Fa molt temps que no escric i avui, coses de la vida, he decidit fer així quatre ratlles mal fetes, sense revisió de text i sense tenir gaire clar què dir. Però com que escriure un bloc tampoc no és cap obligació, tampoc cal excusar-se per no fer-ho… suposo. O què?
Fa mes i mig vaig publicar un post on vaig advertir de la meva imminent visita a terres del centre de l’Illa Nord de Nova Zelanda i la conseqüent allau fotogràfica… poc imminent, però bé, sempre estem a temps de pujar quatre fotos perquè us feu una idea del que vaig viure i veure.
Els meus companys de viatge, en noms que oblidareu d’aquí 35 segons: L’Albert (Tito)(Cat), la Sílvia (Esp), en Ramon (Cat), la Xalita, en Duncan (Nz), en Hamish (Nz) i la Gift (Tha). Menys en Duncan, els podeu trobar tots als “Who is Who“.
El fet és que vam tenir una mica de mala sort (o molta…). Fer amb èxit el Tongariro crossing, una ruta d’un dia a través de les terres de Mordor d’El Senyor dels Anells, depèn molt molt, del clima que hi faci. I ens va tocar fer gran part de la ruta amb una boira densa (molt) que no ens va permetre veure el millor de la zona. Una pena, sobretot per tots el que mai hi havien estat. Jo, personalment, ja en vaig gaudir fa un parell de primaveres amb en Jan i en Piotr.
També vam aprofitar el viatge per fer parada i visita a la ciutat termal de Rotorua i, ja de pas, tirar quatre fotos a les Huka Falls, unes petites cascades realment espectaculars. Són “petites” però molt diferents d’altres cascades per la seva “forma”. Diguem que són un riu d’un cabal gegant que en el seu pas per unes estretes gorges provoquen unes cascades impressionants.
I aquí, com no podia ser d’una altra manera, les fotos! (Val a dir que les del Tongariro (muntanya), no són meves).
Clica la foto per veure la resta!
Una altra història sobre el mateix viatge, us l’explica l’Albert al seu bloc!
Kiwi's Land 