Awhitu Peninsula

Tenir cotxe té molts inconvenients. És una de les coses que he descobert des de que no en tinc. Benzina, impostos, reparacions, pneumàtics, assegurança, pàrquing… molts. Sobretot vivint a una ciutat. Ara bé, no tenir-ne també en té, un: immobilitat fora del centre de la ciutat. Sí, un bus fa el fet si no es va massa lluny, però més enllà de la perifèria metropolitana, la idea d’un autobús és senzillament absurda i inviable.

La Júlia i en Dani, dos catalans que viuen a Tauranga (a 3h d’Auckland) han marxat a Austràlia durant dues setmanes i com que sortien des d’Auckland, em van oferir el seu cotxe durant la seva aventura per terres de koales i cangurs. Fantàstic. Així que durant 2 setmanes em faig càrrec del inconvenients a canvi de la principal avantatge, mobilitat.

Dimarts vam agafar el cotxe per visitar la península d’Awhitu, un dels tresors amagats de la zona d’Auckland i on encara no hi havia estat. Aquesta península està encara dins el territori que ocupa el que seria “el terme municipal” d’Auckland. A una hora del centre, sí, però sembla un altre planeta. Molt més tranquil, més obert, més calmat, més natural, més Nova Zelanda.

Mala sort que no fes tan bon dia com esperàvem, però encara vam poder gaudir d’uns minuts de sol quan vam arribar al punt més al nord de la península, al far de Manukau Heads. És increïble, literalment increïble, com al costat de la gran ciutat pot haver-hi tant de verd. No exagero, muntanyes, valls, esplanades, racons, tot verd, tot. És genial.

Sabeu quan feu una foto així normal i quan li poseu un filtre es veu com el lloc més impressionant del planeta? Aquestes fotos així sobresaturades o coses d’aquestes? Bé, aquí quan faig una foto tinc una sensació radicalment oposada. Faig la foto i quan miro com ha quedat penso, “collons, no es veu ni un 10% d’espectacular de com ho veig jo en la realitat”. I ja li pots posar filtres i mandangues que la imatge mental que m’emporto del lloc és tremendament millor que la ridícula imatge capturada per la càmera.

Però us les deixo veure.

DSC07326

Deixa un comentari