Carnarvon National Park

25km a través del Carnarvon National Park. En això va consistir el nostre 5 de juliol a Queensland. La Xalita i jo vam decidir que calia dedicar un dia a caminar sense parar per poder conèixer el màxim aquesta meravella de gorja, la Gorja de Carnarvon a través del riu amb el mateix nom.

(Totes les fotos d’aquest post, estan també al Picasa)

La gorja sembla dissenyada per la natura per poder ser visitada. 9km de caminada creuant el riu multitud de vegades i oferint “atraccions turístiques” al llarg del camí. Així, des de l’aparcament i fins el “final” dels 9km s’hi poden trobar desviaments cap al Moss Garden, l’Amfiteatre, la Galeria d’Art, el Ward’s Canyon, la Catherdal Cave, la Boowinda Gorge i la Big Bend. Final entre cometes perquè aquells que disposen de més dies, poden seguir caminant més enllà.

El que es recomana és decidir abans de sortir quines de les set “atraccions” es volen visitar i així tenir una mica de plànning. Nosaltres, que volíem arribar fins a la Big Bend, se’ns oferien dos recorreguts recomanats. Un de 21km que passava pel Moss Garden, la Boowinda Gorge i el Big Bend i un altre amb el mateix principi i final però passant per l’Amfiteatre, el Ward Canyon i la Galeria d’Art en comptes de la Boowinda Gorge. Aquesta segona opció, eren 22km.

Nosaltres vam dir: “ja ho veurem”. Vam sortir a quarts de nou, posar la cinquena i ens vam plantar al final del camí en qüestió de dues hores per poder tornar “amb la calma” i parar i desviar-nos a tants llocs com poguéssim. Vam acabar visitant-ho tot. Morts, sí, però visitant-ho tot. Aquí, una mica de detall:

A ritme militar fins a la Big Bend (la Gran Corba). A 10km del Centre pel Visitant hi ha la Big Bend. És el final del trajecte i es recomana fer-hi via i, de tornada, parar a on es vulgui. Així corres menys risc que se’t faci fosc. Nosaltres vam sortir a quarts de nou del matí amb entrepans cutres i una mica d’aigua. Poc abric i prou energia.

A pas lleuger i sense aturar-nos (gairebé), vam plantar-nos a la Big Bend una mica abans de les 11 del matí. Allà vam fer pipi, seure, beure, descansar, flipar amb la Gran Corba en qüestió i vam començar a tornar, a un pas molt més suau, fent moltes més fotos i, fins i tot a trossos, agafats de les manetes.

La Big Bend és dues coses: 1: Una part de la gorja que fa corba. Paret altíssima, llisa, majestuosa en corba.  I 2: Un d’aquells llocs impossibles de fotografiar i captar la grandesa del lloc. Ni l’objectiu de 10mm va aconseguir capturar el que els meus ulls estaven veient. La meva recomanació per entendre el que vull dir: Aneu-hi.

Inici de la ruta

Inici de la ruta

Carnarvon, vista més comuna

Carnarvon, vista més comuna

Fent equilibris

Fent equilibris

Tot i anar amb el pet al cul, temps per fotos

Tot i anar amb el pet al cul, temps per fotos

De camí

De camí

Pedra lila

Pedra lila

Creuant la riera, per enèsima vegada

Creuant la riera, per enèsima vegada

Arribant al final del camí

Arribant al final del camí

Arbre i Roca, fusió

Arbre i Roca, fusió

Big Bend

Big Bend

Aigua i verd a la Big Bend

Aigua i verd a la Big Bend

La Gran Corba

La Gran Corba

La segona parada va ser a la Boowinda Gorge. Segurament el lloc més espectacular dels 25km caminats. Aquesta gorja, perpendicular a la principal, és molt més estreta, freda i humida. Una mena de carreró sense sortida; estret, fosc, tenebrós, ple de pedres, inhabitat però viu. La sensació de caminar pel aquell indret és fa molt difícil de descriure, semblava que fóssim els primers humans que accedíem al paratge. Un lloc verge, intacte. Un viatge a 500 milions d’anys enrere. Una mena de trajecte involuntari a un lloc tan desconegut com místic i agradable.

Endinsem-nos-hi!

Endinsem-nos-hi!

Cap a les tenebres

Cap a les tenebres

Llum natural a la gorja

Llum natural a la gorja

La Xalita impressionada

La Xalita impressionada

Verd a la gorja

Verd a la gorja

Marxant de la Gorja

Marxant de la Gorja

Molt a prop de l’estreta gorja vam aturar-nos a la Cathedral Cave. Un lloc amb passat aborigen, on els primers habitants australians van fer-hi vida i van explicar històries a través d’art gravat a les parets d’aquest indret. Un lloc interessant, diferent, amb significat més enllà del natural.

Cathedral Cave

Cathedral Cave

Art aborigen

Art aborigen

Cathedral Cave

Cathedral Cave

Xalita i art aborigen

Xalita i art aborigen

Després de les fotos de rigor vam seguir baixant per la riera, fins a arribar a la Galeria d’Art. Ara, no us imagineu una galeria d’art amb entrada, galeries i guies audiovisuals. No. La Galeria d’Art és una mena de passadís de 60 metres al costat d’una roca gegantina on aborigens i van fer més dibuixos que a hores d’ara segueixen ben vius a les parets. Algun imbècil s’ha dedicat a deixar-hi missatges subnormals, però més enllà d’això, es transpira història a les parets de la galeria.

Arbre en contra direcció

Arbre en contra direcció

Formiga estranya

Formiga estranya

Libèl·lula

Libèl·lula

Roca, verd, blau

Roca, verd, blau

Vegetació arreu

Vegetació arreu

Galeria d'Art

Galeria d’Art

Art aborigen

Art aborigen

Arribar al Ward’s Canyon va ser la primera fita a assolir a nivell físic. Escales i més escales fins arribar a aquest petit congost, humit, amb molta vegetació i un petit rierol baixant lentament. Les cames començaven a dir que ens estàvem passant de taca d’oli.

Ward's Canyon

Ward’s Canyon

Ward's Canyon

Ward’s Canyon

Però encara faltava entrar a l’amfiteatre. I sort que hi vàrem anar perquè va ser tan espectacular com la gorja del matí. Des del camí principal ens vam haver de desviar 650m fins a unes escales s’enfilaven uns 30 metres per poder-se colar dues roques gegantines, caminar 60 metres i accedir a aquest acollonant amfiteatre natural. Roques altíssimes ens acorralaven en aquest petit jardí al mig del no res. El silenci sepulcral era tan intens que parlar feia cosa. La Xalita i jo érem sols allà. No havíem vist a ningú en la darrera mitja hora i sabíem que no venia ningú darrera nostre. Tot i això, dins l’amfiteatre parlàvem baix, com si parlar amb un to de veu normal pogués molestar a la natura. Mai havia estat en un lloc com aquell. Evidentment molt complicat capturar-ho amb la càmera, però vam fer el que vam poder.

De camí

De camí

Accés a l'amfiteatre

Accés a l’amfiteatre

60 metres de passatge fins a l'amfiteatre

60 metres de passatge fins a l’amfiteatre

Alçada imponent

Alçada imponent

Vegetació a l'amfiteatre

Vegetació a l’amfiteatre

Amfiteatre

Amfiteatre

Amfiteatre. Silenci Sepulcral.

Amfiteatre. Silenci Sepulcral.

Vista des de les escales

Vista des de les escales

A la Xalita, cap gràcia baixar escales d'aquestes

A la Xalita, cap gràcia baixar escales d’aquestes

La darrera aturada abans de caure morts a l’autocarvana va ser el Moss Garden. Moss significa “molsa” en anglès, per tant podeu comptar que el jardí de molsa seria un lloc humit i verd. Així va ser. Vam estar dubtant de si anar-hi o no (suposava 40 minuts més de caminar després de 8 hores sense parar) però el “voler fer-ho tot” ens va poder i vam desviar-nos uns altres 700m. Va estar “bé”.

Fent-se fosc

Fent-se fosc

Ensurt amb un cangur que ens creua davant dels nassos

Ensurt amb un cangur que ens creua davant dels nassos

Cangur gegant que ens agafa de sorpresa

Cangur gegant que ens agafa de sorpresa

Moss Garden. Verd, humit.

Moss Garden. Verd, humit.

Jardí de molsa, doncs sí

Jardí de molsa, doncs sí

Arbres acollonants menjant-se pedrots descomunals

Arbres acollonants menjant-se pedrots descomunals

Acomiadant la ruta

Acomiadant la ruta

 

Fet el jardí de molsa, ens va tocar fer els últims 2km fins a l’aparcament. Va costar, però ho vam aconseguir. I, el millor, va valer molt la pena. MOLT!!!

Vam arribar a l’autocaravana on el Xavier i la Mama ja feia estona que hi eren. La impossibilitat de dormir al càmping que el govern de Queensland té just a l’entrada del parc ens va obligar a conduir dues hores fins al poble més proper, a Injune. Allà hi vam fer nit i el dia següent, entre altres coses, vam parar i passejar per un poble amb un nom ben curiós: Roma.

Però ho deixo per demà que ja porto moltes lletres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s