14h low cost

Fa gràcia quan un sent criticar Ryanair. Les típiques queixes de “oh, és que no hi ha espai per les cames”, “ui, doncs jo n’estic fart d’escoltar la seva publicitat durant el vol”, “wow, són uns indeseables, et volen cobrar per tot a la web, fins i tot et cobren per pagar amb targeta de crèdit!”. A veure senyors, estem parlant d’enfilar-se a una aparell que pesa 300mil quilos, que s’enlaira cap al cel (sí amics, vola!) i que en qüestió de minuts et transporta des de Barcelona a Londres (o Oslo si et ve de gust) mentre tu llegeixes el diari i fas burilles quan ningú et mira. I tot per menys del que et gastes en benzina pel teu utilitari en una setmana!

El low cost de l’aire és un miracle. Una d’aquelles raons que pot portar al més escèptic a creure en que realment hi ha un ésser superior que ens vigila i protegeix a tots nosaltres, així de gratis. I no només això sinó que a més a més,ves quina cosa, ha decidit regalar-nos la màgia del volar “pel nostre bon comportament”. I barat. Ben generós el Senyor.

El low cost, a mi personalment, m’ha servit per visitar mitja Europa, part d’Asia i un bocí del Pacífic. I la veritat és que mai m’he queixat més del que he agraït l’existència del sistema. Un bon client, suposo. Ara (sí, no tot són roses), el sistema de low cost de llarga distància ens l’hauríem de fer mirar.

Sí, correcte, segueix sent l’aparell de 300 tones que em transporta d’Auckland a Bangkok volant i bla bla bla. Però companys, un low cost de 14 hores és per començar a posar-se seriosos amb el tema. No sóc exigent, però fins i tot una empresa de baix cost em podria donar un parell de sandvitxos amb nocilla o algo. No exigeixo una manta, barra lliure i connexió 3g durant el vol. Només una mica de respecte a la meva persona, no com a persona en sí mateixa, sinó com a ésser viu.

Les 14 hores a bord del Jetstar que em va transportar a través del 25% de la circumferència terrestre va convertir en literal la dita “més llarg que un dia sense pa”. Ni pa, ni arròs ni una trista pel·lícula dels anys 70 per matar l’estona. Clar que un film tampoc hagués fet el fet tenint en compte que el sistema d’audio de l’aeronau tampoc funcionava…

També feia gràcia que no es pogués fer servir cash per comprar una coca cola (al mòdic preu de 4 dòlars i mig australians), només targeta de crèdit era acceptada. Però alerta! La compra mínima era de 20 dòlars així que si volies una coca cola més et valia voler 4 o 5 cosetes més, altrament, no podies ni comprar.

Però com he dit, no ens hem de queixar. Vaig pagar $295 (177€) perquè un avió em portés des d’un punt del planeta fins un altre (a través d’una distància equivalent a la que hi ha de Barcelona a Moscou i tornar i tornar-hi a anar) a una hora determinada i en un dia determinat. I van complir. De fet, fins i tot vam arribar 25 minuts abans del previst. No em van perdre cap maleta i ens van permetre 8kg de sobrepes a una maleta de mà com qui passa per alt el primer error d’un nounat.

Però va ser dur amics, va ser dur.

Anuncis

6 pensaments sobre “14h low cost

  1. Fa uns anys (en concret, un mes i poc abans de conèixer un cardedeuenc a NZ) vaig agafar un vol low cost (Air Asia) de Kuala Lumpur a Melbourne. La veritat és que no em queixo gens. Van ser menys de 100€ per fer una distància gens menyspreable! Com que sóc més previsor que els cardedeuencs de NZ, abans de pujar a l’avió vaig comprar beguda i menjar. Si, sóc un listo jo.

    • Xavi!
      Evidentment portava menjar, no és la primera vegada que volo llargues distàncies fent servir low cost (per qui m’has pres?!). Però el menjar que portava distava molt del que un ésser humà hauria d’ingerir en un espai temporal de 14h. Més previsor que jo… au va!

  2. no m ha quedat clar si vas ingerir, almenys, una cocacola… amb les teves virtuts socials haurieu pogut fer una compra agrupada entre uns quants passatgers, i que al subjecte acreditor li passessin el cash, com quan anem al restaurant i fem allò de -doneu-m’ho a mi que pago amb targeta.-
    Per la propera creuada low cost, prepara el discurs comercial!!!!
    Ens veiem per Nadal ;-)

    • Vaig ingerir “aigua de l’aixeta” i galetes que duia a sobre. Mal alimentat durant 14h. Pobre de mi. Ara, la idea de pagar i fer col·lecta no és pas del tot descabellada… això sí, que pagui un altre eh?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s