Descobrir racons preciosos de la ciutat en la que vius és sempre agradable. Fer-ho amb gent divertida i, sovint, interessant, encara és millor. Ahir va fer un mes que en Hamish, el meu (nostre) amic kiwi, ens va portar a caminar per la platja de “Long Bay”, una platja al nord d’Auckland (encara dins del que es considera Auckland) on vam passejar durant el matí com a preludi d’una nit de beures i riures de la qual, pel bé comú, m’estalvio pujar-ne fotografies.
Long Bay (llarga badia) era un d’aquests llocs completament desconeguts per mi. Ni n’havia sentit a parlar, ni n’havia vist fotos i per tant i com és evident, mai m’hi havia plantejat una visita. Un cotxe i un matí festiu de divendres van ajudar a que la Xalita, en Tito, la Sílvia i la Gift ens enfiléssim al cotxe d’en Hamish i ens hi deixéssim portar. (Si no sabeu qui són aquesta gent, cop d’ull al Who is Who!)
En cosa de mitja hora ja érem allà. Què fàcil és Auckland quan es pot conduir. En autobús ens hagués pogut costar tres vegades més temps i quatre centes vegades més maldecaps.
Sense temperatures ni equipament per capbussar-nos a l’oceà Pacífic vam limitar-nos a caminar a la vora del mar, gaudint de la brisa, la companyia i constants relliscades que, afortunadament, només van acabar causant un tall superficial al peu de la Gift.
Si us pica una mica la curiositat i voleu veure quinta pinta fa Long Bay, cliqueu aquesta foto:
Long Bay, 29 de març del 2013
Kiwi's Land 
Que bé Marc !