Des de Catalunya em comunicaven, per enèsima vegada, que un català es desplaçava a les antípodes catalanes per passar-hi unes vacances. La visita de compatriotes per terres de kiwis és senzillament impressionant. Sigui com fóra, encantat de rebre el català en qüestió, l’Aleix, i ensenyar-li una mica de la ciutat que m’ha vist créixer (per no dir envellir) durant aquests últims anys.
Havent ensenyat una mica del que és el “centre” d’Auckland a l’Aleix, vaig pensar que no estaria de més poder fer una escapada a un paratge més pintoresc. Em vaig decantar per Muriwai Beach. Ja vaig ser-hi un parell de cops al 2011 (1, 2), però des de la meva tornada per aquestes contrades encara no m’hi havia deixat veure. Era una bona ocasió.
Vaig pensar que potser algú més ens hi podia acompanyar. Des de fa unes setmanes uns quants catalans ens anem trobant per fer unes cerveses de tant en tant i, tenint en compte que alguns d’ells fa no gaire que corren per Nova Zelanda, era fàcil creure que encara els faltava marcar “Muriwai Beach” a la llista de llocs visitats.
Tres missatges de text, tres “ok” i cotxe ple de catalans llestos per anar un dilluns per la tarda qualsevol a la platja. Qualsevol diria que no treballem aquí. El cotxe, gentilesa de l’Steff (companya a l’Albion) anava carregat amb l’Estela, la Jessica, la Mireia, l’Aleix i un servidor.
En qüestió de 40 minuts aparcàvem el trasto a Muriwai Beach, un dels indrets del país que un ocell decideix colonitzar durant uns mesos de l’any. L’ocell en qüestió és el Mascarell Australasiàtic (link català, link anglès). Un ocell peculiar pel seu cap groc i pel seu estil pescador. Els paios es llencen de cap a l’aigua a 140km/h i es submergeixen per pescar. Uns cracks. Si voleu veure una mica millor el que vull dir, cliqueu aquí i mireu el vídeo en alta definició. Una passada. Jo vaig poder gaudir d’aquest espectacle ara fa dos anys en el meu viatge a Bay of Islands.
El que deia, fins a 1200 parelles d’ocells passen per Muriwai per fer coses de gent gran, pondre un ou, cuidar del nouvingut i ensenyar-lo a sobreviure per sí mateix. Tot això en vuit mesos. Març és l’últim més de l’any en que els Mascarells s’estan a Muriwai així que els “bebès” ja no ho són tant i algunes de les famílies comencen a viatjar per veure món.
Suposo que podríem dir que cinc catalans vam anar a desitjar-los sort en aquesta aventura que ben aviat començaran.
Va resultar que vam arribar a Auckland abans del previst, així que vam decidir fer via a Devonport per ensenyar a l’Aleix què maca que és Auckland vista des d’uns quilòmetres de distància. És curiós, però la majoria de la gent està d’acord en que el perfil d’Auckland vist des de la llunyania és francament fantàstic però que quan s’és en primera persona pels carrers del centre de la ciutat tampoc no n’hi ha per tant.
Un dilluns qualsevol, un dilluns diferent.
Clica aquesta per veure la resta de les fotos!
Kiwi's Land 