parlat de “tu”. No gaire gent del que tu anomenes “occident” té l’oportunitat de descobrir-te com jo ho vaig fer. Això de tenir guies locals és el millor que ens va passar a mi i a l’Alba mentre et descobríem. M’explico… diria que mentre pujàvem el Wolchulsan no ens vam creuar massa turista i per alguna raó, la sensació em va agradar, estàvem caminant la Corea real, la Corea reservada per als locals.

Com deus haver intuït, aquesta carta no és altra cosa que un atac de nostàlgia just quan fa un any que em vas estampar un segell al passaport. Ara, mirant enrere i havent descobert altres països asiàtics, haig d’admetre que tot el que em ve al cap quan penso en tu és positiu. Sé que vaig gaudir del viatge gràcies a tots els meus amics, ho sé. Però, i què? Al final, un país no és altra cosa que la seva gent, no creus?

Salut i fins aviat,

El teu visitant preferit, de debò.
감사합니다, Kamsa habnida! (Gràcies)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s