Ei Marc, recordes el 9N del 2014???

Marc,

És bastant improbable que recordis que és just avui quan fa 25 anys que vas formar part “d’un procés de participació ciutadana per decidir el futur polític de Catalunya”. Doncs sí “xaval”, en fa 25 anys. T’escric des del passat per explicar-te el que em passa pel cap en aquest moment, ara que ja fa 48 hores d’un dels dies més importants de la història més recent del nostre país.

Fa 25 anys eres a Sydney, fent fotos al primer català del planeta en deixar caure una papereta a una urna de cartró. Recordes com es deia aquell xaval? Ja t’ho dic jo: Òscar Surís (sí, del barri de Sant Gervasi de Barcelona). No només li vas la foto al primer català que va votar, sinó que ho vas explicar a la gent de casa a través de Rac1.

IMG_3634Recordes aquest moment? Vas ser el número 66 a votar, a les 10:47 del 9N

No t’imagines les ganes que tinc de saber com acaba tota aquesta història. Tu ara rius, cabró, que ja saps si som independents, si seguim formant part d’Espanya o si hem estat conquerits per algú altre que passava per allà. No sé si recordes el neguit que recorria el teu cos ara fa un quart de segle. Per si no recordes què pensaves llavors t’ho recordo:

Creies que després del 9N tot era possible. Un referèndum, unes plebiscitàries, una DUI, el que fos que portés el teu petit país cap a un futur independent. Tot era factible. Pensaves que ja no hi havia marxa enrere, que era massa tard per Espanya per poder fer una oferta suficientment suculent a Catalunya que fes canviar el parer de la gent que llavors apostava tan fort per la independència. No només això, sinó que estaves convençut al 100% (sí amic, al 100%), que la independència era, només, una qüestió de temps.

El més interessant és que aquella nit de novembre de 2014, mentre escrivies aquestes línies després d’haver sopat arròs amb pollastre i anacards (molt bo, per cert), pensaves que la independència era quelcom que passaria aviat. Potser no en tres o sis mesos, però que no caldria esperar vint anys. Era allà, a tocar, i només calia una mica més d’empenta per part de la societat catalana i dels seus polítics per fer aquell somni realitat. Un somni que no només era “propietat” de la gent que llavors vivia a Catalunya, sinó també de molta altra gent que havia lluitat per la llibertat del nostre poble anys enrere, en dècades passades, en segles anteriors.

Sé que quan llegeixis això serem independents. No en tinc cap dubte. Se’m posen els pels de punta quan penso tard o d’hora tindré la sort de poder viure un dels moments més importants de la història de Catalunya. De fet, potser el més important. I tu, malparit, ja l’has viscut i dit als teus amics i amigues allò de “doncs jo vaig ser a Sydney quan el primer vot va caure a la urna”. Ets un fanfarró.

Saps què passa? Que no veig cap altre escenari possible. Cap. Vull dir, crec que si ara mateix el Govern Espanyol ens donés més competències, més llibertats o fins i tot una hisenda pròpia, ni això frenaria l’anhel del nostre poble. Ja és tard, tardíssim. No hi ha marxa enrere.

També crec que Espanya n’és conscient. No sé si recordes què vull dir… Vull dir que tot i que Espanya no ens vol deixar anar (qui voldria? som gent de puta mare i tenim quartos), l’Estat és conscient que és una qüestió de temps que li toqui deixar-nos anar. No per res, és una qüestió de democràcia, de drets, de llibertat, de progrés, d’entesa, d’evolució de la civilització. En fi, de sentit comú.

I saps? Em fa molt feliç pensar que tu, ara, amb 55 anys i un bon grapat d’anys encara per endavant, somrius mentre llegeixes aquestes línies i penses: “Marc de fa 25 anys, no anaves pas mal encaminat”. I jo, des d’aquí, també somric i només penso que és una pena que tot això no passés uns anys abans perquè el iaio, l’avi i el papa ho poguessin viure amb tots nosaltres.

Estic impacient per començar a viure aquesta nova Catalunya.

Què tal és?

Per cert, espero que encara tinguis Gmail perquè és allà que t’he posat l’alarma pel 9/11/2039. Posar-la al mòbil em semblava una mica estúpid. El Galaxy 2 que tenies començava a fer figa.

Records a tothom,

Oh! Ho oblidava, ja sé que tens 55 tacos, ets calb, gras i t’has fet “anti xarxes socials”, però tio, si les xarxes socials encara són el pa de cada dia, ara seria un bon moment per publicar el link d’aquest post sota el títol “Mireu què vaig escriure’m fa 25 anys!!!” (són menys de 140 caràcters, per si Twitter segueix tan restrictiu).

Anuncis

2 pensaments sobre “Ei Marc, recordes el 9N del 2014???

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s