Northland

Diuen que a la tercera va la vençuda. Suposo que per això la meva segona visita al punt més nòrdic del país ha estat marcat (com ja va passar fa dos anys) pel vent i la pluja i m’he tornat a quedar sense fotos assolellades del punt on l’oceà Pacífic i el Mar de Tasmania es mesclen místicament. Aquest cop però, el drama ha estat menys que el de fa dues primaveres i he pogut gaudir, una mica, del Cape Reinga. Progressem adequadament, suposo.

Aconseguir un cap de setmana de festa a l’Albion no va ser fàcil. Bé, fàcil si, però no “gratis”. Va tocar treballar 54 hores en 5 dies i, sincerament, van ser 54 hores molt molt llargues. Divendres, amb la feina feta i les maletes llestes ens vam embarcar cap a Paihia, “capital” de la Badia de les Illes (Bay of Islands) on vam arribar passades les deu del vespre. Acompanyant-me, la Xalita, l’Albert i tota la tropa d’LSI; la Sonia, en Charlie, la Hitomi, la Joanna i en John. Bona mescla, la tailandesa i el català acompanyats d’una suïssa, un coreà, una japonesa, una taiwanesa i un colombià.

L’objectiu del viatge, arribar al Cape Reinga (el punt més nòrdic del país), trepitjar les dunes gegants de Te Paki (i fer-hi “surf”), embarcar a un tour a través de les illes de Bay of Islands i, de tornada, visitar el kauri (arbre local) més gran de Nova Zelanda, el Tane Mahuta (el Senyor del Bosc).

IMG_0165

El primer objectiu es va assolir amb èxit. Ara, un vent impressionant va fer la nostra visita només apte per a gent amb un físic exquisit. Poc va faltar per veure els asiàtics (tots de mida de butxaca) volant per sobre el cel oceànic. A destacar la visita prèvia a uns lavabos a la població de Kawakawa dissenyats per l’austríac Hundertwasser (nacionalitzat kiwi). Ja havia visitat obres seves a Viena l’any 2008 i em va semblar prou interessant fer el mateix a l’altra punta del món.

Trepitjar les dunes també es va aconseguir. No obstant, surfejar-les ja va ser una altra història. Les ratxes de vent a 400km/h (mínim) ens van fer empassar sorra com mai abans ho havíem fet. Les capses que havien de servir per “surfejar” van acabar sent escuts contra el vent que ens llançava grans de sorra com si fossin agulles. Un drama. Encara em trec sorra de les orelles.

El tour a través de la Bay of Islands va ser menys dramàtic, però no exempt de detalls per a la història. La mala mar va impedir arribar al destí previst pel capità de l’embarcació i la mateixa mala mar va ajudar a que la bonica parella catalano-tailandesa acabés vomitant els àpats dels tres dies anteriors. Genial. Els dofins se’n van riure de nosaltres.

I el darrer dels propòsits, la visita al Tane Mahuta, va ser completada sense cap mena de problema. Tot i això, també es pretenia visitar altres kauris gegants de la zona, però les “no-suficientment-detallades-indicacions-de-la-carretera” van provocar que un servidor se saltés la sortida corresponent. El cansament de l’expedició va provocar que no es volgués retrocedir 10km per veure els arbres i es va decidir continuar camí a Auckland.

Anuncis

3 pensaments sobre “Northland

  1. Retroenllaç: Cape Reinga, Bay of Islands, dolphins and too many kilometers in a weekend |

  2. Retroenllaç: Sequoias are pretty big – US 47 days trip

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s