Això són quatre dies

Quatre dies em resten per terres kiwis. És curiós… a priori i després d’any i mig per aquestes contrades hom pensaria que hauria d’estar nerviós per deixar el que ha estat la meva llar durant aquests últims mesos. Però no. I m’estranya a mi mateix, però el cert és que a hores d’ara tinc la sensació que avui és un dia més. Em llevo, esmorzo, d’aquí una estona dinaré i a la tarda aniré a treballar. Res fora del normal.

La veritat és que del que tinc ganes és d’aterrar d’una vegada dins territori català. Sabeu què passa? Qua vaig comprar bitllets fa massa temps. Massa. És a dir, el fet que marxo de Nova Zelanda, el tinc assumit des de fa molt de temps, he tingut cinc mesos per anar assaborint el fet que toco el dos, però clar, l’altre cantó de la moneda és que fot 150 dies que sé que aterro, “aviat” a Barcelona. I més que la tristor de marxar del país de les ovelles està l’ansietat del “on renassos és el fuet”, que sembla no arribar mai.

Així que res, avui treballar, demà inaugurar el Mundial, demà passat diada amb els catalans a Auckland, diumenge a fer maletes i dilluns cap a l’aeroport. Després sis dies a Bangkok que passaran com si res i ja som a casa!

Per cert, ahir vaig conèixer una altra kiwi de vint anys d’edat que mai ha sortit de l’illa nord de Nova Zelanda. Me’n faig creus… estem fets d’una altra pasta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s