Chiang Mai (a bit late) / Chiang Mai (amb retard)

So I was looking for some of my pictures of Chiang Mai on my own blog and somehow, I couldn’t find them. Crazy stuff, I know. Well, it turned out I never uploaded them!!! Drama. Anyway, I just felt that inner need to upload them so they are forever in that thing we decided to call “the internet”.

Chiang Mai was my victim 2 years and three months ago, in October 2012. I felt like going there right before my second journey to New Zealand. I expected the North to be cooler than the rest of the country, but except for the top of the Doi Inthanon (the highest mountain in Thailand), I sweat the same as the rest of the country.

I used my roughly four days to visit the city of Chiang Mai, to climb up to the top of the Doi Inthanon and to head north to Chian Rai and make my way to the border with Burma, right through Mae Sai on a Honda Phantom. Really great experience, highly recommendable.

As a weird thing, my visit to an strange temple, different than any other in Thailand, the “Black House” (Baan Si Dum),  a workshop from a Chiang Rai artist. Creepy stuff. Sort of the antithesis of the White Temple, a few kilometres away.

As I was saying, all the pictures clicking this one:

IMG_9979The White Temple, click it if you feel like you wanna see more!

Companys, avui m’he adonat que mai vaig arribar a parlar-vos de les meves aventures a Chiang Mai (nord de Tailàndia) durant l’octubre del 2012. Ara queda lluny i tal, però clar, no pot ser que tingui unes fotos abandonades no pujades al Picasa. Així que aprofito un dia laborable qualsevol per pujar les fotos d’ara fa 27 mesos. Una mica de retard, n’estic al cas.

Les meves aventures a Chiang Mai van ser hores comptades; vaig aprofitar quatre duros estalviats durant els meus mesos a Tailàndia i el fet que la Xalita i jo marxàvem del país uns dies més tard per deixar-me veure pel nord del territori. N’esperava un clima una mica més fresc que a Bangkok, però res de res, més enllà d’una mica de fresca al cim de la muntanya més alta del país, la mateixa calor que a la resta del territori tailandès.

Va ser curiós el meu viatge en moto fins a la frontera amb Birmània. Vaig llogar una moto així grossota (una 500cc diria) i un casc d’aquests orinals i em vaig enfilar fins a Mae Sai, el darrer poble dins el regne de Tailàndia, des d’on vaig creuar (a peu) a Birmània. Vaig ser-hi trenta minuts. No tenia massa temps. En la meva defensa diré que si em pregunteu a quants països he estat, no compto Birmània. Va ser com una escala amb avió a un país aleatori.

Sigui com sigui, també van ser interessants les visites al Temple Blanc, a Chiang Rai, i a la Casa Negra, també a Chiang Rai, però més al nord. El temple blanc és impressionant. Detallista com ell sol. Sembla fet amb ordinador. La casa negra és també esplèndida, però és una altra història… tètrica, fosca, “negra”, macabre. De fet és una mena d’estudi d’un artista local. Ben curiós.

I sobre Chiang Mai, com que ja n’estava una mica tip de temples i més temples, vaig decidir enfilar-me al Doi Inthanon, el cim de Tailàndia. Ho vaig fer en una 125cc, passant de l’advertència en el contracte de lloguer que em prohibia fer-ho. Vaig ser un valent. Tant valent que vaig punxar roda i gairebé em toca dormir a ves a saber on. Encara no sé com, però vaig trobar un taller obert que em va canviar el pneumàtic.

Sóc una d’aquelles persones que pot dir que a hagut de passar pel mecànic a quatre països diferents. Ei, i sempre m’he fet entendre.

Per cert, si cliqueu la foto del Temple Blanc, en veureu algunes més!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s