Aniversari!!!

Doncs ja ho tindríem, ja tinc 27 anys. Tinc moltes coses per explicar-vos i poc temps per fer-ho, per tant, avui seré una mica breu… estil resum. Tiraré més de fotos per il·lustrar el que us vull explicar. A més, les fotos sempre són benvingudes, oi?

CLICK HERE TO SEE MY BIRTHDAY’S PICS! /// Clica aquí per veure l’àlbum

Primer, us aviso que hem canviat l’hora. Ara, per saber quina hora és a Auckland, us és més fàcil. Són les 10 a Barcelona, una hora menys a les Canàries i a Nova Zelanda. La diferència és que a les afortunades seran les 9 i a les antípodes les 21.

Doncs bé, el meu aniversari va començar amb un partit del Barça. Fantàstic, 5-0, recital de Messi i somriure per començar el meu diumenge. Per no avorrir-vos amb tot el que va donar de sí el dia, em limitaré a dir que la Sue, amb l’ajuda de molta gent, es va treballar una mena de gimcana que es va allargar fins les tres de la tarda. Després vam tenir trobada al pub i vam acabar a casa bevent. Un dia completíssim, em fa molt feliç sentir que a Nova Zelanda i tinc tants i tants amics. Amb la marxa d’en Charlie, la Ria i en Markus semblava que em quedava mig sol, ans el contrari.

Vaig passar el dia amb la Sue, la Ji Hye, l’Alba, en Caio, en Mustafa, la Hyun Seung, l’Ethan, la Jenny, en Leo i l’Ala. Una bona colla.

De la gimcana, vull destacar la prova consistent en “aconseguir el nom i telèfon d’una noia bonica de la ciutat i fer-se una foto amb ella”. El primer intent va ser un desastre. El segon, vaig completar la prova amb èxit, però l’Alba i la Ji Hye van considerar que la noia era massa lletja per donar la prova per assolida (cruels, sí, ho sé). De manera que vaig haver d’atacar una tercera noia. Va resultar ser coreana i me la van donar per guapa. Tres hores després d’aconseguir el telèfon li vaig enviar un missatge per satisfer la meva curiositat sobre si m’havia donat un telèfon fals. El missatge oferia a la jove a un cafè amb mi, per compensar el favor. Vaig obtenir un missatge que es pot interpretar com un “i tant que sí”. Seguirem informant.

La gimcana va acabar tocant el piano i fent malabars al port. Des d’allà, vam marxar cap a casa per dinar. No ho he dit, però no va parar de ploure en tot el matí. Típic.

Durant la tarda, cervesa, targetes de regal, un pastís típic coreà (de patata, si no ho vaig entendre malament), fotos i guerra de boles de “blue tac”. Des d’allà cap a casa i continuar fent-la petar fins que vam connectar via skype amb la mama. Llavors, desastre, vaig tirar una cervesa plena fins a dalt sobre el meu portàtil. Avui, les tecles van com el cul, especialment la barra de l’espai. Quin desastre.

I avui, per cremar tot el menjat i begut ahir, partidet d’squash amb en Caio i en Leo. Pobres… no tenen res a fer.

I acabo amb una informació sense cap mena d’interès per qualsevol que llegeixi el bloc, però que a mi m’ha alegrat el dilluns. Quan vaig venir a Nova Zelanda, vaig haver de comprar un bitllet d’avió de tornada per allò d’aconseguir el visat. Doncs bé, el vol era pel 7 d’octubre. El fet és que havia d’anar a canviar la data, i resulta que Brunei deixa de volar a i des de Auckland a partir del proper 23 d’Octubre. Tinc una llet descomunal. Jo tenia assumit que perdia el vol perquè només podia canviar la data del meu bitllet fins un any després del meu vol d’anada (27/1), però com que ja no el puc canviar, em tornen els diners.

Resumint, no perdo el vol, el cancel·lo, em tornen els diners i ara mateix no tinc cap bitllet d’avió cap a casa. Llibertat!

Llibertat i bona nit.

Si teniu 7 minuts… us recomano aquest video, enregistrat ahir durant el meu aniversari: