La gilipo**ada del cafè

Ahir vaig passar mig matí donant voltes per Melbourne i deixant caure el meu valuós currículum a alguns bars, restaurants i cafès més “xics” de la bonica i cosmopolita capital de l’estat de Victòria. Més enllà del “no volem estudiants”, del “només volem residents” i del “ui, no tens experiència al país”, em vaig trobar amb una barrera que mai m’hagués esperat trobar.

Arribo a un cafè-restaurant i em trobo una senyora de mitjana edat netejant unes taules a la terrassa i jo, bo de mi, m’hi apropo i li pregunto: “ei, a qui deixo un currículum aquí?”. La senyora, amable, sembla ser la persona a càrrec del negoci i em respon: “a mi mateixa, però una pregunta: saps fer cafès?”.

Els que em coneixeu sabeu que després de 3 anys a la Tarantel·la, tres més al Cafè de Lluna i any i mig al Fort Dakota, un que altre cafè he fet. La meva resposta va ser contundent: “I tant, però si necessites comprovar-ho i tal, no tinc cap problema en fer-te un cafè ara mateix”. El repte va ser acceptat.

La senyora em fa entrar al local i em presenta a un bon jan que serà l’encarregat d’avaluar la qualitat del meu cafè. El noi, de la meva edat (si fa no fa) em demana que li prepari dos cafès: un flat white i un latte.

Amics. Us asseguro que la diferència entre un flat white i un latte és la mateixa que entre un cafè curt i un espresso: CAP. La única discrepància és, potser, la proporció de cafè, que en un flat white hauria de ser una mica inferior, però no perquè s’hi posi menys cafè, sinó perquè la tassa és una mica més petita (inapreciable a l’ull humà).

Vaig fer els dos cafès: exactament iguals (només canviava el recipient), i el noi se’ls va mirar:

– Mmmmmh…. uuuuuh….  ehemm….. pssss….

Però a veure, què et passa nai!?

A partir d’aquí podria començar una tesis doctoral de la seva explicació de per què els meus dos cafès no arribaven als estàndards del cafè australià. Vam estar parlant i discutint sobre els meus dos “cafès amb llet” durant ben bé 10 minuts. Que si l’espuma no de què, que si l’acabat no se quantos.

Però a veure “jefe”. Portes 10 minuts dient-me que el meu cafè no està a l’alçada del que se serveix en aquest exclusiu “bar”, però com pots dir això??? si ni tan sols l’has provat!!!

Si companys, els cafès es van quedar allà, sense ningú per tastar-los per comprovar ni l’aroma, ni la textura, ni la temperatura ni el sabor. Res de res. Només es va considerar si els cafès es veien macos o no. Res més.

Quina gilipo**ada de prova, per favor. Ei, i “pardon my french” que diuen per aquí.

Diria que millor vaig a tirar birres, que és menys exigent.

Desktop3

Un latte i un flat white, o al revés, no ho sé, són el mateix.

Anuncis

2 pensaments sobre “La gilipo**ada del cafè

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s