Burocràcia

No importa on la facis, no importa quan la facis, no importa per què la facis. La burocràcia sempre ha estat, és i serà, de les pitjors coses que es poden fer en el temps que un té per viure. I a vegades, malauradament, no hi ha alternativa. Pels que vivim fora, la burocràcia és una mica el pa de cada dia.

El món dels visats per ser a un país és un món molt complicat d’entendre. Hi ha visats que no pots demanar mentre ets dintre el país, altres sí. N’hi ha que tarden una setmana en ser processats, altres tres, altres necessiten proves mèdiques, altres només les necessiten si ets de països de risc mitjà, com ara Espanya. Alguns visats valen 100 euros, altres en valen 500 i altres en poden valer més de 1000.

Alguns visats es poden demanar per internet, altres només s’accepten en persona. A vegades cal deixar el passaport, però a vegades no. A vegades estar en tràmit significa no poder sortir del país, en d’altres casos hi ha excepcions. Tenir còpies certificades és absolutament necessari, encara que les acabis escanejant i enviant per mail i, per tant, enviant el que et doni la gana modificant-ho tant com vulguis amb el photoshop.

Fa gràcia que a vegades, per un visat, necessites un paper d’una asseguradora, un paper que l’asseguradora només et dona si tens un visat i, per tant, és una mica imbècil intentar aconseguir-lo. També fa gràcia que per poder demanar un visat d’estudiant, primer has de pagar els 2500€ que val el curs i els 300€ que val una assegurança sense tenir cap garantia d’aconseguir el visat i, el més divertit, amb clàusules on s’especifica que si no s’obté el visat, no es torna la totalitat dels diners.

No sé com es la situació amb els estrangers a Catalunya, però si és com aquí, entenc a la gent sense papers. Els entenc i respecto. I als immigrants amb papers: els admiro, els lloo, són uns fora de sèrie.

Ei, però tot bé, vaig fent.

Advertisements

2 thoughts on “Burocràcia

  1. Això de risc mitjà…. Avui en hem tornat una mica més perillosos… Mare mevaaaaaaa!!! No torniiiis!!!

    • És una vergonya.
      Però jo fa molt que no dic “avui ens hem tornat una mica més perillosos” sinó “avui s’han tornat una mica més perillosos”. Tot i que a immigració Austràlia encara no fan aquesta distinció que jo faig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s