Dimarts catalans

Com molts sabreu quan vaig arribar a Nova Zelanda al 2011, va haver-hi dues comunitats que vaig mirar d’evitar: la catalanoparlant i la castellanoparlant. No per res, però com que sóc d’aquests que bonament creu en el model educatiu català, vaig considerar que la pròpia immersió lingüística podia ser beneficial per a la meva millora de l’idioma local.

Dos anys després, en el meu retorn a terres kiwis i amb l’idioma bastant consolidat, no només vaig deixar d’evitar les comunitats prohibides, sinó que vaig mirar de promoure les trobades de catalans als antípodes. La veritat és que em feia gràcia trobar catalans tan lluny de casa, gent amb tant poca cosa en comú com tant en comú.

Un mes després de la meva arribada vaig començar un “manhunt” de catalans. Trenta dies més tard, 45 individus catalans (o parelles de catalans) fèiem un sopar de Nadal a Auckland. Tota una analogia. Celebrar un naixement amb un altre naixement, el de “catalans a Auckland”.

Evidentment, i per seguir amb el paral·lelisme religiós, hi ha de tot a la vinya del senyor. Hi ha amb qui es té molt en comú, però també hi ha amb qui el fet de ser a Nova Zelanda és l’única cosa que es comparteix.

Fóra com fóra, aquell sopar va assentar les bases d’una comunitat catalana que uns mesos després va omplir el moll d’Auckland amb 55 persones formant una cadena humana per a la Independència.

El problema, per donar-li nom, és que quan es troben catalans a les antípodes, molts d’ells estan a terres kiwis de manera provisional. Des d’aquell sopar de Nadal amb 45 persones, unes quantes ja han tocat el dos. Alguns cap a casa, altres cap a tercers països i alguns cap a altres localitats neozelandeses.

Però el que semblava circumstancial, poc a poc, s’ha convertit en rutinari. Amb l’arribada de nous joves catalans a la ciutat, hem començat a trobar-nos de manera habitual. Dimarts passat, per exemple, 13 catalans ens vam trobar per compartir unes cerveses. Tota una fita. Algú dirà: “13 persones?, només”. Doncs bé, jo a Catalunya diria que mai m’he trobat amb 13 amics a la vegada sense estar celebrant res especial. Sabeu què vull dir? Així, un dimarts qualsevol en plan “va, anem a fer una birra”.

IMG_6608Una comunitat fantàstica

La Xalita es sorprèn, No entén perquè renassos als catalans ens agrada això de trobar-nos perquè sí. A ella mai se li acudiria fer una trobada de tailandesos. No obstant, reconeix estar gelosa de la nostra germanor i savoir-faire i se sorprèn de com tots els catalans que som per aquestes terres som així tant de puta mare.

Ho vaig dir fa un parell de dies i em reafirmo. Els catalans a Auckland som la hòstia. I diria que no només som nosaltres, sinó que això passa a la majoria d’indrets fora de Catalunya on catalans residents es troben per explicar-se batalletes. És un orgull formar part de la comunitat catalana a l’estranger.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s