Abel Tasman National Park

Al nord oest de l’illa sud de Nova Zelanda, com qui no vol la cosa, s’hi amaga un d’aquells Parcs Naturals que provoquen “wows”, “ualas” i “fuàs” cada cop que es gira la vista. Més de 50km de camins reservats a qui els vulgui caminar que van vorejant part de la costa del mar de Tasmània a través de boscos i platges absolutament magnífics.

Allà vam dormir-hi les dues primeres nits de l’any.

State Highway 1 to State Highway 6 - Google Maps - Google Chrome 20012014 200715.bmpLa nostra ruta entre l’1 i el 3 de gener

Ens vam llevar l’1 de gener a Okiwi Bay (al bell mig del no res) i vam fer via cap a Nelson, capital de la regió de Nelson i ciutat banyada pel mar de Tasmània. Un cop més el trajecte d’un lloc a l’altre espectacular. Vam fer una parada bastant llarga a Blenheim on, després de 48 hores de viatge, vam aconseguir la nostra primera dutxa.

Havíem comprat unes dutxes solars però clar, sense sol constant ja em direu de què poden servir… així que vam buscar algun càmping on ens deixessin fer una dutxa. És curiós que no ho vam trobar. Mira que ens oferíem a pagar, però res. Curiós el rebuig a fer diners per part dels negocis locals…

Però la solució al nostre problema va arribar amb quelcom en que no havíem pensat. Piscines municipals! Allà es pot pagar accés per un dia i gaudir de totes les instal·lacions. Així que ens vam dirigir a les piscines de Blenheim amb barba de 3 dies, desenes d’aparells elèctrics per carregar i amb olor a orangutan. Ens van mirar una mica estrany, però vam pagar els 3€ que valia l’entrada i vam gaudir de la primera dutxa de l’any. Un èxit.

Sortíem de Blenheim tard, sí, però nets. Vam arribar a Nelson i vam escollir un parc qualsevol on cuinar el nostre dinar-sopar i preparar-nos el menjar per la nostra travessia de dos dies a l’Abel Tasman. Entrepans, pasta, fruita i barres de cereals serien a les nostres motxilles durant la caminada.

L’arribada al Parc no va poder ser millor. Just a temps per una primera posta de sol del 2014 per recordar durant molt temps. Mentre fèiem les pertinents fotos ens vam endinsar quilòmetre i mig dins el parc, on vam fer la primera nit sota la llum de les estrelles.

IMG_3937Anchorage Bay. Clica-la si vols veure la resta de fotos!

La veritat és que fèiem pinta d’excursionistes de pacotilla, de diumenge, de ciutat, uns pixapins qualsevols. De fet és el que érem, però ho haguéssim pogut dissimular una mica més potser. L’Albert es va carregar, com va poder, la tenda de campanya a l’esquena i dos sacs de dormir. La resta ens vam repartir menjar, aigua, roba com vam poder. El dia va consistir en avançar 11km per poder arribar a Anchorage on vam fer la segona nit.

Tot anava sobre rodes fins que durant la nit va començar a ploure a bots i barrals. Algú va obrir l’aixeta del cel i no li va venir de gust tancar-la. Ens vam llevar unes hores més tard i vam refugiar-nos a la cabanya del càmping. Un bon home ens va recomanar oblidar-nos de caminar 10km més cap al nord i vam haver de prendre la dràstica decisió d’avortar el pla, suspendre la caminada del dia i fotre el camp de l’Abel Tasman.

Un taxi aquàtic ens va portar, xops, fins a Marahau, poblet on teníem el cotxe aparcat. La pluja va parar i, com qui no vol la cosa, un parell d’hores més tard el sol radiava sobre el petit poble pintoresc de Motueka. Murris com cap altre vam aparcar al Supermercat local i vam plantar la tenda i estendre la roba durant mitja horeta fins que tot va estar ben sec. Semblàvem una colla de sense sostre però després de la nit i el matí que havíem passat, és el que menys ens importava.

Vam aprofitar per comprar quatre coses que ens feien falta i vam fer via cap al nostre càmping diari. De camí vam parar als Nelson Lakes, uns llacs prop del poble de Saint Arnaud on vam fer el guiri durant ben bé mitja hora. El lloc ho mereixia, de veritat.

Des d’allà vam conduir una horeta més i vam arribar al nostre cinquè càmping. Hi plovia. Vam esperar que parés i vam plantar la tenda. Vam haver de sacrificar estabilitat de terreny per evitar fang i això va acabar suposant passar la nit dormint al que podria haver estat, perfectament, un tobogan. Quin fart de pujar i baixar tota la nit!

El següent matí, la costa oest ens esperava impacients.

Anuncis

Un pensament sobre “Abel Tasman National Park

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s