Una mica més de Melbourne

La nostàlgia se m’avança i quan falten 15 dies per marxar d’Austràlia ja trobo a faltar Melbourne. Deu ser per això que m’ha vingut al cap que no havia tingut el plaer de compartir les 4 fotos que tinc de Melbourne d’ara fa gairebé un mes, quan la mama i el Xavier es van passejar amb mi i la Xalita per l’hivernal però assolellada capital de l’estat de Victòria.

Van ser dos dies. No vam tenir més temps per descobrir, plegats, Melbourne. El viatge a Queensland, una escapada a la Great Ocean Road i la meva feina van ser causa directa de que la senyora que em va parir i el seu maromo (ei, amb tots els respectes) només poguéssim descobrir Melbourne junts (o redescobrir) durant dos dies.

Però dos dies donen per molt. Especialment si saps on ets, saps on vas i saps què busques. Vaja, que si vas amb un local, amb un dia visites tantes coses com en visitaries tu sol en tres.

Aquesta va ser la intenció. Aprofitar un diumenge de sol per conèixer els Docklands i el clàssic passeig a la vora del riu i invertir un dimecres al matí a un passeig més suau per dos dels barris de platja més famosos de la ciutat. Potser va faltar deixar-se caure pels jardins botànics o perdre’s per les desenes de carrerons del centre de la ciutat, o fins i tot una visita al Royal Exhibition Building o a algun dels barris més bohemis de Melbourne. Però què voleu? No hi ha temps per tot!

Aquí, el petit recull de fotos. Si voleu, el podeu veure a través del Picasa (a mi m’agrada més). I, si també voleu, podeu veure el “mateix” àlbum des de l’objectiu de la mama en comptes del meu.

Arribada a Docklands i primer foto

Arribada a Docklands i primer foto

Els Docklands (molls)

Els Docklands (molls)

Reflexes

Reflexes

La Xalita, per si no la coneixíeu ^__^

La Xalita, per si no la coneixíeu ^__^

Més Docklands

Més Docklands

Creuant el riu Yarra

Creuant el riu Yarra

Els convidats de luxe i la Xalita

Els convidats de luxe i la Xalita

El riu Yarra

El riu Yarra

Veieu l'hivern?

Veieu l’hivern?

Guaita-la què feliç

Guaita-la què feliç

Sempre salta

Sempre salta

"Trineu"

“Trineu”

Arbres pelats

Arbres pelats

El típic joc, a veure si hi torbeu a la mama

El típic joc, a veure si hi torbeu a la mama

Art

Art

Més art

Més art

Centre d'Arts

Centre d’Arts

El centre

El centre

Tramvia i monument als caiguts a la guerra (al fons)

Tramvia i monument als caiguts a la guerra (al fons)

Fent fotos i país

Fent fotos i país

Federation Square

Federation Square

Federation Square

Federation Square

Federation Square

Federation Square

Al tram. Com uns locals més

Al tram. Com uns locals més

Brighton beach de bon matí

Brighton beach de bon matí

El Xavier fent el salt a la Una

El Xavier fent el salt a la Una

Brighton

Brighton

Canviadors

Canviadors

Moll

Moll

Luna Park, a St.Kilda. Tancat per hivern

Luna Park, a St.Kilda. Tancat per hivern

Saint Kilda

Saint Kilda

Vistes

Vistes

Caseta al final del moll

Caseta al final del moll

Fins aviat Melbourne!

Fins aviat Melbourne!

Anuncis

Brisbane and the Springbrook National Park

La recta final del viatge passava per una breu visita a la capital de Queensland i una encara més breu parada a l’Springbrook National Park, just a la frontera amb l’estat de Nova Gal·les del Sud. Últims quilòmetres a l’autocaravana i patiment permanent a quedar-nos sense benzina. Una d’aquelles estúpides clàusules en el lloguer del “cotxe”; ens heu de tornar el dipòsit buit.

A Brisbane vam celebrar l’aniversari de la mama amb un bon bistec de restaurant que el nostres cos – després d’alimentar-se durant 10 dies a base de receptes molt bàsiques – va rebre amb els braços ben oberts. Un “iced coffee” australià (és a dir amb gelat i sense gel), va posar la cirereta al dinar.

El passeig per Brisbane va ser agradable. Sense presses i sense contratemps més enllà d’haver d’aparcar a la quinta punyeta per allò de no haver de pagar $20 l’hora pel pàrquing. El sopar es va limitar a una pavlova, un postre típic neozelandes basat en merenga i guarnit amb fruites fresques i nata muntada. Un pastís d’aniversari diferent. La mama es va passar tota la nit – i la resta del viatge – repetint: oh, per Déu, que bona que estava.

La visita a l’Springbrook National no era absolutament necessària, però la impossibilitat de fer nit a Brisbane amb l’autocaravana i la disponibilitat d’un dia sencer ens van portar a decidir que el més adequat era invertir l’últim dia del viatge en una visita a un altre Parc Nacional en comptes de passar-lo a la ciutat de Gold Coast, de la que tothom ens n’havia parlat bastant malament.

La pluja ens va rebre amb passió al Parc Nacional però com sempre, vam tenir temps per fer una caminadeta per sota unes cascades, vam aprofitar la pluja per dinar i la tornada del sol per visitar el “Natural Bridge”, un pont “natural” on s’hi poden veure centenars de cuques de llum durant la nit. Vam esperar fins a quarts de set de la tarda, quan va ser completament fosc i vam intentar fer fotos als “glow worms” en qüestió. Dic intentar perquè no vam tenir massa sort.

El dia següent va tocar fer maletes, debutar com a client Uber i arribar a casa just a temps per planxar la camisa abans d’anar a treballar 11 hores el dia següent. Sense temps per la depressió post vacances. Clar que ben mirat, mes i mig després estaríem (estarem) de relax per Indonèsia. Vividors com cap altre.

Les fotos les teniu a continuació o al Picasa, on les podeu veure en pantalla completa i tal!!!

Arribada  Brisbne

Arribada Brisbne

Gratacels i esglésies

Gratacels i esglésies

Ocells autòctons

Ocells autòctons

Reflexes

Reflexes

Història

Història

Història moderna

Història moderna

Centre de negocis

Centre de negocis

Monument als caiguts a la 1a i 2a GM

Monument als caiguts a la 1a i 2a GM

Per dins

Per dins

Al fresco

Al fresco

Art al carrer

Art al carrer

Insígnia de Bsb

Insígnia de Bsb

Antic i modern

Antic i modern

Animalets monus

Animalets monus

Vistes des del Restaurant

Vistes des del Restaurant

Dinar de luju

Dinar de luju

Pa'gustos, colores

Pa’gustos, colores

Déu siau restaurant

Déu siau restaurant

Turistes

Turistes

Here I am

Here I am

El riu

El riu

Vistes a Bsb

Vistes a Bsb

Brisbane Eye

Brisbane Eye

Skyline

Skyline

Trobat per Bsb, qui és?!

Trobat per Bsb, qui és?!

Ocell

Ocell

Piscina pública i gratuïta

Piscina pública i gratuïta

Cabina 12

Cabina 12

Cel Rosa sobre Bsb

Cel Rosa sobre Bsb

Posta de sol

Posta de sol

Centre de convencions, sínia

Centre de convencions, sínia

Enfosqueix

Enfosqueix

Llums encesos

Llums encesos

De tornada al centre

De tornada al centre

Testicles de cangur per clauer

Testicles de cangur per clauer

La mama mirant a la Pavlova

La mama mirant a la Pavlova

Yum

Yum

Arribada a l'Springbrook National Park

Arribada a l’Springbrook National Park

Arbre caigut, gegant

Arbre caigut, gegant

Bosc

Bosc

Cascada

Cascada

Sota l'aigua

Sota l’aigua

Macu macu

Macu macu

Verd

Verd

Damunt la cascada

Damunt la cascada

Surfers Paradise, on mai vam anar

Surfers Paradise, on mai vam anar

The Natural Bridge

The Natural Bridge

Des de dins, fosc

Des de dins, fosc

Veieu les cuques de llum?

Veieu les cuques de llum?

Complicat fer foto

Complicat fer foto

Acomiadant Brisbane

Acomiadant Brisbane

Un plaer!!!

Un plaer!!!

Carnarvon National Park

25km a través del Carnarvon National Park. En això va consistir el nostre 5 de juliol a Queensland. La Xalita i jo vam decidir que calia dedicar un dia a caminar sense parar per poder conèixer el màxim aquesta meravella de gorja, la Gorja de Carnarvon a través del riu amb el mateix nom.

(Totes les fotos d’aquest post, estan també al Picasa)

La gorja sembla dissenyada per la natura per poder ser visitada. 9km de caminada creuant el riu multitud de vegades i oferint “atraccions turístiques” al llarg del camí. Així, des de l’aparcament i fins el “final” dels 9km s’hi poden trobar desviaments cap al Moss Garden, l’Amfiteatre, la Galeria d’Art, el Ward’s Canyon, la Catherdal Cave, la Boowinda Gorge i la Big Bend. Final entre cometes perquè aquells que disposen de més dies, poden seguir caminant més enllà.

El que es recomana és decidir abans de sortir quines de les set “atraccions” es volen visitar i així tenir una mica de plànning. Nosaltres, que volíem arribar fins a la Big Bend, se’ns oferien dos recorreguts recomanats. Un de 21km que passava pel Moss Garden, la Boowinda Gorge i el Big Bend i un altre amb el mateix principi i final però passant per l’Amfiteatre, el Ward Canyon i la Galeria d’Art en comptes de la Boowinda Gorge. Aquesta segona opció, eren 22km.

Nosaltres vam dir: “ja ho veurem”. Vam sortir a quarts de nou, posar la cinquena i ens vam plantar al final del camí en qüestió de dues hores per poder tornar “amb la calma” i parar i desviar-nos a tants llocs com poguéssim. Vam acabar visitant-ho tot. Morts, sí, però visitant-ho tot. Aquí, una mica de detall:

A ritme militar fins a la Big Bend (la Gran Corba). A 10km del Centre pel Visitant hi ha la Big Bend. És el final del trajecte i es recomana fer-hi via i, de tornada, parar a on es vulgui. Així corres menys risc que se’t faci fosc. Nosaltres vam sortir a quarts de nou del matí amb entrepans cutres i una mica d’aigua. Poc abric i prou energia.

A pas lleuger i sense aturar-nos (gairebé), vam plantar-nos a la Big Bend una mica abans de les 11 del matí. Allà vam fer pipi, seure, beure, descansar, flipar amb la Gran Corba en qüestió i vam començar a tornar, a un pas molt més suau, fent moltes més fotos i, fins i tot a trossos, agafats de les manetes.

La Big Bend és dues coses: 1: Una part de la gorja que fa corba. Paret altíssima, llisa, majestuosa en corba.  I 2: Un d’aquells llocs impossibles de fotografiar i captar la grandesa del lloc. Ni l’objectiu de 10mm va aconseguir capturar el que els meus ulls estaven veient. La meva recomanació per entendre el que vull dir: Aneu-hi.

Inici de la ruta

Inici de la ruta

Carnarvon, vista més comuna

Carnarvon, vista més comuna

Fent equilibris

Fent equilibris

Tot i anar amb el pet al cul, temps per fotos

Tot i anar amb el pet al cul, temps per fotos

De camí

De camí

Pedra lila

Pedra lila

Creuant la riera, per enèsima vegada

Creuant la riera, per enèsima vegada

Arribant al final del camí

Arribant al final del camí

Arbre i Roca, fusió

Arbre i Roca, fusió

Big Bend

Big Bend

Aigua i verd a la Big Bend

Aigua i verd a la Big Bend

La Gran Corba

La Gran Corba

La segona parada va ser a la Boowinda Gorge. Segurament el lloc més espectacular dels 25km caminats. Aquesta gorja, perpendicular a la principal, és molt més estreta, freda i humida. Una mena de carreró sense sortida; estret, fosc, tenebrós, ple de pedres, inhabitat però viu. La sensació de caminar pel aquell indret és fa molt difícil de descriure, semblava que fóssim els primers humans que accedíem al paratge. Un lloc verge, intacte. Un viatge a 500 milions d’anys enrere. Una mena de trajecte involuntari a un lloc tan desconegut com místic i agradable.

Endinsem-nos-hi!

Endinsem-nos-hi!

Cap a les tenebres

Cap a les tenebres

Llum natural a la gorja

Llum natural a la gorja

La Xalita impressionada

La Xalita impressionada

Verd a la gorja

Verd a la gorja

Marxant de la Gorja

Marxant de la Gorja

Molt a prop de l’estreta gorja vam aturar-nos a la Cathedral Cave. Un lloc amb passat aborigen, on els primers habitants australians van fer-hi vida i van explicar històries a través d’art gravat a les parets d’aquest indret. Un lloc interessant, diferent, amb significat més enllà del natural.

Cathedral Cave

Cathedral Cave

Art aborigen

Art aborigen

Cathedral Cave

Cathedral Cave

Xalita i art aborigen

Xalita i art aborigen

Després de les fotos de rigor vam seguir baixant per la riera, fins a arribar a la Galeria d’Art. Ara, no us imagineu una galeria d’art amb entrada, galeries i guies audiovisuals. No. La Galeria d’Art és una mena de passadís de 60 metres al costat d’una roca gegantina on aborigens i van fer més dibuixos que a hores d’ara segueixen ben vius a les parets. Algun imbècil s’ha dedicat a deixar-hi missatges subnormals, però més enllà d’això, es transpira història a les parets de la galeria.

Arbre en contra direcció

Arbre en contra direcció

Formiga estranya

Formiga estranya

Libèl·lula

Libèl·lula

Roca, verd, blau

Roca, verd, blau

Vegetació arreu

Vegetació arreu

Galeria d'Art

Galeria d’Art

Art aborigen

Art aborigen

Arribar al Ward’s Canyon va ser la primera fita a assolir a nivell físic. Escales i més escales fins arribar a aquest petit congost, humit, amb molta vegetació i un petit rierol baixant lentament. Les cames començaven a dir que ens estàvem passant de taca d’oli.

Ward's Canyon

Ward’s Canyon

Ward's Canyon

Ward’s Canyon

Però encara faltava entrar a l’amfiteatre. I sort que hi vàrem anar perquè va ser tan espectacular com la gorja del matí. Des del camí principal ens vam haver de desviar 650m fins a unes escales s’enfilaven uns 30 metres per poder-se colar dues roques gegantines, caminar 60 metres i accedir a aquest acollonant amfiteatre natural. Roques altíssimes ens acorralaven en aquest petit jardí al mig del no res. El silenci sepulcral era tan intens que parlar feia cosa. La Xalita i jo érem sols allà. No havíem vist a ningú en la darrera mitja hora i sabíem que no venia ningú darrera nostre. Tot i això, dins l’amfiteatre parlàvem baix, com si parlar amb un to de veu normal pogués molestar a la natura. Mai havia estat en un lloc com aquell. Evidentment molt complicat capturar-ho amb la càmera, però vam fer el que vam poder.

De camí

De camí

Accés a l'amfiteatre

Accés a l’amfiteatre

60 metres de passatge fins a l'amfiteatre

60 metres de passatge fins a l’amfiteatre

Alçada imponent

Alçada imponent

Vegetació a l'amfiteatre

Vegetació a l’amfiteatre

Amfiteatre

Amfiteatre

Amfiteatre. Silenci Sepulcral.

Amfiteatre. Silenci Sepulcral.

Vista des de les escales

Vista des de les escales

A la Xalita, cap gràcia baixar escales d'aquestes

A la Xalita, cap gràcia baixar escales d’aquestes

La darrera aturada abans de caure morts a l’autocarvana va ser el Moss Garden. Moss significa “molsa” en anglès, per tant podeu comptar que el jardí de molsa seria un lloc humit i verd. Així va ser. Vam estar dubtant de si anar-hi o no (suposava 40 minuts més de caminar després de 8 hores sense parar) però el “voler fer-ho tot” ens va poder i vam desviar-nos uns altres 700m. Va estar “bé”.

Fent-se fosc

Fent-se fosc

Ensurt amb un cangur que ens creua davant dels nassos

Ensurt amb un cangur que ens creua davant dels nassos

Cangur gegant que ens agafa de sorpresa

Cangur gegant que ens agafa de sorpresa

Moss Garden. Verd, humit.

Moss Garden. Verd, humit.

Jardí de molsa, doncs sí

Jardí de molsa, doncs sí

Arbres acollonants menjant-se pedrots descomunals

Arbres acollonants menjant-se pedrots descomunals

Acomiadant la ruta

Acomiadant la ruta

 

Fet el jardí de molsa, ens va tocar fer els últims 2km fins a l’aparcament. Va costar, però ho vam aconseguir. I, el millor, va valer molt la pena. MOLT!!!

Vam arribar a l’autocaravana on el Xavier i la Mama ja feia estona que hi eren. La impossibilitat de dormir al càmping que el govern de Queensland té just a l’entrada del parc ens va obligar a conduir dues hores fins al poble més proper, a Injune. Allà hi vam fer nit i el dia següent, entre altres coses, vam parar i passejar per un poble amb un nom ben curiós: Roma.

Però ho deixo per demà que ja porto moltes lletres.

Parcs Nacionals de Tableland i Carnarvon

Tant el Tableland National Park com el Carnarvon National Parc eren dos paratges naturals que no podíem deixar passar. Sobretot el segon, famós per gorges, història aborigen, fauna i flora. El Tableland, per altra banda, oferia una petita ruta d’un parell de quilòmetres amb unes cascades al final. Les rainbow waterfalls (les cascades d’arc de sant Martí).

Fa un parell de dies vaig explicar que el Tableland és un parc nacional que és, bàsicament, un altiplà de sorra arenosa que s’alça a 700 metres d’alçada enmig de la planúria australiana. Doncs bé, pujar els 700 metres amb l’autocaravana fins al mirador va ser bufar i fer ampolles. Ara bé, des del cim fins a on començava la nostra petita ruta va ser una altra història.

Carretera sense asfalt i milions de bots. Milions sembla una exageració, ho sé. No obstant, no ho és. Toc toc toc toc toc bum bum bum durant gairebé una hora. Els 16km més llargs que us pugueu imaginar. Tota l’autocaravana botant sense parar. Nyigo nyigo, nyago nyago, soroll, sotracs, un martiri. Tants sotracs que, tot i que no ho sabem del tot cert, creiem que vam provocar una petita fuita d’aigua a l’autocaravana (per fora), que vam arrossegar durant la resta del viatge. L’arribada a l’inici de la ruta a peu va ser molt celebrada.

Una hora més tard vam descobrir perquè les cascades es deien “d’arc de sant martí”. Una efecte permanent de llum i sol a les roques permet veure l’arc de sant Martí de forma ininterrompuda a qui sigui que li vingui de gust fotre’s els 16km de “baches”. Un lloc magnífic, tranquil, verd, molt verd.

Després de tornar al “cotxe”, una segona marató de bonys, posta de sol des del mirador del Tableland i via cap a Rollestone, on hi vam dormir per poder anar al Carnarvon el dia següent.

El Carnarvon National Park era, sens dubte, una de les estrelles del viatge. I no va fallar. Cangurs, vistes, boscos, animals i vegetació impressionants. Ens hi vam estar dos dies. El primer, després d’uns altres 35km de camí de carro, vam fer una petita ruta de 6km que ens va permetre arribar al mirador de Boolimba Bluff. Una d’aquelles caminades que els australians et demanen que, si us plau, no facis si no estàs en bona forma. Va home va. Al mirador ens hi vam trobar famílies senceres, des de nens de 8 anys a àvies de 80. I a ningú semblava que li hagués anat la vida.

El segon dia, el tàndem mama Xavier i el tàndem Marc Xalita van emprendre camins iguals amb destins diferents. A la Xalita i a mi ens venia molt de gust fer una caminada de llarga distància, així que vam esmorzar plegats, però vam fer via per separat. 25km a peu a través d’indrets impressionants. Però això millor us ho explico demà… o dilluns que demà treballo!

Les fotos del Tableland i del primer dia al Carnarvon, aquí les teniu o, si us agrada més, al Picasa amb pantalla completa i demés!

Des del cim del Tableland

Des del cim del Tableland

Mirador a Tableland National Park

Mirador a Tableland National Park

Panoràmica de tres fotos

Panoràmica de tres fotos

De camí a les cascades

De camí a les cascades

Planta autòctona

Planta autòctona

La Xalita sembla baixeta

La Xalita sembla baixeta

Insecte local

Insecte local

Ocell de pit groc

Ocell de pit groc

Restes

Restes

Cova

Cova

Flor

Flor

Arribant a les cascades

Arribant a les cascades

Wow

Wow

Net

Net

Impossible parar de fer fotos

Impossible parar de fer fotos

La mama i el Xavier

La mama i el Xavier

Contrastos

Contrastos

Un altre angle

Un altre angle

L'arc de Sant Martí

L’arc de Sant Martí

El veieu?

El veieu?

De tornada

De tornada

Flor

Flor

Posta de sol des del cim del Tableland

Posta de sol des del cim del Tableland

Difícil marxar

Difícil marxar

Cacatua de bon matí, cresta amunt

Cacatua de bon matí, cresta amunt

La mateixa, ara fent de model

La mateixa, ara fent de model

Cangur matiner

Cangur matiner

La típica picor

La típica picor

Saludant al fill

Saludant al fill

Creuant el riu

Creuant el riu

Falguera / Fern

Falguera / Fern

Resina?

Resina?

Buscant ocells

Buscant ocells

Rocot

Rocot

O estàs en forma o pillaràs

O estàs en forma o pillaràs

Au va, si hi ha escales i tot

Au va, si hi ha escales i tot

De camí al cim

De camí al cim

Petita cova

Petita cova

Marges

Marges

L'exploradora

L’exploradora

Altíssim

Altíssim

Arribant, últims metres!

Arribant, últims metres!

Guaita qui ja hi és!

Guaita qui ja hi és!

Vistes des de Boolimba Bluff

Vistes des de Boolimba Bluff

Mirador

Mirador

Roca per seure-hi

Roca per seure-hi

Panoràmica des del mirador, cinc fotos

Panoràmica des del mirador, cinc fotos

Art aborigen?

Art aborigen?

De baixada costa menys!

De baixada costa menys!

Il·luminació verda!

Il·luminació verda!

Es comença a fer tard

Es comença a fer tard

Sol

Sol

Gairebé a "casa"

Gairebé a “casa”

Creuant el riu, de tornada

Creuant el riu, de tornada

Eugnella National Park i Mackay

No negaré l’evident. Quan parlo català, de tant en tant, em falten paraules. No és que no les sàpiga, sinó que l’anglès s’ha apoderat del lloc privilegiat que primer arriba a la ment i, conseqüentment, als llavis. El que abans havia de pensar per poder dir en anglès, ara em toca pensar-ho intensament per poder-ho dir en català. Una d’aquestes paraules: “platypus”. Una mena de llúdria amb bec, mamífer però que pon ous, semi aquàtic. Un d’aquells animals rars de collons. En català, ornitorinc.

Doncs bé, d’ornitorincs n’està ple el parc nacional d’Eugnella. Això no vol dir que fer-los-hi una foto sigui tan senzill com fer un foto a un coala. Uns dormen dalt d’un arbre 20 hores al dia. Els altres viuen a coves i només surten un cop al dia per buscar menjar. Ho fan quan es fa fosc, al riu i no paren de moure’s ni un instant. Un malson per les càmeres.

Al parc també s’hi troben tortugues i uns ocells diminuts i blaus (blauets pit-roigs del paradís segons Viquipèdia) que es dediquen a pescar al riu. Aquests sí que són difícils de fotografiar. O estan pescant (i per tant volant o llençant-se a l’aigua massa ràpid per a un servidor) o estan amagats.

Vam arribar al Parc Nacional l’1 de juliol. Reserva d’un càmping “públic” per 5.95 per persona i caminadeta de rigor pel parc nacional. Vegetació impressionant, com sempre, i fred sorprenent. Era el primer dia que ens endinsàvem a un Parc Nacional d’interior. I la nit va ser llarga. Un fred tremend. Dormir amb jaqueta i no canviar posició durant la nit. Un petit canvi de posició durant la nit que impliqués tocar part del llençol que no havia gaudit de la calor humana fins llavors era garantia d’un “uuuuuuh quin freeeeed, la hòòòòstia”.

Cafè calent amb la sortida del sol, i via cap a Mackay, la capital del sucre. La regió de Mackay produeix més del 30% del sucre de canya que es produeix a Austràlia. Vam estar creuant camps de sucre durant hores i hores. Camps i més camps, trenets carregats de canya, camps infinits. Tot verd.

A Mackay hi varem fer ben poc. Un passeig per la costa, creuar el centre, la compra pels propers dies i a conduir en direcció el nostre següent destí, el Tableland National Park. Un altiplà de pedra arenosa que s’alça fins als 700m d’alçada al mig del no res, al bell centre de la planúria australiana. Tan plana que vam poder divisar l’altiplà a gairebé 100km de distància, des d’on vam fer nit a Middlemount. Però bé, del Tableland National Park ja us en parlaré demà.

El que sí que puc dir, és que a mig camí, quan es començava a fer fosc vam haver d’aturar l’autocaravana per poder contemplar una posta de sol i sortida de lluna simultània espaterrant. Per flipar, en serio. A la nostra esquerra teníem la lluna sortint per darrera d’uns matolls. Gegant, taronja intens, plena, acollonant. A la nostra dreta, el sol desaparegut, el cel en un taronja com si estigues en flames, amb estrelles deixant-se veure i negra nit damunt els nostres caps. Senzillament acollonant.

Les fotos a l’Eugnella National Park i a Mackay, aquí o al Picasa!!!

Despertar camí a l'Eugnella

Despertar camí a l’Eugnella

La petita població (260hab) de Finch Hatton

La petita població (260hab) de Finch Hatton

Vistes de la vall de Pioneer des d'Eugnella

Vistes de la vall de Pioneer des d’Eugnella

El nostre càmping, congelats.

El nostre càmping, congelats.

El blauet de pit-roig

El blauet de pit-roig

Una de les moltes trtugues

Una de les moltes trtugues

Arbres de pel·lícula

Arbres de pel·lícula

Aranya alimentant-se

Aranya alimentant-se

Mirador per contemplar platypus (ornitorincs!)

Mirador per contemplar platypus (ornitorincs!)

Bosc

Bosc

Cuc

Cuc

Bolets arreu

Bolets arreu

Monkey time

Monkey time

Arbre amb... post-its???

Arbre amb… post-its???

Bolets

Bolets

De prop

De prop

Vista aèria

Vista aèria

Riu Eugnella

Riu Eugnella

Temps per selfies, que no falti

Temps per selfies, que no falti

Verd

Verd

Amb el macro de la mama

Amb el macro de la mama

Fulles

Fulles

Lianes

Lianes

Bolets curiosos

Bolets curiosos

Natura a les branques

Natura a les branques

Verd infinit

Verd infinit

Koru

Koru

Ornitorinc!!!

Ornitorinc!!!

Ocell expectant

Ocell expectant

Adéu Eugnella!

Adéu Eugnella!

Exercici a Mackay

Exercici a Mackay

Passeig per la costa de Mackay

Passeig per la costa de Mackay

Flor local

Flor local

Plantes a Mackay

Plantes a Mackay

Hotel cèntric

Hotel cèntric

Flors de carrer

Flors de carrer

Flors de carrere II

Flors de carrer II

Dinar a casa

Dinar a casa

Parant per retratar cangurs

Parant per retratar cangurs

Mirant cangurs de ben a prop

Mirant cangurs de ben a prop

Sortida de lluna

Sortida de lluna

Impressionant

Impressionant

Posta de sol

Posta de sol

Incendiària

Incendiària

I bona nit!

I bona nit!

Wallaman and Airlie Beach

Les cascades de Wallaman, les més altes del país, eren una de les visites obligades durant els nostres dies per Queensland. Però el clima ens va trair. I molt. Pluja i boira ens van privar de poder contemplar les cascades de més de 300 metres de caiguda. Una mala passada, sobretot tenint en compte que ens vam haver de desviar 50km de la ruta per poder arribar-hi. Més d’una hora de trajecte per un port de muntanya fangós i boterut per arribar al mirador i no veure altra cosa que boira.

Sempre passa… en un viatge sempre hi ha la “mala notícia”. Per nosaltres va ser no poder veure les Wallaman Falls. A canvi, ens vam haver de conformar amb vaques i algun que altre cangur saltant pels camps australians. El consol va ser també un petit passeig de matí pels aiguamolls d’Ingham (Tyto Wetlands).

A Airlie Beach, poblet de platja i punt de sortida per aquells que poden permetre’s un cap de setmana a les illes Whitsundays, vam limitar-nos a una passejada d’una mica més de quatre hores pel Conwall National Park. El cert és que preteníem caminar durant un parell d’hores i, sense voler-ho, vam acabar fent una ruta que pujava fins el cim del Mount Rooper (7km). Se’ns va fer fosc.

Les fotos, a continuació o al Picasa!

Caminant pels aiguamolls d'Ingham

Caminant pels aiguamolls d’Ingham

Wetlands

Wetlands

Fruita?

Fruita?

Ocell massa veloç per la càmera

Ocell massa veloç per la càmera

Mirador

Mirador

Voladors

Voladors

Gotes a una teranyina?

Gotes a una teranyina?

Flor

Flor

Paseig ennuvolat

Paseig ennuvolat

Temps per saltar, sempre n'hi ha

Temps per saltar, sempre n’hi ha

Humitats que embruten

Humitats que embruten

Què fan!?

Què fan!?

Ah! Fotos!

Ah! Fotos!

Vaca?

Vaca?

Pel carril dret, com toca

Pel carril dret, com toca

Mirant mapes

Mirant mapes

El primer cangur del viatge

El primer cangur del viatge

Fent de copilot

Fent de copilot

Parada

Parada

Estirant les cames

Estirant les cames

Cap a l'infinit

Cap a l’infinit

Wa!

Wa!

Pluja a l'esquerra, sol a la dreta

Pluja a l’esquerra, sol a la dreta

Ocell de colors

Ocell de colors

Ocell amb màscara!

Ocell amb màscara!

De barbacoa!

De barbacoa!

Conwall National Park

Conwall National Park

Trampejant

Trampejant

Formiga

Formiga

Caseta d'eruga

Caseta d’eruga

Vistes

Vistes

Plantes

Plantes

Bushwalking

Bushwalking

De pujada

De pujada

Fong

Fong

Fulla caiguda

Fulla caiguda

Ocell capturat

Ocell capturat

Blauet australià

Blauet australià

Les Whitsundays a l'horitzó

Les Whitsundays a l’horitzó

Se'ns farà de nit!

Se’ns farà de nit!

Port Douglas i Green Island

Per a la majoria, Port Douglas significa l’entrada al Daintree National Park, per a nosaltres va ser-ne la sortida. Una sortida tranquil·la i agradable. L’indret on vam passar la tarda després d’un parell de dies lluny de civilització. Vistes des del cim del poblet i un petit passeig pels voltants d’una petita capella amb vistes al mar, van ser el preàmbul d’un dia a la Gran Barrera de Corall, a la menuda i encisadora Green Island.

Creuar el riu Daintree de tornada i aterrar a la realitat. Carreteres poblades, pals elèctrics arreu, supermercats… havíem estat tan preocupats per quedar-nos sense aigua durant els dies al Daintree, que de tornada a la civilització el primer que vam fer va ser comprar 18 litres d’aigua. 10 dies després no n’havíem gastat ni la meitat. Curar-se en salut que en diuen. Nosaltres quasi en ofeguem en salut.

A Port Douglas hi vam passar tot just una tarda. Saint Mary By The Sea – una petita capella que mira al mar – va convertir-se en un passeig on vam veure un parell d’arbres espectaculars. Sona una mica estúpid dir que vam veure “arbres impressionants”, però en serio, ho eren. En qualsevol cas, també vam ignorar la senyal de transit que recomanava a les autocaravanes a no pujar al mirador de Trinity Bay i hi vam fer via.

Sabeu el que deia ahir de les preocupacions de la generació pre70 a l’hora d’endinsar-se al procés de volar? Doncs bé, amb l’autocaravana va ser un alleujament considerable que la mama i el Xavier no acabessin d’entendre el significat d’alguns senyals de trànsit, com ara el que deia: “road not suitable for caravans” (carretera inadequada per caravanes).

Sempre he dit que australians i kiwis tenen un concepte de “not suitable” una mica esbiaixat. Per una caminada de quilòmetre i mig amb camí, escales, baranes i passadissos, requereixen un nivell alt de forma. Per això una “road not suitable for caravans” no ens podia privar de vistes privilegiades ni de res de res.

Trobar un lloc per dormir a Cairns sense haver de pagar va ser bufar i fer ampolles tan bon punt els habituals de viatges amb autocaravana van proposar anar al port, on no sol haver-hi senyals prohibitives i el pàrquing de llarga durada és un fet habitual. A més, ser al port va anar fantàstic per al següent dia fer via cap a la Green Island.

La Green Island és un destí molt turístic. Segurament perquè és el destí més econòmic que ofereix una experiència estil “Gran Barrera del Corall” i que no requereix fer-hi nit. Tot i aquest handicap, a mi la Green Island em va fer el pes. Fer una mica de busseig per la platja, trobar-me amb un tortuga de mar, centenars de peixos de colors, corall… el passeig posterior creuant l’illa per l’interior i rodejant-la per la platja van acabar de guarnir el dia.

La Xalita, per variar, es va marejar al vaixell. Un clàssic. Aquest cop però, tot i la bossa de paper en mà, oberta i preparada, no hi va haver papilles. Tot un èxit. Una vegada més va dir allò de “no pujo a un vaixell mai més a la meva vida”. La realitat: N’agafarà un altre d’aquí una mica més d’un mes. Seguirem informant.

Visitada l’illa i com cada dia, algun que altre centenar de quilòmetres a la carretera per poder-nos llevar una mica més a prop del nostre destí per al dia següent.

Igual que ahir, podeu veure les fotos a continuació, o en pantalla completa a Picasa. Com us vingui més de gust!!!

Dinant, amb vistes

Dinant, amb vistes

Platja de Port Douglas

Platja de Port Douglas

Vistes des de Trinity Hill, road not suitable for caravans

Vistes des de Trinity Hill, road not suitable for caravans

Saint Mary By The Sea

Saint Mary By The Sea

Platjeta

Platjeta

Saint Mary By The Sea, ángulo inverso

Saint Mary By The Sea, ángulo inverso

Arbre? Arrels? Branques?

Arbre? Arrels? Branques?

Arbre!

Arbre!

I gegant

I gegant

Posta de sol

Posta de sol

Un altre arbre acollonant

Un altre arbre acollonant

Curiositat natural

Curiositat natural

Arribada a Green Island

Arribada a Green Island

Platja traqnuil·la

Platja traqnuil·la

Tortuga agafant aire

Tortuga agafant aire

Volant

Volant

Res a dir

Res a dir

Guaita què contenta!

Guaita què contenta!

Horitzó

Horitzó

Banda est de l'illa

Banda est de l’illa

Impressionant

Impressionant

Panoràmica, 180º.

Panoràmica, 180º.

Els Cardedeuencs a Green Island

Els Cardedeuencs a Green Island

Aigua turquesa

Aigua turquesa

Contrastos

Contrastos