Caminant per…

Hi ha mil maneres de gaudir del temps lliure del que disposem al llarg de la nostra vida. A mi, m’encanta viatjar, caminar pels llocs, conèixer, veure, sentir, fotografiar.

Aquí trobaràs un petit recull fotogràfic de cadascuna de les escapades que he tingut oportunitat de fer, des de la més propera a casa, a la més llunyana. Si vols veure l’àlbum complet, només cal que facis click damunt la foto, premis F11 i llestos.

Espero que t’agradi!

Glasgow i Stirling

Glasgow és la ciutat més poblada d’Escòcia, però no la capital (ho és Edimburg). Situada a la llera del riu Clyde, la ciutat és coneguda per la seva impressionant Universitat, per la Catedral de Mungo, pel seu modern Centre de la Ciència, pel Centre d’Exposicions i Conferències d’Escòcia (foto) i per la rivalitat eterna entre Glasgow Rangers i Cèltic de Glasgow.
Vaig tenir l’oportunitat de trepitjar Glasgow el desembre de 2010, on vaig aprofitar una bona oferta de la meva estimada Ryanair per plantar-m’hi un parell de dies. A més, vaig aprofitar per fer una escapada a Stirling, a uns 40km de Glasgow per tal de poder visitar un dels famosos castells que té el país.

Gran Canària

Gran Canària, una de les set famoses illes que formen l’arxipèlag canari, és coneguda per la seva terra volcànica, el famós Roque Nublo i el seu clima més que privilegiat. La seva capital, Las Palmas, està plena de matisos a cadascun dels seus barris (foto). A destacar l’Auditori Alfredo Krauss, la famosa platja de Las Canteras i el seu fantàstic Ron Arehucas.
Gràcies a l’hospitalitat d’un bon amic, vaig poder ser a Gran Canària al setembre del 2010 i durant més d’una setmana. Temps que vaig aprofitar per caminar per Las Palmas, Agaete, Arucas, Veneguera, Agüimes, Teror, Maspalomas, Amadores i altres racons pels que el meu amfitrió em va decidir portar.

Figueres

Figueres, capital de l’Alt Empordà i coneguda per tothom gràcies al Mestre Salvador Dalí. Per sobre de tot hi destaca la presència del Museu de l’artista (foto), però hi ha altres indrets interessants com ara El Castell de Sant Ferran o l’Església de Sant Esteve. Figueres s’ha convertit, des de 1974, en un referent de l’obra de Dalí gràcies al seu museu, que rep cada any milions de visitants.
Vaig aprofitar un dia d’agost de 2010 per passejar per la ciutat i visitar el Museu que feia molts anys que no trepitjava. L’estranya obra de Dalí no deixa indiferent a ningú i passejar pel centre de la ciutat és extremadament recomanable.

Andalusia

Andalusia. Des del sud d’Espanya, aquesta comunitat ofereix nombrosos atractius. Molts d’ells realment espectaculars. Passant per Cadis i Granada es poden visitar platges precioses o deixar-se veure per Caños de Meca a més de descobrir la història de l’Alhambra. Calor, menjar i un humor característic són sempre presents a aquesta regió espanyola.
Viatge peculiar que vaig fer durant el juliol del 2010 i muntat entre quatre amics que vam aconseguir quadrar les nostres agendes. L’escapada ens va permetre conèixer la ciutat de Cadis (foto), passejar per Sevilla i acabar a Granada, on, més enllà de menjar, vam aprofitar per visitar l’Alhambra.

Euskadi

Euskadi. Preciós indret on cal deixar-s’hi veure durant una setmana. La preciosa Donostia, la costa de Zarautz, Bermeo, Bilbao, Hondarribia, res passa per alt. Visitar el Guggenheim, caminar per la platja de La Concha, observar el Peine de los Vientos (foto), visitar San Juan de Gaztelugatxe, anar de tapes… Euskadi no te l’acabes mai.
La Setmana Santa del 2010 va servir per fer cap a Euskadi. De ruta amb cotxe des de Bilbo a Donostia, va haver-hi temps per fer tantes parades com van ser necessàries. El país ha aconseguit que des de fa un temps, quan la gent em pregunta: “Marc, tinc cinc dies, què puc fer?”. La resposta sempre és: Fes Euskadi.

Malta

Malta. L’illa mediterrània és un oasis de la vida Europea. L’arxipèlag de Malta, format per Malta, Comino i Gozo és un paratge on poder conèixer part de la nostra història, l’illa ha estat “propietat” de Fenicis, Cartaginesos, Romans, Cilicis, Bizantins, Àrabs, Normands, Sicilians, Anglesos… en fi, un pou de cultura a la que no està de més fer-hi una visita.
Vaig estar-hi un parell de dies durant el gener de 2010 on, aprofitant bitllets molt econòmics, onze amics ens hi vam donar cita. La Valetta (foto) i Gozo van ser les nostres principals víctimes durant la nostra estada. Preus econòmics, un allotjament cèntric i facilitats en el transport, van fer del nostre pas per Malta una grata experiència.

Oslo

Oslo. La capital de Noruega  està situada al sud oest del país. S’hi pot visitar la impressionant òpera, obra de l’estudi d’arquitectura Snøhetta, la fortalesa d’Akershus o pujar al Holmenkollen per poder contemplar la ciutat des d’un punt elevat. El Palau Reial, el Parc de Vigeland o el Fram són destins obligats si s’està uns dies a la freda capital escandinava.
Vaig cometre la imprudència de trepitjar Oslo al gener del 2010 on -18 graus van rebre’m amb els braços oberts. Tot i el fred, tenir l’oportunitat de caminar per Noruega en ple hivern, veure-ho tot nevat i poder contemplar el mar glaçat, és una experiència que estic molt orgullós d’haver pogut viure.

Amsterdam

Amsterdam. Capital d’Holanda, de les bicicletes, dels canals i de tantes altres coses és una capital diferent. Sense grans avingudes, amb encant i elegància ofereix al turista els seus canals, l’església de Sant Nicolau, el Càncer Centre, el museu Stedelijk i l’inoblidable Barri Roig així com els nombrosos coffee shops on degustar marihuanes de tots tipus.
Les vacances d’estiu del 2009 van ser al maig on, curiosament, no em va ploure ni un sol dia. Conèixer l’arquitectura moderna de la ciutat es va convertir en l’objectiu del viatge. El Silodam, el Cancer Centre, Park Land… A més, va haver-hi temps per veure tulipes al Keukenhof i visitar la resta del país. Absolutament preciós.

Holanda

Holanda. Viatjar amb cotxe em va permetre conèixer gran part del país neerlandès. Visitar les contencions del mar com la d’Oosterscheldesperre (foto), visitar la Rietveld house a Utrech, l’edifici Agora a Lelystad, menjar formatge a Gouda o veure les cases cub de Rotterdam em va permetre conèixer de primera ma l’Holanda més enllà d’Amsterdam. Senyors, increïble.
Viatjar en cotxe i de càmping permet muntar un circuit a l’aire de cadascú. Creuar Holanda amunt i avall no té preu, poder aturar-se a contemplar com el mar està per sobre el nivell de la terra, o tenir temps per caminar per la ciutat de Gouda són dos dels incomptables records que conservo del meu pas pels Països Baixos. Genials!

Luxemburg i Bèlgica

Luxemburg i Bèlgica. Arribar a Holanda amb cotxe permet fer parada a la Ciutat de Luxemburg. Visitar un país ric, amb el riu Mosela creuant la vall i comprovar la pulcritud de la ciutat és una gran aturada. I què dir de Bruges (foto). Una de les ciutat amb més encant d’Europa que no deixa indiferent a ningú. El seu casc antic s’ha de visitar, és realment fantàstic.
Com deia, per arribar a Holanda vaig passar per altres dos països fundadors de l’actual Unió Europea. A Luxemburg vaig viure una posta de sol preciosa i a Bruges vaig tenir l’immens plaer de veure com el Barça guanyava la seva tercera Champions rodejat d’anglesos, un brasiler, un asturià i una peruana.

Ronchamp

Ronchamp. Coneguda internacionalment de la seva Capella de Notre Dame de Haut (foto), és una ciutat ubicada a l’est de França, a tocar d’Alemanya. Des de 1957, la ciutat compta amb una capella construïda per l’arquitecte Le Corbusier que l’ha projectada internacionalment. Una construcció que, a simple vista, mai pensaríem que va ser dissenyada fa més de 50 anys.
Vaig aprofitar el meu ascens amb cotxe fins a Holanda per parar a Ronchamp. Allà vaig aprofitar per contemplar durant un matí tots els racons de l’obra de Le Corbusier. Definitivament, si passes per la zona, és imperdonable no aturar-se a visitar aquesta autèntica obra d’art.

Londres

Londres. La capital d’Anglaterra ofereix als seus visitants incomptables atractius. S’hi pot veure el Big Ben, l’abadia de Westminster, el London Eye, el Millennium Bride (foto), el riu Tàmesis, el Tower Bridge i una infinitat d’altres atractius turístics. Passejar per Londres obliga a portar la càmera encesa permanentment, un autèntic plaer per un servidor.
Si bé he estat a Londres altres vegades crec que la darrera, al maig del 2009, va ser realment interessant. Passejar pel Hyde Park, recórrer el riu, caminar pel barri financer, visitar Camden Park, sopar a la vora del Tàmesis… Cap coneixedor d’Europa es perdria Londres en la seva ruta de viatge. Impossible.

Madrid

Madrid. La capital d’Espanya obre les seves portes amb el Parc del Retiro, la seva Plaça Major, la Puerta del Sol (foto), la Cibeles, les torres Kia i, per què no dir-ho, el Bernabeu. Madrid, tot i ser Madrid, no deixa de ser una ciutat bonica, verda, amb un transport públic envejable i uns parcs impressionants. Fer un cafè amb llet i unes porres de bon matí és una obligació.
Madrid va ser víctima de la meva visita a l’abril del 2009 on vaig establir els primers contactes amb l’ambaixada de Nova Zelanda. Un bitllet barat i un amic disposat a acompanyar-me van permetre’m passar-hi tres dies, visitar la ciutat i fer una escapada a El Escorial. Un viatge realment profitós.

Santorini

Santorini. Un dels destins més preciosos que he visitat mai és aquesta illa grega. Els carrerons de la seva capital, Thira, t’impedeix deixar de caminar i, sense voler-ho, acabes a mig camí del poble d’Oía (foto) on pots veure una de les millors postes de sol de la teva vida. Al sud, Akrotiri i la seva “red beach” et mostren l’espectacularitat d’aquella terra volcànica. Aneu-hi si us plau.
Pot semblar contradictori, però va ser un encert anar-hi un mes de gener (2009). Illa deserta, tanquil·litat, amabilitat arreu, cap aglomeració. El viatge a Grècia va ser un regal fantàstic. Ens vam plantar a Atenes i un cop allà vam dir: “Què, anem a veure Santorini?” 5 hores i 30 euros més tard, allà érem, bocabadats.

Atenes

Atenes. La capital grega era un dels destins que calia visitar. Caminar entre història, visitar el seu Panteó (foto), el Temple de Zeus, conèixer el Pireu, el Circ… Tot i tenir “només” 800.000 habitants, des de qualsevol punt elevat de la ciutat et sembla que sigui gegantí, més gran que Barcelona, immens. El pas per Atenes és una experiència que val la pena. Sempre.
Durant un parell de dies de gener del 2009 vaig tenir l’oportunitat de trepitjar la capital grega. Vaig poder sorprendre’m amb el seu modern metro i gaudir de les botiguetes amb pastes vàries durant tot el dia. També de patir en segons quins carrers i a segons quines hores… un bon viatge difícilment oblidable.

Budapest

Budapest. Dos ciutats en una. Això són Buda i Pest. El Parlament (foto), el Pont de les Cadenes, la Plaça dels Herois, la Basílica de Sant Esteve i el seu “rústic” metro d’abans de 1900. Tot això sense oblidar l’encant de l’etern Danubi. Budapest és una ciutat diferent, plena de contrastos i curiositats que t’ensenyen una altra manera de viure.
Unes vacances a la tardor del 2008 em van permetre trepitjar el centre d’Europa i gaudir, entre d’altres, de Budapest. Vaig poder veure el Danubi en primera persona, i ho faig fer a Budapest, Viena i Bratislava. Un viatge diferent, uns hotels diferents, una gent diferent. Recordar que quasi em tanquen a la garjola per no pagar un metro…

Viena

Viena. La capital d’Àustria és una ciutat històrica coneguda per la la seva sínia al parc de Prater. A part, Viena, a la llera del Danubi, és una ciutat monumental on s’hi pot trobar el Palau de Schönbrunn o la catedral de Sant Esteve, però on també et pots sorprendre visitant els edificis pintats per l’artista Fritz Hundertwasser.
Viena va ser la ciutat més cara que vaig conèixer en el meu periple pel centre d’Europa. També recordo haver compartit l’habitació d’un hostal amb un japonès de 26 anys que portava 5 mesos viatjant amb una motxilla per tot Europa, sumava 26 països i li restaven tres setmanes per acabar el viatge. A l’arribada al Japó, es casava. Un crack.

Praga

Praga. La capital de la República Txeca enamora a qualsevol. El seu castell (foto), el riu Moldava, els seus ponts, el tramvia, el centre històric de la ciutat, el Dancing Building, el Teatre Nacional i la Catedral de Sant Vito haurien de ser arguments més que suficients per passar uns dies a la ciutat txeca i gaudir de tots els seus atractius.
El cert és que vaig trepitjar Praga de casualitat. En el meu pas pel centre d’Europa vaig veure que no necessitava tant temps com em pensava per veure Bratislava. Llogar un cotxe em va permetre passar per Brno i visitar la Villa Tugendhat i acabar a Praga on, amb ulls com plats, vaig passejar amb un somriure d’orella a orella.

Bratislava

Bratislava. La capital de la República Eslovaca (foto) esdevé un punt neuràlgic al centre d’Europa. A les portes d’Àustria, Hongria i la República Txeca i a la vora del Danubi, Bratislava permet conèixer de més a prop la història de l’antiga Txecoslovàquia així com fer parada al Castell de la ciutat o contemplar el pont Nový Most.
La ciutat de Bratislava va ser el meu punt d’entrada al centre d’Europa. Caminant pel centre de la ciutat vaig descobrir una ciutat diferent, una Europa menys modernitzada, un poble fet ciutat. Un poble fet capital. Agrair un transport públic extremadament barat que permet fer tants tombs com vulguis per tots els racons de la ciutat.

Punta Cana

Punta Cana. Quin destí. Platja, calor, aigües cristal·lines, beure, menjar, festa, banyar-se amb taurons… El Carib ofereix tot allò que estiguis disposat a pagar. El resort (foto), un gran lloc per ser-hi. L’illa de Santa Catalina, la ciutat de Higüey, el riu Chabón, llocs per conèixer una altra realitat. Punta Cana és un lloc pel relax, rere ell, la devastadora realitat d’un país pobre.
Vaig permetre’m aquest viatge “diferent” l’estiu del 2008. Si vols 10 dies de relax, és un indret més que recomanable. També pots tenir la mateixa sort que jo i et plogui el 80% del temps, però això són coses incontrolables. Banyar-me rodejat de taurons i mantes, una experiència sensacional.

Portugal

Portugal. Un país que a vegades no es te prou en compte. Lisboa és una ciutat impressionant. El seus tramvies, els seus set turons, els ascensors, la Torre de Belém, el pont del 25 d’abril. A més a més, prop de la ciutat, a Sintra, hi ha l’espectacular i meravellós Castell da Pena. I Porto? Les seves bodegues, els seus ponts (foto) creuant el riu Duoro, preciós.
L’escapada a terres portugueses va ser al març del 2008 i guardo un fantàstic record d’aquell viatge. Recordo una posta de sol a l’única capital europea que veu morir el sol al mar, el passeig pel místic castell de Sintra, les caminades eternes pels preciosos carrers de Lisboa. Un indret fantàstic on estic convençut que tornaré.

Itàlia

Itàlia. Haig de mirar de diversificar l’àlbum perquè Itàlia és massa per condensar-la. El Pont de Florència, la Torre de Pisa, els canals de Venècia, el coliseu (foto) de Roma. Itàlia és infinita. La immensa Roma és inacabable i l’encant de Venècia és fabulós. Només un sòmines es quedaria amb allò de: “doncs a mi no m’agrada perquè condueixen fatal”. Futileses.
Itàlia ha patit tres cops la meva visita. Però la darrera, amb més raó de ser, va ser la més intensa. Vaig gaudir com un vedell de les caminades per Roma, el passeig per Venècia, la volta amb el bus aquàtic, la bella Florència, les pizzes, els gelats, els càmpings… “Bellissima Itália”

Cannes i Mònaco

Cannes i Mònaco. La meca del cinema francès gaudeix d’un litoral romàntic i entranyable. Mònaco és un país impressionant pel petit espai que ocupa. Els alps, la ciutat i el mar. La riquesa sura a l’aire, els seus parcs, el seu circuit, el Casino. Mònaco és un altre nivell. Millor o pitjor ho decideix cadascú, però en qualsevol cas, visitar “un altre nivell” sempre és positiu.
Camí a Itàlia i sense peatges vaig aprofitar per fer parada a Cannes i caminar pel passeig marítim (foto) per acabar passejant per l’ostentosa ciutat de Mònaco. Després de donar una volta al circuit de Fòrmula 1 vaig fer ús d’un lavabo d’un bar que la tassa es netejava sola, per si algun home amb mala punteria havia errat a l’hora de pixar. Innecessari… o no?!

Irlanda

Irlanda. País de cervesa, humitat i natura. Havent caminat pel sud oest irlandès m’agradaria destacar el gran colorit de la ciutat de Cobh, el preciós castell de Kinsale, el parc natural de Killarney (foto) o els jardins de Bantry. A Cork, la seva Universitat, el seu centre comercial, el riu Lee, la Catedral de San Finbarr i el seu mercat anglès et poden captivar durant uns quants dies.
Vaig trepitjar Irlanda durant 10 dies l’agost del 2007, on, gràcies a les bones connexions amb autobús i tren, vaig poder caminar pels pobles que us esmento. La ruta sobre dos rodes per Killarney i el verd del castell de Kinsale, dos imatges mentals que segueixo mantenint increïblement nítides.

Malmö i Kobenhavn

Malmö i København. La tercera ciutat sueca destaca per la seva imponent Turning Torso de Calatrava. Genial es miri des d’on es miri. I Copenhague, preciosa capital danesa té el seu encant al voltant del passeig del Havn i un interès fantàstic al seu Castell rodejat d’aigua, a la famosa “sirenita”, a la seva moderna Òpera o al barri auto-governat de Christiania.
Un avió de Ryanair em va deixar a Malmö on vaig contemplar la Turnig Torso i el fantàstic barri que la rodeja per acabar creuant pel pont d’Oresund (el pont combinat més llarg d’Europa) fins a Copenhague, on vaig passar-hi dos fantàstics dies fent ús d’una bicicleta i gaudint d’una de les capitals més boniques d’Europa. També de les més cares, però això amb el temps no té importància.

Paris

Paris. Una de les meves ciutats preferides. L’encant del Sena, la Catedral de Notre Dame (foto), el barri de la Defense, els Arcs de Triomfs i especialment la Torre Eiffel, són algunes de les moltíssimes coses que es poden veure a la capital francesa. La sensació de “és impressionant tot el que tinc per veure aquí” et crea un nus a l’estomac que necessites matar coneixent.
Necessitaria línies i línies per poder explicar el que és per mi París. Caminar sense parar durant cinc dies del 2006 no va ser suficient per acabar-me la ciutat. Els Camps Elisis, fer-ho a la vora del Sena, prop del Louvre, per Montmatre… és increïble. Vaig ser-hi per veure el Barça guanyar la seva segona Champions. Hi tornaré.

Brussel·les

Brussel·les. Capital de Bèlgica, d’Europa i dels musclos amb patates fregides, Brussel·les s’ha convertit en una capital europea de primer nivell. El Manneken Pis, l’Atomium i totes les seus de la Unió Europea magnifiquen la importància d’aquesta ciutat. El seu centre empedrat i els seus carrers plens de restaurants i xocolates poden encisar al més escèptic.
Poques vegades he estat “dels millors de la classe” (almenys amb notes). Però treure una bona nota a “Periodisme Europeu” l’any 2006 em va servir per guanyar-me un viatge a la capital belga per visitar les seus de la Unió Europea durant tres dies. Una experiència fantàstica que, a part de permetre’m visitar la ciutat, em va donar l’oportunitat de conèixer el dia a dia del periodisme europeu.

Espero poder ampliar aquesta secció molt sovint!!! Molt!!!

nøhetta