Rangitoto dos anys després

Fa un parell d’anys vaig animar-me a pujar, sol, fins el cim de l’illa-volcà més gran i més jove dels 50 que té la ciutat d’Auckland. Dos primaveres després hi he tornat, ara acompanyat, per re-gaudir l’experiència, cremar unes quantes calories i recuperar-les al tornar a port i fer un gelat de dimensions més que generoses. El Rangitoto no seria un dels principals atractius de Nova Zelanda, però té un “no-se-què” que el fa interessant. Potser és la seva aparença desèrtica, la seva simetria precisa o, tal vegada, el seu posat atractiu des de terra ferma.

Vistes del Rangitoto des des diferents punts d’Auckland:

1. Des de les alçades de l’Skytower, el volcà Mount Victoria, entremig.

2. Des del cim del volcà Mount Eden

3. Des del cim del volcà One Tree Hill

4. Des de la platja de Takapuna

5. Des del volcà Mount Victoria

6. Des d’una de les platges de Devonport

7. Des de la platja de Mission Bay

8. Des de l’illa de Waiheke

És complicat veure dia sí dia també el Rangitoto i no posar-hi mai un peu. De fet, des de les platges de Takapuna, Mission Bay i Devonport, gairebé sembla que si pugui anar nedant en un tres i no res. Però 5km no es creueu així com així. Jo pateixo per fer 50 metres a una piscina.

28 dòlars i 20 minutets de ferri fan la feina més fàcil. Pujar fins al cim tampoc és massa complicat. Es pot fer per la via directa des del sud de l’illa (on arriba el ferri) i pujar-lo en qüestió d’una hora o rodejar un 25% de l’illa i pujar-ne els 260 metres des de la costa oest.  Aquesta segona opció és la que vam fer amb l’Albert, en Ramon, en Miquel, en Chris i la Natane

Primera “excursió” de l’Albert des de que fa un parell de setmanes arribés a Auckland. A destacar la seva malaptesa a l’hora de caminar, ensopegant una vegada i una altra, estil pingüí, sense aixecar suficientment els peus com per no entrebancar-se amb les pedres. La malaltia té nom: “caminar de Barcelona”.

Rangitoto significa “cel sagnant”. De fet, el nom deriva de la frase “Ngā Rangi-i-totongia-a Tama-te-kapua”, quelcom així com “dies de sagnia del capità Tama-te-Kapua”. Tama te Kapua era el cap d’una embarcació Maori que va lluitar contra la tribu dels Tainui Iwi a l’illa de Rangitoto, batalla que va perdre. Una mica d’història sempre va bé. Durant la IIGM l’illa es va fer servir per donar suport a les defenses del port de l’Auckland, a les tropes dels EEUU i per guardar-hi mines.

La Xalita es va haver de quedar a port per culpa de la feina, però després de l’excursió vam fer junts el típic gelat de dissabte per la tarda a Movenpick, la nostra gelateria preferida.

I aquí, un resum del nostre dia:

Clica la foto per veure un petit resum del nostre dia al Rangitoto