Platja, castellers, multituds i calor / Beach, human towers, crowds and heat

Segur que alguna vegada heu dit allò de “sóc turista a casa meva”. És una sensació estranya, sobretot perquè caminant acompanyat de turistes “reals”, fins i tot la població catalana et veu com un turista més. Sort que la primera impressió es pot destruir amb un “déu vos guard”. Els primers dies de turisme, pràctics. Una mica de platja a Sitges, una passejada entre castellers per Sant Cugat, unes vistes ben xules de Barcelona des del Tibidabo i una visita entre marees de gent a Port Aventura. 

No sé si esteu al cas de com es banyen els tailandesos a Tailàndia. Penseu que per aquells móns això de posar-se moreno no és porta, de fet, allà miren de posar-se pàl·lids. Doncs bé, entre això i una cultura una mica més reservada que la nostra, podríem dir que els habitants del Siam acostumen a apostar per banyar-se amb samarreta i pantalons curts. El bikini comença a arribar, però no és un trending topic, no sé si m’enteneu. A Nova Zelanda, per altra banda, si bé el banyador està més present a la vida dels kiwis, és sorprenent com el top less és impensable.

Dit això, hauríeu d’haver vist la cara de la Xalita quan vam arribar (sense voler) a la platja nudista de Sitges. Casi se li cauen els ulls a terra. Diria que la pobra no sabia ni que les platges nudistes existien a cap lloc del planeta. Memorable. Com? Què? Però com? Per què? No tenen vergonya? Però com? Així durant 15 minuts.

IMG_7871

La Xalita al descobrir una platja nudista
Clica la foto si en vols veure unes quantes més! :)

Tota una experiència. Gaudits els cossos esculturals d’aquella platja, vam decidir fer via cap a més al centre, on vam gaudir d’una platja més tranquil·la pel que fa a l’exhibicionisme. Vam passar-hi una estona, fer un dinar ben bo i vam anar tirant cap a Vilanova a visitar la família.

Veure castellers estava al “coses a fer” mentre la Xalita sigui per Catalunya. L’agenda ens va portar a Sant Cugat, quin sol. Quina calor. Encara suo. Però va valer la pena. I d’allà fins al capdamunt del Tibidabo, per tenir un primer tastet del que era Barcelona. El que no es veu des del Tibidabo és que Barcelona s’ha convertit en una màquina escurabutxaques, però bé, això ja són figues d’un altre paner, ja us explicaré.

I Port Aventura. Per favor. Sort que tenia entrades gratis perquè sinó, Port Aventura està fora de l’abast de la meva butxaca. 45€ d’entrada, una entrada que, un 29 de juny t’obliga a fer cues de 2h per atracció. És a dir, que no tens temps material de pujar a les 8 o 9 atraccions principals. Va caler una inversió de 25€ per posar-se una d’aquelles polseres i poder saltar-se la cua. Evidència que la divisió de classes arriba a tot arreu. Ens ho vam passar bé igualment. Bon humor!

Per cert, què ho fa que la gent quan va a Port Aventura es vesteix amb les seves robes més lletges? I un altre apunt, aquesta manera de vestir que tenen nens i nenes de 14 anys d’avui en dia, a què es deu? Què hem fet malament com a societat? No hem sabut transmetre el sentit de la vergonya? De la dignitat? Sense ànim d’ofendre, però algunes de les nenes porten menys roba que qualsevol prostituta de carretera. Aquí ho deixo.

My first week being tourist in my own country was a good chance to show Chalita and Piotr a little bit of how we spend our holidays in Catalonia (when we don’t go abroad). A little bit of beach in Sitges, some human towers in a little city, nice views of Barcelona from Tibidiabo and exciting moment in Port Aventura, an amusement park in the South of Catalonia. It’s funny how when you walk around your own country with a Thai and a Polish, people assume you are also a foreigner. Better say “hola bon dia” to get better service.

First things first, we went to the beach. What Chalita didn’t expect was that in Catalonia, top less is common among girls. But not only that, also nudism is kinda normal in some beaches along the catalan coastline. Well, don’t ask me exactly how but on our trip to Sitges we ended up in one of this nudist beaches. You should’ve seen Chalita’s face when she saw all that completely naked people. How? Why? What? How? No… how? Why do they do this? What? Where’s their shame? Oh my god! Really? Why why? 

You can see Chalita’s face up here. Yep. It was funny. By the way, click the picture to see some more.

We decided not to stay in the nudist beach and walked a little bit further to get to a “normal” beach, still top less, but not pants less. We had nice lunch in a little cafe and a stroll through the city. Afterwards Chalita and Szymanski had the pleasure of meeting my grandma, my aunts and an uncle. Surreal.

I felt the need of showing human towers to Piotr and Chalita, one of the most well known catalan traditions and, to me, one of the most beautiful cultural feature in the world.  Well, we saw them in Sant Cugat, a little city not too far from my hometown. From there, we drove up to Mount Tibidabo to enjoy Barcelona views. 

And a couple of days later we went to Port Aventura, a huge amusement Park where apparently only rich people can go. 45€ to get in are not enough to have a fun day, because if you don’t get the VIP ticket (another 45€) you have to join the “low-class” society waiting in line for up to two hours for a ride. We had free tickets (lucky us), and decided to pay 25€ to be able to skip the line only once in every main ride. We had fun though.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s